IMPORTANT i GRATIS:

📱Encara no t'has baixat l'App del Catalunya Diari? A què esperes per saber-ho tot. CLICA AQUÍ, és gratis!

ÚLTIMA HORA

🚨 Catalunya es blinda amb tancament de fronteres i confinament per municipis els caps de setmana

Descobreixen un dels rius més llargs de la història de la Terra

Aquest riu tenia una longitud d’uns 4.000 km i es trobava a l’actual Antàrtica i Austràlia, al supercontinent conegut com a Gondwana farà uns 250 milions d’anys

Imatge d'un riu amb meandres
El riu descobert va ser un dels 10 més llargs de la història de la Terra | pixabay

A mesura que la ciència avança, els descobriments agafen un pes cada vegada més important també en nostre dia a dia o en un futur pròxim. I sembla mentida que estudiant el que va passar farà 250 milions d’anys pugui ajudar-nos.

Doncs certament, uns investigadors de la Universitat de Sydney han descobert recentment el que va ser un dels 10 rius més llargs de la història de la Terra, amb més de 4.000 km de longitud i que podria ajudar-nos a entendre com evolucionaran les actuals conques fluvials.

Els investigadors van poder rastrejar la ruta d’aquest gegantesc riu mitjançant l'anàlisi de petits cristalls anomenats zircons, un tipus de mineral que es pot interpretar com un rellotge geològic. D’aquesta manera, van esbrinar que el curs fluvial que va fluir fa 250 milions d'anys pel supercontinent de Gondwana, el que serien les actuals Antàrtida i Austràlia Occidental.

Figura del recorregut que seguia el riu trobat recentment
Figura del recorregut que seguia el riu trobat recentment | Universitat de Sydney

El passat per entendre el futur

Gràcies a aquest descobriment els científics poden avaluar el comportament dels rius moderns i així esbrinar com podrien canviar amb el temps, ja que més de dos terços de les principals ciutats del món estan situades en deltes costaners.

I és que la forma en què canvien amb el temps pot afectar les comunitats que viuen al seu voltant. «Els geòlegs poden utilitzar deltes antics per a comprendre com haurien de comportar-se els sistemes fluvials moderns», comenta la doctora Sara Morón, investigadora principal de l’estudi.


Comentaris

envia el comentari