Estimat diari: s'ha posat la nit molt rara, han sortit lluna i estrelles. M'ho va dir eixa gitana, val més no sortir a veure-la. Somio que camino per un pont i que la vorera, com més miro de creuar-lo, més es mou i trontolla. Malament. Tra, tra. Molt malament. Uh. Quan semblava que la pitjor campanya de la Història de Catalunya s'esllanguia per la inoperància dels seus protagonistes, ahir vam poder viure un dissabte d'allò més animat que canvia el rumb de l'aventura. Segons Albert Sánchez Piñol i el seu mètode de narrar Papitu, hauríem experimentat un punt d'inflexió, un midpoint just al mig del viatge que ens ha de portar al guateque de la democràcia de diumenge vinent.
Seguint la màxima fusteriana que diu que si no fas política te la fan, VOX va orquestrar ahir un pla perfecte per omplir de contingut els espais mediàtics i de discurs que els partits catalans només aprofiten per col·locar merda insubstancial. Ja poden anar dient que el feixisme se'l combat, però si els partits diguem-ne tradicionals fossin més hàbils i no aspersors psicòtics de mediocritat potser no caldria combatre'l a cops de roc com si fóssim al Paleolític. Que el partit d'Abascal i Garriga sap què es fa i els altres no —ERC presenta decàlegs insulsos per aturar-los; el PSC no tindrà cap inconvenient per acceptar els seus vots en una hipotètica investidura que desallotgi un govern catalanista— ho demostra que les accions provocatives de VOX es repeteixen pràcticament calcades arreu del país. Va passar per exemple a Reus, en un enfrontament entre Ortega-Smith i la CUP, va passar a Tarragona ahir al matí en unes protestes que fins i tot van comportar l'arrest de la regidora d'ERC Paula Varas.
[predef]telegrammiquelbonet-610[/predef]
I a la tarda van aconseguir el jackpot a Vic. La provocació de VOX va aconseguir la resposta violenta que buscaven amb tenacitat i tota una inflamació patriòtica ridícula de timbaler del Bruc, com si haguessin vençut la División Azul. Els nois d'Abascal van rebre pedres, ous i petards com qui rep una pluja daurada quan estàs molt enamorat i cap fluid de la persona estimada et sembla ofensiu. Ans al contrari, encara et posa més calent. Els va agradar tant el bukkake que ja van anunciar que avui repetirien la jugada mestra a Sabadell, a Salt, a l'Hospitalet, a Valls o a la Vall d'Aran, comptant com compten amb aquesta mena de satisfacció moral malaltissa d'uns combatents contra el feixisme que semblen setmesons a qui se'ls ha espatllat la incubadora. El dia que de veritat ens ataqui el presumpte feixisme no sabrem ni d'on ens cauen les hòsties, complaguts com estem per la nostra resistència de saló. Mentrestant, VOX, que és un partit que viu d'esvalotar el galliner, continua amb la seva marxa triomfal en totes les enquestes. A C's estan que es mosseguen les ungles d'enveja i de fred de peus, i ja han hagut de sortir a bombardejar el missatge que ells van patir la violència indepe molt abans i amb molta més intensitat.
Mapes, mapes, mapes
S'ha d'assumir que la ultradreta espanyola tindrà un pes a l'hemicicle català que no baixarà dels deu escons. També cal recordar que no fa tant de temps personatges sinistres com Alejo Vidal-Quadras, José Zaragoza o Jordi Cañas lideraven un discurs perfectament homologable en molts aspectes al que diu ara VOX, així que hauríem d'estar curats en salut i no perdre la compostura. Si no ens agrada que hi hagi fatxes a la societat catalana hauríem d'analitzar una mica perquè hi són i deixar de donar les culpes a agents exteriors com sempre, per molt que VOX es mostri especialment hàbil en la provocació, l'alteració de l'ordre, la generació de confusió política. Estan molt a prop de rebentar l'estratègia de pacificació i normalització promoguda per PSOE, ERC, Junts —ells també, malgrat que es pensin que ens prenen el pèl amb les promeses de revolució—, el PDeCAT o els Comuns. I no sembla que ningú tingui l'antídot.
De tenir-lo, tampoc està clar que s'apressessin a aplicar-lo: contra VOX es viu molt bé, sempre que en puguin limitar la representació política a uns nivells manejables. De moment, els percentatges de vot són assumibles. Fins i tot desitjables per a l'estratègia socialista, que veu com el ruptura de l'espai unionista soscava el PP i Ciutadans i els beneficia a ells. O per la CUP, que en el discurs de batalla contra els fatxes és on se sent més còmoda. Totes les enquestes de les últimes hores marquen aquest camí: ultradretans i anticapitalistes clarament a l'alça. La CUP està en condicions d'arreplegar tota la decepció dels votants d'ERC, ho té bé per recuperar el segon escó per Girona i el de Tarragona. VOX pot entrar a totes les circumscripcions, amb molta força a Barcelona. És a dir, un panorama que apunta a la radicalització del Parlament i a un problema greu en la configuració de govern, ja que uns i altres poden tenir importància aritmètica en les majories independentista i unionista respectivament.
Primers senyals de desesperació a Junts
Per la banda de dalt, les enquestes continuen sense assenyalar un candidat clar a la victòria. El PSC no consolida el favoritisme prefabricat amb què comptava Pedro Sánchez, cosa que ja li va bé perquè l'últim que l'interessa ara es haver de manar a Catalunya o liderar un govern que és una bomba de merda de detonació retardada. ERC ha estroncat una mica la davallada i Junts veu frustrada la seva ascensió en intenció de vot, un cop s'han quedat sense més cops d'efecte i collonades diverses de les seves. Un element que havia de participar especialment en la propagació de consignes processistes, Joan Canadell, ha estat anul·lat en part per la fixació insana que li tenen Jéssica Albiach i els Comuns, que des del primer moment s'ha esforçat per acusar-lo de xenòfob essencialista i capdavanter d'una sort de trumpisme català. El protagonisme limitat de Canadell podria a respondre al fet que el missatge dels Comuns ha fet forat. També podria deure's a què un tio que va sortir per la tele amb una pantalla de soldador de plàstic patentada per ell que havia d'aturar la transmissió del coronavirus potser no és el nou Kennedy català. Just sayin'.
En tot cas, els de Junts cada cop semblen més nerviosos. Precisament ahir van perdre els papers amb una subcampanya que van emprendre contra el govern municipal de Colau, amb acusacions de nazisme i tot, quan els van retirar cartells a Barcelona que estaven on no tocaven. Fins i tot van treure la perra grossa, Pilar Rahola, molt enfadada per aquest atac a la llibertat que va valdre els Comuns la victòria d'obtenir, amb molt pocs recursos, un reductio ad Hitlerum que és el premi gros de qualsevol acció política de l'actualitat. Els Comuns, per cert, continuen amb un electorat fidel i una mestria més que remarcable en l'art secular de fer la puta i la ramoneta, cosa que els garanteix el grup parlamentari propi i poques preocupacions d'aquí a diumenge. És per això el partit que denota més serenitat i tranquil·litat. D'altra banda, el PDeCAT ha aconseguit que una enquesta els doni algun diputadet. Ja s'ha dit, però l'entrada de Chacón podria ser un trasbals important per a las pactes que ja estan cuinat i guardats a la nevera fins el dilluns 15, perquè no és el mateix tenir l'independentisme dividit en tres partits que en quatre, sobretot quan ja han dit fins a l'avorriment i amb un nivell obsessiu preocupant que ells, amb la CUP, ni a fer el vermut.
Veurem demà si Catalunya encara és nostra o si VOX ja l'ha aconseguit recuperar. Que no se sap mai. Tra tra.