Els efectes negatius sobre l’escalfament global són cada vegada més evidents i preocupants i, poc a poc, van sortint dades que així ho confirmen. L’última fa posar els pèls de punta, i és que la desfeta d’una enorme glacera al sud-oest de l’Antàrtida pot fer pujar el nivell del mar fins a un metre a nivell mundial, incloent la costa catalana.
Es tracta de la gran massa de gel Thwaites, que desemboca al mar d’Amundsen, a l’oceà Antàrtic. Fins ara, totes les mirades se centraven en la desfeta de gel al nord de l’Antàrtida, però un nou estudi, publicat a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, indica que aquesta problemàtica afectaria altres zones del continent gelat, especialment la part sud-oest. Això fa preveure una situació de desgel de no retorn a la zona que, en paral·lel a l’escalfament de tot el planeta, faria pujar de forma brusca el nivell del mar a tot el món.
Pujada d’un metre del mar per la desfeta de la glacera
Aquesta investigació destaca la crítica situació que viu la glacera, que es veuria immersa a una «ràpida i irreversible» retirada, convertint-se en el principal risc planetari pel que fa a la pujada del nivell del mar. No obstant, sembla que aquest desgel del Thwaites duraria uns 150 anys, degut a la seva gran magnitud, i es produiria inclús si es frenés l’escalfament global, ja que el mal ja estaria fet i seria irreversible.
«La glacera té prou gel com per contribuir a una pujada de gairebé un metre del mar a nivell mundial si es desfés completament», explica en declaracions a ‘La Vanguardia’ el director de l’estudi, Alex Robel, destacant el «perill» que suposa per a totes les poblacions costaneres aquesta situació, relacionant aquest augment amb les creixents inundacions en aquestes àrees.
Aparentment, aquesta desfeta general de la glacera passaria en uns 600 anys, però el ràpid i precipitat escalfament global podria reduir dràsticament aquest temps, inclús apropant la situació als nostres dies. Davant d’aquesta situació, els experts demanen més mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, tot i que moltes de les conseqüències ja són inevitables.