En Francesc, a qui li hem canviat el nom per preservar el seu anonimat, va saber que tenia el Virus d'Immunodeficiència Humana (VIH) fa cosa d'uns quatre anys, quan en tenia 45. Arran d'una pneumònia va ingressar a l'hospital i allí li van donar la notícia. A Tarragona el nombre de casos nous de VIH s'ha estabilitzat els últims 10 anys. El 2017 es van detectar 41 casos nous. I tot i que s'ha convertit en una malaltia crònica gràcies a la medicació, l'estigma que recau sobre les persones que el pateixen encara és molt gran. Aquest dissabte 1 de desembre se celebra el Dia Mundial contra la Sida.
VIH, Sida i la seva incidència al Camp de Tarragona
El Francesc tenia 45 anys quan va saber que patia VIH, des de llavors ha estat en tractament i assegura que porta una vida completament normal. Es pren una pastilla al dia i s'ha de fer una analítica cada sis mesos. Més enllà d'això, la malaltia no té cap més afectació per la seva vida. En Francesc té VIH, però no Sida. Aquesta última es desenvolupa quan el cos, a causa del virus del VIH, té el sistema immunitari tan debilitat que no pot fer front a altres malalties. Per això es diu que la Sida és la barreja del VIH i una sèrie d'infeccions més.
La Sida és, doncs, l'estadi que es desenvolupa al final. Gràcies a la medicació, però, la gran majoria de pacients avui no la desenvolupen. El nombre de casos nous diagnosticats al Camp de Tarragona s'ha estabilitzat als últims anys. El passat 2017 es van detectar 41 casos nous de VIH, i 8 de Sida, segons les dades de Salut Pública
Els qui més pateixen la malaltia són homes, un 85% dels nous casos detectats el 2017. A més, un 51% d'aquests nous casos responen a homes que practiquen sexe amb altres homes. Un dels problemes més grans als quals s'enfronta la detecció és el retard. Un 13% dels casos detectats el 2017 al Camp de Tarragona es van diagnosticar tard. De fet, tal com explica Lluís Romero, president de l'Associació Comunitària de Salut Sexual del Camp de Tarragona (Assexora'Tgn), un 30% de la població té el VIH i no ho sap.
Això passa per diversos motius, sobretot perquè en determinats col·lectius s'és menys conscient de la presència i contagi del virus. «Els homosexuals ho tenen més assumit, perquè a més viuen la sexualitat des d'una altra òptica. Però altres col·lectius, com per exemple, homes casats amb dones, no», explica Romero. Qui recorda que en una anàlisi de sang rutinària no surt aquest indicador i que per això cal fer-se la prova. A Assexora'Tgn es pot fer, així com en algunes farmàcies, a la Creu Roja o al centre mèdic de referència.
Romero fa èmfasi també en la necessitat d'incidir amb la prevenció. Això és el que treballa als tallers que realitza en diverses escoles i instituts del territori. Assegura que els joves estan més preocupats per un embaràs que per contraure el VIH. Per això és important incidir en l'ús de mesures protectores com el preservatiu. «Els adolescents ho veuen com una cosa llunyana», explica. Perquè, diu, que ja no se'n parla gens. I recorda que la principal via de transmissió és la sexual, ja que les drogues i l'embaràs estan pràcticament resols en aquesta qüestió.
La medicació per fer front al VIH
La medicina ha avançat tant en aquest camp que ha permès que la gent que té accés a la medicació no hagi de desenvolupar la Sida i morir per culpa d'aquest virus. A més, és una medicació que a diferència d'anys anteriors ja no té gairebé efectes secundaris. De fet, converteix el virus en una malaltia crònica més i inclús es poden tenir menys problemes que amb malalties com la diabetis. «Amb la medicació, que pot ser una o dues pastilles al dia, es pot arribar a tenir una càrrega viral indetectable, i per tant, la capacitat de transmissió és gairebé nul·la o nul·la», explica Romero.
És el cas d'en Francesc, que després de quatre anys de tractament el seu VIH és indetectable i, per tant,la capacitat per transmetre'l a una altra persona gairebé no existeix. A més, existeix una medicació postexposició per persones que han pogut estar en contacte amb el virus. Si es prenen aquest tractament dins de les 72 hores següents a l'exposició, poden evitar el contagi. I ara, ha aparegut, també, una medicació prèvia. Són retro virals que es poden prendre de forma preventiva. Estan pensats per persones que poden estar en exposició, com el col·lectiu sanitari. El problema, explica Romero, és que aquesta medicació encara no està regulada a Espanya.
Que la medicina hagi avançat tant i que cada cop es parli menys de la malaltia també té un aspecte negatiu. I és que la gent ha perdut la por a aquesta malaltia. Del total de persones que es van fer la prova del VIH a Tarragona l'any passat, un 50% ja se l'havien fet prèviament, és a dir, havien tornat a recaure en pràctiques de risc.
L'estigma, el principal problema per les persones amb VIH
En Francesc va tardar tres mesos a dir-ho a algú. Només els ho va explicar a tres amics. «No ho vaig dir a la meva família per no preocupar-los, i a la resta de gent del meu voltant per l'estigma», explica. El dia d'avui encara no ho saben, i de fet només aquests tres amics coneixen el seu cas. «Parles del VIH i la gent encara pensa que et moriràs», diu. I afegeix: «És més fàcil que trobin una cura a què s'acabi l'estigma». Qui també ho sap són els seus companys del grup que Assexora'Tgn ha posat en marxa per persones afectades. Comparteixen experiències setmanalment a Tarragona.
En Lluís Romero, que és també el responsable del servei de la prova ràpida del VIH i sífilis d'Assexora'Tgn, assegura que l'avenç mèdic ha anat més de pressa que l'avenç social per entendre la malaltia. «El VIH està fortament vinculat a la sexualitat, un tema tabú. A més té un punt de culpabilitat. Molta gent pensa que si el tens, és que alguna cosa hauràs fet», explica. «Molta gent ho viu amb molta culpa i un sentiment d'angoixa», afegeix. Per aquest motiu la majoria de persones que el pateixen busquen l'anonimat i prefereixen no compartir-ho amb ningú.
«És una malaltia molt solitària. La gent es ve a fer la prova sola i afronten la malaltia sols. Molts no ho expliquen a la gent del seu voltant per por a ser estereotipats», explica. I afegeix: «Creuen que els rebutjaran, que els miraran malament». Per això assegura que falta «normalitzar socialment» la malaltia. Tal com s'està fent entre el col·lectiu homosexual, explica. La culpa de què encara hi hagi aquest estigma, diu, és que hi ha molt desconeixement vers la malaltia. I la publicitat negativa dels anys 80 i 90 sobre la Sida segueix pesant en la ment de moltes persones.