Amb la festa dels Reis es tanca el darrer capítol de les festes de Nadal. Enguany, a causa de la pandèmia de la Covid-19, les celebracions han estat del tot atípiques i les trobades familiars no han pogut dur-se a terme de la manera habitual. Així, seguint la tònica del dia de Nadal, Sant Esteve o Cap d’Any, avui dia 6 de gener poques persones podran seure juntes a taula per a compartir el tradicional tortell.
A més, entre ahir i avui es duen a terme moltes visites i trobades per tal que els xiquets recullin i desemboliquin els regals que els Reis d’Orient han deixat en les diverses cases d’amics i familiars. Un ritual que aquest 2021 també es veu alterat per tal d’evitar la major interacció possible i, en conseqüència, un augment dels contagis en els propers dies.
Els Reis d’Orient reparteixen il·lusió, malgrat tot
De fet, ahir al vespre poques cavalcades van desenvolupar-se de la manera acostumada i en la majoria de casos es van reconvertir en arribades estàtiques, telemàtiques i en campaments reials. Així, Melcior, Gaspar i Baltasar van haver de reinventar-se per arribar a tots els pobles i ciutats de Catalunya sense dur a terme els actes multitudinaris característics de la diada.
No obstant això, el 6 de gener és un dia festiu a Catalunya, Espanya, Itàlia i altres països europeus, cosa que permet preparar el darrer dinar familiar des de les festes de Nadal, acabar els torrons, neules i dolços i enllestir l'àpat amb el tradicional tortell de Reis que varia de forma i recepta segons la regió. Pel que fa al tortell de casa nostra, s'hi sol posar una figureta i una fava seca. La tradició actual mana que qui troba la fava haurà de pagar el tortell l'any vinent, mentre que qui troba la figureta del rei serà coronat.
La fava com a símbol de fortuna
El tortell d’avui tracta d’un pastís típic de la cuina catalana en forma d'anella o cèrcol, fet de pasta de brioix, pasta fullada o d'alguna altra mena i farcit de diversos ingredients com ara massapà, nata, crema, melmelada, cabell d'àngel, etc. que pot portar fruita confitada o pinyons, a més del sucre de llustre, al damunt.
En aquest escenari, Joan Amades explica en el Costumari Català que la tradició no sempre ha estat la mateixa i que, fa anys, qui trobava la fava al tortell era el veritable afortunat de la diada. Així, qui l’aconseguia era nomenat rei, qualificat del «rei de la fava», i era qui anava a l'església en representació de la família i adorava el Nen Jesús. A més, durant l'àpat cada vegada que aquest personatge bevia tots els companys de taula s'havien d'aixecar en acció d'acatament i cridar a cor «el rei beu, el rei beu».