Bones notícies pel que fa a la dura lluita contra el càncer. Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han desenvolupat un fàrmac que reactiva el sistema d'alarma contra la malaltia en alguns pacients amb tumors especialment agressius.
El fàrmac actua sobre la proteïna LIF, que es troba en tumors principalment de cervell, d'ovari, de pàncrees i de pulmó. «Hem trobat una proteïna com a diana terapèutica i el nostre fàrmac el que fa és bloquejar-la», explica el doctor Joan Seoane, responsable del programa de la investigació, brindant esperança. El nou medicament, que permet al cos reaccionar contra el tumor evitant que creixi, està sent provat en assaigs clínics amb pacients.
La metàfora del lladre que bloqueja l'alarma
El doctor Seoane planteja una metàfora perquè s'entengui el mecanisme que el seu equip ha descrit al detall: «Imaginem-nos que estem a casa i entra un lladre, que és la cèl·lula tumoral. El primer que fa el lladre és desconnectar l'alarma perquè no vingui la policia. El sistema per desconnectar-la seria LIF. El que hem descobert és que si amb el fàrmac traiem aquest desbloqueig, l'alarma comença a sonar i crida les cèl·lules T, que serien la policia».
«El que estem fent és que tumors que no alerten el sistema immunitari i per tant poden créixer, l'acabin cridant», insisteix el director de Recerca Translacional del VHIO. Els investigadors volen que s'entengui molt bé aquest mecanisme i amb la voluntat de divulgar-lo al màxim, fins i tot han creat un còmic que il·lustra la metàfora del lladre-cèl·lula tumoral i el bloqueig de l'alarma-proteïna LIF.
La medicina personalitzada, la clau
Els investigadors calculen que tal proteïna la presenten aproximadament un 50% dels glioblastomes, el tumor del sistema nerviós central més freqüent; un 60% dels càncers de pàncrees; un 15% dels de pulmó i un 30% dels d'ovari. Són aproximacions i serà ara en les següents fases de la recerca quan es podrà detallar la incidència d'aquesta proteïna.
Pacients amb altres tipus de tumors també la poden expressar de manera que podrien entrar en els assajos clínics. Es tracta d'un disseny d'assaig innovador anomenat 'basket', que consisteix en tractaments amb dianes terapèutiques comunes en diferents tipus de tumors.
«En oncologia, hem canviat una mica el paradigma i ja no és tan important on es troba el tumor, sinó quin és el mecanisme molecular que es troba desregulat», assenyala el doctor Seoane. Aquest és el paradigma en què es mou la medicina de precisió o personalitzada.
Esperança i prudència
El descobriment pot arribar a ser «molt important» per tractar alguns càncers, però els investigadors són prudents i adverteixen que «encara falten alguns anys» perquè el fàrmac arribi de forma generalitzada als pacients que se'n puguin beneficiar. Tot i això, aquest nou fàrmac obre una porta d'esperança que fa ser optimistes els investigadors, convençuts que «anem pel bon camí».
[predef]fb-catalunya-345[/predef]
De moment, la potencialitat de LIF com a diana terapèutica ha superat amb èxit totes les fases preclíniques amb models animals i els investigadors han demostrat que el fàrmac desenvolupat no és tòxic. Ja està en marxa el primer assaig clínic fase I i hi ha pacients que s'estan tractant amb inhibidors de LIF al VHIO, al Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSKCC) ,a Nova York, i el Princess Margaret, a Toronto, dos dels centres de referència a nivell mundial.