La desparasitació del gos, tant interna com externa, és una qüestió que resulta molt familiar a aquelles persones que tenen un gos, però tot i això, pel fet de tractar-se d'un tema tan ampli, sempre s'escapen alguns conceptes per protegir l'animal. Per això, per als amants i aquells que tenen gossos i per a aquells que han pensat de tenir-ne, us presentem una sèrie de consells per protegir els gossos dels paràsits, i expliquem com arriben aquests al cos de l'animal, com l'afecten i els símptomes que ens poden ajudar a detectar algun problema.
Què hem de combatre?
Els paràsits que pot tenir un gos poden ser tant interns com externs. Els gossos urbanites solen ser els que han de combatre més els paràsits interns, tot i que aquests no són tan comuns com els externs. Aquests paràsits afecten principalment als intestins, on viuen en forma de cuc, o al cor, com és el cas del cuc del cor, un paràsit molt perillós. Els paràsits interns solen introduir-se al cos dels animals quan aquests ingereixen els seus ous o larves del terra o de l'aigua, o del menjar contaminat. Un altre origen freqüent és olorar o ingerir femta d'un altre animal parasitat o caçar alguna presa contaminada.
En aquests mesos de calor, des del març fins a finals del mes de setembre, és el moment en què els paràsits interns se solen escampar més, ja que gràcies a la calor n'hi ha més i s'escampen per la brossa o per les necessitats dels gossos que hi ha al carrer i que els amos no recullen. Aquests paràsits són com els que tenim nosaltres i ens poden ser transmesos si els ingerim accidentalment o si hem manipulat un animal infestat i no ens rentem immediatament. Els nens tenen més probabilitats de contagiar-se, ja que solen posar-se les mans a la boca, o els gossos els solen llepar a la cara i els transmeten els paràsits.
Com podem saber si el nostre gos té alguna infecció?
Els símptomes d'una infecció interna varien en funció de diversos factors com el nivell d'infestació i l'edat i l'estat de salut de gos. Per una banda, els paràsits que es posen al cor provoquen problemes cardiovasculars, com poden ser insuficiència cardíaca, fatiga, dificultat per a respirar i sorolls pulmonars estranys, tos mentre el gos reposa, anèmia, manca de gana o nàusees.
En el cas d'una infecció gastrointestinal, podem detectar el problema gràcies a que el gos inicialment pateix diarrees, infecció anal o vòmits, i pot arribar a la pèrdua de pes i fins i tot a l'anèmia. Si més no, hi ha una manera molt senzilla de veure si l'animal té paràsits interns, i és a partir de la femta. Si la femta té una espècie de fils blancs que es mouen, o observem que la mateixa femta es mou, senyal que el gos pateix una infecció i hem d'actuar ràpidament per eliminar els paràsits.
La desparasitació interna: cada quin període de temps i de quina manera
Com en el cas dels símptomes, el temps entre cada desparasitació dependrà de l'edat, del pes i de l'estat de salut del gos. Els cadells neixen amb molt de perill de patir infeccions, ja que són més febles i es poden contagiar simplement mamant. Per això, se'ls haurà de desparasitar cada dues setmanes fins al deslletament. En el cas de gossos adults, el període entre desparasitacions també dependrà de si el gos es troba en una zona de risc i de l'ambient on visqui. Segons alguns experts, si el gos viu en zona de risc o durant els mesos de calor, és convenient efectuar la desparasitació cada mes.
Durant l'hivern, es pot abaixar la guàrdia i fer la desparasitació cada tres mesos, valorant, això sí, el cas de manera individual i depenent de les característiques del gos i de l'ambient. No obstant això, altres experts es decanten per desparasitar els animals coincidint amb cada canvi d'estació, és a dir, quatre vegades cada any. Quan tinguem intenció de desparasitar el gos, hem de dirigir-nos al nostre veterinari de confiança, com Bitxus Clínica Veterinària, perquè ens proporcioni el comprimit i per demanar-li que ens digui quan i com desparasitar l'animal.
Una de les darreres novetats en l'àmbit de la prevenció o cura de malalties i infeccions en el món dels cans són uns comprimits antiparasitaris, en forma de llaminadura, que molts experts recomanen, ja que combaten en tan sols una píndola tant els paràsits interns com externs. O si més no, el més freqüent sempre ha estat curar els gossos d'infeccions internes per via oral, amb comprimits o xarops que arriben a l'aparell digestiu i acaben a les vies sanguínies, on els seus components ataquen el sistema nerviós dels paràsits i els eliminen.
Recordem que el protocol de desparasitació interna no és preventiu, sinó profilàctic, ja que no evita que el paràsit entri en el cos de l'animal, sinó que l'ataca un cop ja és dins de l'organisme. La manera més fàcil i satisfactòria de proporcionar les pastilles als gossos és introduint-les o envoltant-les de menjars atractius per a ells.
