Els investigadors de l’Institut Galien Paris-Sud, a França, han aconseguit desenvolupar un nanoanalgèsic que dura més temps i té menys propietats addictives que la morfina. El seu estudi, publicat a la revista ‘Science Advances’, mostrava que la nanopartícula natural produïa efectes analgèsics quan s’administrava a les potes inflamades de rates, tal com explica 'España Diario'.
La morfina i els opioides sintètics són els medicaments més usats per tractar el dolor crònic, una afecció molt comuna a tot el món. D’entre els seus efectes secundaris, no obstant això, es troba l’addicció. Unes 115 persones moren per sobredosis d’opioides en països com els Estats Units; molts equips d’investigadors treballen des de fa temps per trobar una alternativa menys addictiva.
- També pots llegir: Una empresa de Lleida presenta una ampolla de vi intel·ligent
El nou analgèsic es consumirà per via intravenosa
Per trobar un substitut millor i menys addictiu que la morfina, els investigadors Jio Feng, Patrick Couvreur i la resta de l’equip van crear un nou nanoanalgèsic utilitzant neuropèptids de leu-encefalina (LENK). Connectant el LENK amb un lípid natural i bio-compatible, l’esqualè, els científics van crear nanopartícules que podrien administrar-se per via intravenosa en l’àrea adolorida.
Els petits pèptids naturals que tenim en el cos, com és el cas de l’encefalina, representen una gran opció per tractar el dolor, ja que activen els lligands del receptor opioide delta; es creu que aquest últim, al contrari que els receptors activats per la morfina, té un potencial d’addicció més baix. No obstant això, aquests nous plantejaments basats en l’encefalina no s’han pogut adoptar en la clínica a causa de problemes farmacocinètics, incloses les dificultats perquè aquests pèptids creuin la barrera hematoencefàlica.
El nou fàrmac té menys efectes secundaris
Quatre hores després de l’administració del nou fàrmac, els investigadors van observar una reducció de la sensibilitat tèrmica en les potes de totes les rates tractades. Els efectes calmants de LENK, tanmateix, van durar més que amb la morfina.
Després de la injecció intravenosa a les rates, les imatges a temps real mostraven que una part significativa del tractament va arribar al teixit inflamat sense indicació de toxicitat. Anàlisis posteriors van demostrar que les nanopartícules LENK activaven receptors opioides situats en la perifèria, el que comportaria un potencial d’addicció més baix que els activats per la morfina.
- Més informació relacionada: Investigadors catalans descobreixen mecanismes per lluitar contra el melanoma