L'estancament o, fins i tot, la pèrdua de població no és un fenomen nou a les zones rurals de Catalunya, tot i que aquest s'accentua més a l'Alt Pirineu i Aran i les Terres de l'Ebre. Això implica que alguns dels ajuntaments que es constituiran després de les eleccions del 26-M estaran conformats per menys regidors, ja que el padró municipal és el que defineix el nombre de representants de cada consistori. Deixant de banda les fluctuacions que registren aquest tipus de dades i l'afectació que té la baixa natalitat al conjunt del país, la manca d'infraestructures és un altre dels factors que hi influeix, a més del creixent interès de les noves generacions per acostar-se a entorns urbans més grans.
Les xifres parlen soles a les Terres de l'Ebre. Entre el 2011 i el 2016, les quatre comarques de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i el Montsià han perdut 10.776 habitants, el 5,62% de la població. La incidència ha estat especialment greu als pobles de menys de mil habitants i en aquestes eleccions tres municipis de la Terra Alta perdran regidors a l'ajuntament a conseqüència de la davallada demogràfica. Són Caseres —que passa de 7 a 5 regidors—, i el Pinell de Brai i la Fatarella, que baixen dels 1.000 habitants i passaran de 9 a 7 regidors.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
«Expectatives de futur», una de les claus
L'alcalde de la Fatarella, Francisco Blanch, assenyala que no es tem tant per un impacte econòmic al consistori, sinó que «amb menys regidors, hi haurà més feina per als que en formin part». Blanch té clar que la despoblació només es pot aturar amb un projecte territorial «concertat», on s'impliqui el sector públic, el privat i l'educatiu. «Hem de donar expectatives de futur i oportunitats al jovent, a les empreses i als comerços», ha defensat. També ha apuntat que és el moment clau per «no perdre el tren» de les tecnologies i les comunicacions. «Cal desplegar la fibra òptica perquè es pugui treballar des d'aquí, i desenvolupar les infraestructures que animin el desenvolupament industrial i l'emprenedoria», ha demanat.
La comarca té oportunitats. La bona salut del sector agrari, a través del vi i l'oli, i també el turisme, han de servir, segons Blanch, per aturar «l'exili de jovent» que no deixa d'agreujar-se a la Terra Alta. «Hi ha més gent que marxa fora que no que opti per tornar», ha lamentat l'alcalde de la Fatarella.
La distribució territorial de la població
Els estudis que han dut a terme des de Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV ratifiquen que, a partir del 2011, a la tendència anterior d'envelliment i de baixa natalitat, s'hi ha sumat el retorn de la migració i l'evolució demogràfica s'ha agreujat a la baixa. El catedràtic Antonio Duro està convençut que aquesta regressió es pot aturar. «La política pública del país o de l'Estat ha de vetllar per la distribució territorial de la població i perquè tots els territoris tinguin una població mínima per al seu manteniment i una generació econòmica per protegir els entorns rurals que beneficien a tothom», ha defensat Juan Antonio Duro.
«L'activitat econòmica no es pot concentrar 'ad infinitum' a les grans capitals perquè estan limitades per espai, es genera especulació i es fan menys atractives. L'activitat econòmica i la població s'ha de moure com un taca d'oli en altres llocs que també ofereixen bona qualitat de vida», ha afegit. El catedràtic de la URV es mostra confiat en un «perfil de joventut» que està optant per viure «en llocs de poca densitat», que estudia o treballa a través de les noves tecnologies. «Hi ha una esperança en aquesta gent jove que pot afavorir que això es pugui redreçar», ha destacat.
Polítiques adequades i recursos econòmiques
No serà fàcil, ja avisen, però insten a actuar amb celeritat i amb «cura» per dedicar pressupostos a polítiques molt ben fetes i planificades que no poden ser microlocals com fins ara. «La política de correcció ha de ser rigorosa», ha aconsellat. Els resultats s'han de projectar a llarg termini, amb plans plurianuals i s'ha de tenir «paciència». «Recomano als futurs alcaldes que s'aliïn per trobar des dels estaments regionals o de país una política global estratègica de lluita contra la despoblació, perquè ens interessa com a país», ha animat.
Concretament, des de la Terra Alta, es proposa la qualitat de vida i l'entorn privilegiat com un dels principals actius per animar els joves a arrelar-hi. El vi i el paisatge han de pilotar noves oportunitats, però s'insisteix que cal millorar la mobilitat i les tecnologies. Segons Gerard Ubalde, membre de l'Ateneu Popular la Pastora, la comarca ha fet «un canvi de dinàmica els últims anys», amb molta gent jove que ha trobat incentius per treballar al camp, amb una DO del vi que ha fet un gran salt qualitatiu i una DOP de l'oli seguint-li l'estela i en enlairament. Ara bé, queda molta feina a fet per ampliar el ventall de l'oferta laboral. Gandesa, la capital comarcal, és l'únic municipi que ha aconseguit frenar la despoblació i ha de començar a mirar-se com un exemple del que encara hi ha temps per fer.