La fi de l'estat d'alarma prevista pel 9 de maig podria portar una onada de desnonaments segons alerten diverses veus del món dels moviments socials. Una d'aquestes és el Sindicat d'Habitatge de Reus, que a més d'aquest avís, també manifesta que tot i la suposada paralització dels desnonaments mentre sigui vigent l'estat d'alarma, se'n segueixen ordenant, com és el cas d'un del qual tenen constància per aquest divendres a Cambrils i un altre per dilluns vinent a Reus.
Fins fa pocs dies eren tres, però després de les pressions del Sindicat han aconseguit, de moment, suspendre el darrer. El que segueix vigent és el de Sandra, mare de tres criatures d'entre menys de dos anys i sis que, si no rep una notícia contrària abans de dilluns, quedarà al carrer.
Com en altres casos similars, ha deixat de poder pagar el lloguer arran d'haver perdut la feina per la pandèmia, una situació a la qual se suma la desatenció del pare de les criatures, que no es fa càrrec de la pensió que li correspon. Tot plegat la deixa amb uns ingressos de 670 euros d'atur mensuals per fer front a un lloguer de 460 i sense possibilitat de demanar cap ajut social.
«Si no és ara, serà d'aquí a dos mesos»
Sandra està «desesperada». En la seva situació, i vivint en un pis «que no és d'un banc amb qui podries arribar a negociar un lloguer social», veu la situació de desnonament com a inevitable. «Si no és ara, serà d'aquí a dos mesos, però al carrer hi aniré, tots sabem quin és el final», relata.
«El gran em pregunta on anirem, i el que més em fa patir és que em vegin al carrer amb les criatures i diguin que no me'n puc fer càrrec», afegeix. La situació l'ha portat a plantejar-se ocupar un habitatge, però manté que només serviria que allargar unes circumstàncies per a les quals se sent desemparada.
Explica que com que hi ha una sentència judicial que estableix que el pare s'ha de fer càrrec d'una pensió i ella cobra atur, no pot accedir a ajuts socials perquè supera els llindars que s'estableixen. «Què faig, quan la pensió no es fa efectiva?», es pregunta. Una pregunta que afirma haver fet als serveis socials sense obtenir resposta.
Està esperant que la mesa d'emergència de la Generalitat estudiï la seva situació per saber si l'aproven. Un pas que la posaria en llista d'espera per a un pis social i, fins que no arribi, se li ha ofert allotjar-se a la Fonda Suïssa o poder buscar una altra pensió de la ciutat.
Sis mesos en un carreró sense sortida
L'any 2019, quan estava embarassada de la tercera criatura, la seva parella va marxar. Arran de la demanda judicial, la sentència va establir que el pare havia de fer-se càrrec d'una pensió econòmica. Amb l'impacte de la pandèmia ella va perdre la feina i el pare va deixar de fer-se càrrec d'aquesta pensió.
«Els primers mesos vaig poder sortir-me'n perquè l'atur cobreix un 75% del sou, però quan va baixar ja no», recorda. Quan va deixar de rebre la pensió ho va denunciar, i es va decretar un embargament bancari que tampoc ha arribat. Amb aquesta situació, passat l'estiu del 2020 va començar a endarrerir-se en el pagament del lloguer, fins que el mes de novembre va deixar de pagar-lo.
La seva situació, relata, havia arribat a un punt crític, «quan has de triar entre comprar menjar i pagar el lloguer, la decisió la prens de pressa». L'assegurança del propietari del pis cobreix els impagaments si els notifica a partir del segon impagament, que és quan es posa en marxa el procés judicial. Tot i la situació, agraeix al propietari que l'hagi ajudat en el que ha pogut, i carrega principalment contra el sistema d'atenció social i el judicial, a qui responsabilitza d'haver-la deixat en un carreró sense sortida.
Sandra va tenir la primera cita amb els serveis socials el mes de desembre, i des d'aleshores que espera resposta. La primera data de judici pel desnonament també va ser al desembre, el mateix mes en el qual va saber que la data prevista per al llançament era el 21 de gener. Per la falta d'advocat se li va ajornar el judici fins al febrer i el desnonament fins aquest 19 d'abril, dilluns vinent.
El Sindicat de l'Habitatge alerta del que pot passar a partir del mes de maig
Des del Sindicat de l'Habitatge de Reus segueixen el cas i donen suport a Sandra. Com solen fer en aquesta mena de casos, faciliten documentació que els pugui ser útil a les persones afectades i als seus advocats d'ofici. «En la gran majoria de casos hem tingut força èxit», valora Issam Oudriss, portaveu del Sindicat.
Denuncia que, en els casos de petits propietaris, aquells particulars i empreses que no tenen més de 15 immobles, els processos de desnonament son especialment ràpids, «no es té en compte el perfil de les famílies afectades». Els casos de desnonaments pendents dels quals actualment el Sindicat té constància compateixen algunes característiques comunes, principalment, que es traca de mares sense parella amb menors a càrrec.
A més, lamenta que «només som conscients dels casos que ens arriben», motiu pel qual els preocupa el que pugui passar a partir del 9 de maig, si finalment s'acaba l'estat d'alarma. Fins ara ha servit per aturar o ajornar molts dels desnonaments previstos, almenys a l'àrea metropolitana de Tarragona.
Això, però, hauria suposat una paralització temporal dels llançaments, no una solució definitiva. Motiu pel qual alerten que, quan arribi el nou de maig, data prevista perquè s'acabi, pot marcar un punt d'inflexió. L'escenari que temen és el d'una onada de desnonaments si es reactiven tots els que s'han anat posposant.