D’entre totes les crisis que s’entreveuen per al futur més pròxim, descomptant que superarem la sanitària en un període raonablement breu, la del turisme pot ser la més delicada de totes. En especial, la reestructuració i nova arrencada del sector pot ser clau per a la recuperació de l’economia tarragonina, considerant que representa una de les nostres activitats bàsiques al costat de la indústria o el sector agroalimentari.
La temporada de Setmana Santa ha transcorregut amb hotels, restaurants, càmpings i un equipament troncal del turisme de la Costa Daurada com és Port Aventura tancats a pany i forrellat. L’aeroport ha vist suspesos els vols i l’ocupació dels apartaments turístics ha estat gairebé inexistent. Dit d’una altra manera: una aturada total. Quan es podrà tornar a engegar la maquinària? És la principal incertesa. Encara que la pandèmia pugui ser controlada, el sector té clar que serà l’últim en poder tornar a obrir, més encara quan els riscos de rebrots poden augmentar exponencialment si es reprèn el ritme normal de la temporada.
Avui dia, no és clar que a l’estiu es donin les condicions necessàries ja no només per recuperar la normalitat si no per poder obrir les portes dels establiments. S’han assumit, amb prou serenitat, les pèrdues ingents provocades per la cancel·lació de la Setmana Santa però, serà la nostra economia prou sòlida per aguantar un estiu amb les persianes abaixades. Les previsions més optimistes no poden ser taxatives en sentit positiu, les negatives val més no agafar-se-les gaire a la valenta, tot i haver-les de considerar, per responsabilitat.
En el que els experts coincideixen és que, seguint el model actual i sense fer cap canvi estructural en el sector, serà gairebé impossible recuperar el mínim d’activitat desitjable per mantenir el turisme tarragoní com a referent en termes de qualitat i quantitat. Ni tan sols les grans corporacions i equipaments com el resort de Vila-seca i Salou, les grans cadenes d’hotels i apartaments o els càmpings de màxima qualitat europea de Tarragona o Mont-roig del Camp tenen garantida una re-obertura sense traumes. El fet que depenguin de la mobilitat internacional i que a hores d’ara sigui improbable l’obertura de fronteres a mitjà termini suposa una dificultat gairebé insalvable.
Els comerços més petits com restaurants o establiments d’hostaleria més modestos tindran també dificultats, però potser no les mateixes. En primer lloc, el repte serà aguantar mesos sense ingressos i tenir prou múscul financer per reobrir. Però, la dimensió més reduïda d’aquesta mena d’activitat turística pot comptar amb un avantatge definitiu: el fet d’estar acostumats a treballar només en temporades curtes i intenses els pot fer més flexibles. Així com no treballar en percentatges tan alts amb turisme de fora d’Espanya els pot fer menys susceptibles de perdre els seus clients naturals.
L’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona ja ha detectat aquesta nova configuració del turisme que vindrà, i ha traçat dues línies conceptuals que han d’ajudar el sector a recuperar-se de la sotragada i créixer: potenciar el turisme de proximitat —no subjecte a la mobilitat restringida per la incertesa sanitària— i intentar, encara que fa anys que es diu, desestacionalitzar el turisme per allargar les temporades. A més a més, aquesta crisi també hauria de servir per potenciar l’alta gastronomia, un aspecte tradicionalment desatès a la nostra regió. Un aspecte, però, que es veurà afectat per la caiguda d’ingressos de les famílies i que requerirà una necessària reformulació dels models de restauració, extrem del qual són molt conscients tots els nostres professionals.
Tot plegat, no representa cap recepta infal·lible i res no garanteix que la recuperació sigui immediata. És convenient entendre, sense alarmisme, que molts no se’n sortiran i que establiments històrics potser, dissortadament, no tornaran a obrir. Els que continuïn, però, han de comptar amb tot el suport institucional i cívic. I el reconeixement a tot un sector econòmic que, sense exagerar gaire, ens ha tret durant molts anys de la misèria.