El Departament de Salut ha notificat la detecció de tres nous casos positius de triquinosi en carn de porc senglar procedent de l'Alt Urgell. Es tracta de carn de dos exemplars abatuts a la zona d'Arfa, dins del municipi de Ribera d’Urgellet, i d'un altre animal mort a la zona de Gavarra, al terme de Coll de Nargó. Les notificacions provenen d'un establiment de manipulació de caça ubicat a Andalusia.
Els nous casos se sumen als dos que van ser notificats pel Departament de Salut a principis del mes de febrer passat, els quals corresponien a porcs fers abatuts als termes de Montferrer i Castellbò i de Coll de Nargó.
Davant d'aquests fets, les autoritats sanitàries insisteixen en la necessitat que s'extremin les precaucions, per tal d'evitar el consum de carn de caça que no estigui validada per tots els controls establerts per la normativa vigent. En aquest sentit, alerten que la malaltia es pot transmetre als humans si es consumeixen animals infectats.
L'avís de les autoritats sanitàries va especialment adreçat als gremis de restauració i als establiments de venda al detall i també a les agrupacions de caçadors. En aquest últim cas, es recorda que és obligatori que els animals abatuts siguin sotmesos a una inspecció veterinària, que inclogui el control de triquinosi, per tal de descartar qualsevol malaltia que n'impedeixi el consum.
El Departament de Salut adverteix també que la congelació de la carn no garanteix la inactivació de les larves de triquina i que, per tant, no pot substituir l'anàlisi per detectar la presència del paràsit. La transmissió de la malaltia es pot produir també a través d'altres animals que hagin consumit carn de porc senglar infestada, com seria el cas de gossos, guineus, rates o ratolins, entre altres.
Dolors musculars, febre i diarrees
Aquest paràsit provoca la malaltia anomenada triquinosi i acostuma a arribar als humans després de consumir carn de porc o senglar infectada i mal cuinada. La triquinel·losi provoca dolors gastrointestinals, musculars, diarrees, febre o debilitat, entre altres símptomes. Pot variar des d'una infecció no aparent fins a una malaltia mortal (la mortalitat sol ser inferior a l'1%, tot i que pot arribar fins al 35% si no es diagnostica i es tracta ràpidament).
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Els veterinaris també alerten que no n'hi ha prou amb cuinar el senglar per tenir la certesa que desapareix la triquina -el paràsit mor a més de 75ºC- perquè sempre hi pot haver un tros que no estigui prou cuit o bé que part de la carn es destini a fer embotit casolà.
Per això, els veterinaris demanen a les colles que portin a analitzar tots els senglars que abaten al laboratori i que no es reparteixin la carn després d'una batuda sense saber si està infectada. Encara que sigui per consum particular, cal que tots els senglars passin per un centre de reconeixement acreditat perquè siguin examinats.
Abans, els veterinaris analitzaven els senglars in situ. Portaven un microscopi, tallaven un tros de carn de l'animal i el miraven a través de la lent. Per a l'analítica, s'agafaven aquells trossos de masses musculars més oxigenades, com el diafragma o la llengua, perquè si hi ha triquina, aquests són els llocs més freqüents on es trobava el paràsit.
Ara, però, el sistema ha canviat. El mètode s'ha perfeccionat per un altre de molt més fiable. Aquest nou sistema es coneix amb el nom del 'mètode de la digestió'. Al laboratori, els trossos de senglar es barregen amb àcid i, amb l'ajuda d'un aparell centrifugador, es recrea la digestió de la carn. Si hi ha presència del paràsit, un cop acabat el procés, la triquina queda aïllada i es pot veure amb molta més certesa.