Durant les últimes dècades s’ha produït un increment en la fabricació i producció d’elements plàstics. Europa genera aproximadament 400 milions de tones de plàstic cada any, de les quals es calcula que no menys de 20 milions acaben disseminades al medi ambient, principalment, a causa de la mala gestió que fem de les nostres deixalles.
Aquests plàstics arriben a les platges, contaminen els rius i, un cop es troben al medi, es degraden i fragmenten lentament donant lloc a partícules cada vegada més petites que per la seva mida i mobilitat es tornen ubiqües. Són els anomenats microplàstics, és a dir, plàstics amb una dimensió que oscil·la entre 5 mm i 1 μm.
Aquests mateixos microplàstics, a més, acaben sortint per les aixetes de les nostres cases. La xarxa d’investigació sobre residus plàstics al medi ambient EnviroPlaNet, que coordina esforços de nombrosos grups d’investigació espanyols que treballen en temes relacionats amb la contaminació per plàstics, ha portat a terme recentment un estudi conjunt sobre la presència de microplàstics a l’aigua de la xarxa de vuit ciutats espanyoles.
Microplàstics a l’aigua de l’aixeta
En aquest treball es van prendre mostres a 24 punts de vuit ciutats de l’Espanya continental (Múrcia, Cartagena, Barcelona, Gran Canària i San Cristóbal de la Llaguna) durant els mesos de maig i juliol del 2022 amb l’objectiu de mesurar i quantificar aquests contaminants.
Al mostreig es van recollir i identificar tant microplàstics com materials artificials que, sense ser plàstics, evidencien haver patit un procés industrial i que, per tant, són susceptibles d’alliberar additius químics com colorants. Aquest últim cas és el de les fibres naturals tintades com el cotó.
En separar i mesurar una per una les partícules –a través d’un microespectroscopi d’infraroig per transformada de Fourier– es van detectar polièsters, poliamides, polímers acrílics i poliolefines. Tots ells són materials d'ús general a nombrosos objectes d’ús comú incloent-hi tèxtils sintètics.
La concentració mitjana de plàstics va ser de 12,5 ± 4,9 microplàstics per metre cúbic, mentre que la de materials artificials no plàstics va ser de 32,2 ± 12,5 partícules per metre cúbic.
És molt o poc? Comparant-ho amb altres països, hi ha casos en els quals s’assoleixen cents de milers de microplàstics per metre cúbic, mentre que a altres s’obtenen valors més baixos. Les raons per a aquestes discrepàncies poden ser en part atribuïbles a la manca d’un protocol estandarditzat de mesura, o poden ser conseqüència de diferents nivells de contaminació o diferents formes de tractament a les plantes de potabilització.
Un risc baix per a la salut
Malgrat la creixent investigació i interès sobre l’impacte negatiu dels microplàstics al medi ambient i als éssers vius, encara existeixen moltes llacunes de coneixement sobre els efectes que poden causar i el seu destí final.
Segons els nostres resultats, la concentració mitjana de microplàstics és de 45,5 nanograms per litre. Aquest és un valor petit i comparable amb altres contaminants que apareixen en aigües superficials i que d’allà arriben a l’aigua de la xarxa, com la cafeïna, la nicotina i alguns fàrmacs.
Amb aquesta concentració, es pot calcular que, consumint 1,5 litres d’aigua cada dia, es necessitarien 40 anys per arribar a ingerir 1 mil·ligram de microplàstics. Això podria indicar que el risc per a la salut humana és insignificant, o com a mínim insignificant en comparació amb la ingesta de microplàstics a certs aliments, si bé aquestes dades han de ser també considerades amb cautela.
Ara bé, ningú espera que de l’aixeta surti plàstic i, encara que sigui en petites quantitats, en surt. D’on procedeix? Probablement de la contaminació difusa que arriba als llits dels rius dels quals prenen aigua les estacions de tractament d’aigua potable i que, en general, reben aigües residuals de depuradores situades aigües amunt. Aquestes aigües, fins i tot si han estat correctament depurades segons la normativa actual, són una font important d’abocament de microplàstics al medi ambient.
Possibles solucions
Una estratègia lògica per tal de reduir significativament la concentració dels plàstics seria millorar el procés de filtratge d’aquestes plantes potabilitzadores.
De la mateixa manera, els resultats obtinguts mostren que una part considerable dels contaminants, plàstics i no plàstics, són fibres d’origen tèxtil. La presència d’aquests materials demostra l’impacte que produeix la indústria tèxtil al medi ambient.
Una solució més àmplia al problema de la contaminació per residus plàstics hauria d’incloure la moderació en el consum del plàstic, sobretot del d’un sol ús, la millora en el disseny de materials per afavorir la seva recuperació i reciclatge, i la inclusió dels microplàstics dins de restriccions legals, d’igual manera que succeeix amb altres contaminants.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.