Sí, sí, heu llegit bé el títol. Desgraciadament no és una faula, és la constatació de què els ideòlegs de l’independentisme català actual han reinterpretat la democràcia d’una forma completament diferent a la que havíem conegut fins ara a la Unió Europea. Fins al punt de redefinir-la. Tal qual.
En realitat, el demòcrata occidental i el demòcrata independentista català representen dues visions de la democràcia completament antagòniques. La visió del demòcrata occidental pensa com garantir la convivència per viure en llibertat i progrés, en com aconseguir que les societats estiguin més cohesionades, assoleixin consensos més amplis, per avançar. Respecta els resultats electorals, les majories qualificades per procedir a canvis estructurals, les regles del joc democràtiques i la divisió de poders. També vol transformar la realitat des de l’anàlisi de la realitat (i no fent volant coloms). El demòcrata occidental representa també al catalanisme social de tota la vida.
Totes aquestes característiques queden fora del camp de visió del demòcrata independentista que ho redueix tot a una senzilla disjuntiva: ser demòcrata al planeta Terra a finals de l’any 2020 vol dir implementar o sí o sí o també un referèndum sobre una eventual separació de Catalunya de la resta d’Espanya. Això és la democràcia, el més mínim dubte o qüestionament a aquest principi rector definidor de tot és, per a ells, “feixisme”. El demòcrata independentista tampoc destaca per analitzar la realitat objectiva sinó, més aviat, per fomentar un relat purament emocional i no moure’s d’ell. Punt i final.
I tingueu present que no parlo d’una determinada opció política, tan respectable com qualsevol altre. No, no, parlo de què per ser considerat “demòcrata” has de voler aquest referèndum secessionista. Això ve a ser una cosa tan profundament absurda com si jo digués que per ser demòcrata has de voler implementar un referèndum per canviar la Constitució o per aprovar un Estatut federal per Catalunya. Vostè, amable lector, no està d’acord amb aquesta veritat inqüestionable? Ah, amic! És perquè ets un “feixista” i un anti-demòcrata. I perquè “vols gent a la presó, ets un mal català, un botifler...”, i tal i tal i tal. Ridícul, oi?
Doncs jo soc socialista i malgrat que vull aquesta reforma de la Constitució per adaptar-la millor als reptes del món actual i que vull un Estatut federal per Catalunya defenso, al mateix temps, que els que tenen altres opcions, ja sigui la independència o considerar l’autonomia com un problema (com sembla suggerir ara el senyor Torra), són tan demòcrates com jo. Només faltaria!
Parlem clar d’una vegada, el que és coneix com el “procés” que hem viscut aquests darrers anys no ha comportat la independència, ni el progrés, per Catalunya. Ha comportat la divisió de la societat catalana en dos blocs que es donen l’esquena, camí segur de la decadència de Catalunya. Si això continua així uns anys més aquesta decadència pot ser profunda i fer-nos perdre, a tots i a totes, en benestar social i unitat cívica dels catalans i catalanes. I fer-nos perdre oportunitats.
Poso un exemple, mentre a diversos territoris de l’Estat s’està produint un debat sobre com aprofitar millor els fons de la Unió Europea que ha aconseguit el Govern del president Pedro Sánchez (els bascos plantegen associar-se econòmicament amb la zona de Bordeus per guanyar en competitivitat mentre que Alacant vol ser una zona d’implementació de la tecnologia 5G) a Catalunya la premsa independentista especula sobre els propers escenaris de la “confrontació amb l’Estat” i els “sacrificis” que caldrà fer... i això enmig de la crisi provocada per la pandèmia global que està patint el món i que ens està colpint, també, de ple.
El PSC de Miquel Iceta vol, sobretot, reconciliar al poble de Catalunya amb ell mateix, superant aquesta fractura que corre el risc de consolidar-se. I això vol dir estendre la mà al que pensa diferent amb respecte, reconeixent les raons que pugui tenir cadascú, refent consensos, compartint fites i unint els diferents sentiments d’identitat nacional que hi ha a Catalunya en uns objectius d’excel·lència social.
El president Tarradellas (d’ERC, malgrat que va fer exactament el contrari que l’ERC actual) sempre deia: “Catalunya és un país massa petit perquè es menyspreï cap dels seus fills, i prou gran perquè hi capiguem tots.” És una veritat com una casa de pagès, no us sembla? Sí, ho és.