Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) ha participat en el primer estudi positiu de teràpia personalitzada en càncer de pàncrees, una malaltia que en l'actualitat continua tenint un pronòstic pobre. Es tracta d'un assaig de fase III que avalua l'eficàcia del tractament de manteniment amb un fàrmac, olaparib, en pacients portadors d'una mutació al gen de BRCA.
«El tractament aconsegueix per si sol frenar la malaltia en aquest grup de pacients, encara que es pari la quimioteràpia», destaca la doctora Teresa Macarulla, investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO. Els resultats s'han donat a conèixer en el congrés anual de la Societat Americana d'Oncologia Clínica (ASCO), a Chicago.
És una alternativa eficaç a la quimioteràpia
L'estudi en què ha participat el VHIO és el primer amb resultats positius guiat per biomarcadors en càncer de pàncrees i, per tant, planteja la primera alternativa personalitzada per a un subgrup de pacients per poder «descansar» del tractament quimioteràpic. L'estudi es publica a 'The New England Journal of Medicine' i aquelles recerques que hi apareixen és perquè solen anticipar canvis en els estàndards de tractament.
Es calcula que entre un 6 i un 8% dels pacients amb càncer de pàncrees són portadors de la mutació de la línia germinal-hereditària, present en totes les cèl·lules, no només les tumorals, al gen de BRCA. Així es podran beneficiar del tractament una vegada estigui regulat i aprovat, d'aquí a uns mesos. «La part més difícil és demostrar que un tractament funciona en pacients i això ja ho hem aconseguit», afirma la doctora Macarulla.
En una mena de càncer on costa molt avançar en recerca per la seva heterogeneïtat i resistència, aquests resultats són un gran impuls. La investigadora del VHIO ressalta que aquest és «un primer pas» perquè altres grups de pacients es puguin beneficiar en el futur d'aquest tractament, més enllà de les mutacions de BRCA1 i 2. Per ampliar aquest grup de pacients, es podrien trobar altres mutacions que es comportessin de manera semblant a la del BRCA.
Un gran pas en la lluita d'un dels càncers més mortals
La taxa de supervivència del càncer de pàncrees al cap de cinc anys és menor del 10%. «Són mitjanes de supervivència. Hi ha pacients que estan molt per sobre d'aquestes mitjanes i d'altres que, desgraciadament, no hi arriben. Per això qualsevol avenç que ens permeti augmentar aquesta mitjana és benvingut, perquè llavors un pacient es beneficia molt del fàrmac i es passa de llarg aquesta supervivència», assenyala la doctora Macarulla.
La investigadora també reflexiona que no aconseguiran un avenç que canviï «radicalment» el pronòstic de la malaltia. Tot i això, el que pretenen és «humilment anar pujant esglaons, perquè els malalts cada vegada estiguin més amunt, visquin més anys i amb més qualitat de vida».