Descobreixen a Isona una de les portes de la muralla romana més gran de Ponent

S'han documentat fases d'ocupació que van des del segle I aC als segles II dC
Pla general del jaciment arqueològic que ha deixat al descobert part de la muralla romana d'Isona | LleidaDiari.cat

Una setmana d'excavació ha estat suficient per confirmar la presència d'una de les portes de la muralla de la ciutat romana d'Isona, al Pallars Jussà. La troballa està en «bon estat de conservació en un extens tram», segons la directora de l'excavació, Cristina Belmonte.

 

La construcció data del segle I aC. i converteix la muralla d'Isona en la més gran de Ponent, tant en extensió com en altura, segons Ignasi Garcès, professor de la Universitat de Barcelona (UB). Els arqueòlegs també han descobert la presència de nombroses construccions d'habitatges com estances o clavegueram de l'època altimperial (segles I-II dC) que són el resultat de l'ampliació fora muralla de la ciutat.

 

  • NOU SERVEI DE LLEIDADIARI: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

 

Han trobat ceràmica ibèrica en aquesta mateixa zona 

Belmonte ha explicat que han trobat ceràmica ibèrica en aquesta mateixa zona fet que fa pensar en un assentament iber sota la ciutat romana. Aquesta excavació s'emmarca en el projecte 'Dinàmiques de la ciutat i del territori d'Aeso en època ibèrica i romana'. Garcés, investigador principal del projecte, destaca la «sort» que té Isona de tenir «un jaciment extraordinari» d'una ocupació ibèrica, l'antiga ciutat d'Aeso, al damunt una ciutat romana que experimenta un creixement urbanístic fora muralla durant els segles I-II dC.

 

La campanya d'aquest octubre així ho han pogut corroborar. Garcés també ha explicat que més enllà de la descoberta actual, l'important és poder tenir a poc més d'un quilòmetre, una ciutat romana (Aeso), i una vila romana (Llorís), en l'Alt i Baix Imperi. Així mateix, ha afirmat que «pocs llocs a Catalunya» disposen d'aquests dos assentaments en un espai tan proper i en aquest grau de conservació tant «extraordinari».

 

El coneixement d'una ciutat romana als peus dels Pirineus

Aquesta troballa aportarà «el coneixement d'una ciutat romana als peus dels Pirineus i el seu entorn que fins ara no havia estat estudiada», segons Garcés. Aquest farà que els pròxims anys atregui investigadors nacionals i estrangers, segons d'investigador.

 

Belmonte ha explicat que treballs anteriors, del 1992 i 2015 ja apuntaven la conservació d'un tram de muralla romano republicana (inicis segle I aC) així com la porta oest de la ciutat. La campanya arqueològica duta a terme entre els dies 21 i 31 d'octubre a la parcel·la de l'Hort del Cavaller, propietat de l'Ajuntament d'Isona i Conca Dellà, així ho han confirmat.

Pla general de les l'excavació de l'Hort del Cavaller d'Isona | LleidaDiari.cat

 

Isona té la sort de tenir un jaciment extraordinari, segons els arqueòlegs, amb una ciutat ibèrica, al damunt d'una de romana, que experimenta el creixement urbanístic que és el que es veu en l'excavació. Aquesta analitza tant la ciutat com l'entorn i altres jaciments que ocupen la zona agrícola de la zona d'Isona.

 

També et poden interessar...