La freda relació entre les Forces de Seguretat de l'Estat (FSE) i els Mossos originada per culpa de l'1-O sembla que ja no existeix; o almenys això indiquen els últims esdeveniments. El que semblava ser una guerra interminable per competències, mèrits i una articulació de la voluntat política estatal i, d'altra banda, autonòmica ha acabat en una confluència dialogada i col·laborativa amb l'objectiu de posar fi a altres batalles, segons explica 'El Periódico'.
Prova tangible és la recuperació de la Junta de Seguretat de Catalunya, que ha suposat un punt i a part en la crisi entre cossos policials. No obstant això el Govern de Torra no vol acaba d'assimilar aquesta reconciliació. Per això, la setmana passada, després de sortir a la llum la notícia sobre la detenció dels nou membres dels CDR, el conseller d'Interior, Miquel Buch, va desconvocar la cimera de la Comissió Mixta de Seguretat, prevista a la tarda del 26 de setembre.
El Govern i els agents: diferències institucionals
El mateix dijous en què se suspenia la reunió, el Parlament aprovava la proposta de resolució de JxCAT i ERC que reclama la retirada dels efectius de la Guàrdia Civil en el territori català. El Govern titllava la Benemèrita de «policia política centrada a perseguir a determinats col·lectius polítics i socials». L'opinió pública es va veure dividida de nou després de la votació.
Paral·lelament, en referència a laes relacions policials, cal destacar que Mossos coopera amb les FSE en la xarxa Viogen catalana per a prevenir delictes de violència de gènere, en la qual la policia catalana facilita informació rellevant per a les perquisicions. Un altre escenari d'obertura ha estat la entrega de despatxos d'una acadèmia de l'Exèrcit en la qual va participar Eduard Sallent, el cap de Mossos.
Incertesa de cara a la sentència de l'1-O
Ara bé, en certs punts —sobretot a la Catalunya Interior— aquesta relació a penes s'està començant a descongelar. Segons considera 'El Periódico', ocorre en llocs com Lleida, on els agents del cos de Mossos no s'han distanciat de la voluntat ni la narrativa política de Buch. Per tant, la situació originada a Solsona, Berga, Girona, Vic i Manresa —llar de membres dels CDR— preocupa el ministeri de l'Interior espanyol. Aquest pla podria empitjorar en les pròximes setmanes amb la revelació de la sentència del Suprem i les seves conseqüències polítiques.
Torra haurà de moure fitxa
Tal com apunta 'El Periódico', tot recau en una única responsabilitat: la del president Quim Torra, qui deurà, segons el seu criteri, seguir al peu del canó en la lluita contra el que en diuen «un estat opressor» o enterrar la destral de guerra i trobar un camí alternatiu per a arribar al diàleg i no suscitar a la vinculació de la violència amb l'independentisme català.