Ha sigut un estiu amb els estrategs polítics catalans a boxes, per utilitzar una metàfora de la fórmula 1. De tant en tant, des del govern de la Generalitat arribava algun missatge sempre dirigit en la mateixa línia: «us necessitem». Aquest missatge l’ha repetit el president Torra en diferents ocasions aquest mes d’agost.
Alguns dels membres més destacats del cercle dels polítics catalans a Brussel·les, com per exemple l’advocat del president Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ja va avançar que «el president Torra reactivarà la república amb la conferència del 4 de setembre». TarragonaDigital ha parlat amb un diputat tarragoní de tots els colors polítics que estan representats al parc de la Ciutadella per recollir els seus punts de vista.
«Serà una tardor calenta»
PSC, JuntsxCatalunya i PP ho tenen clar: «serà una tardor calenta». A partir d’aquí, els matisos. Comencem per Carles Castillo, diputat tarragoní socialista, membre del partit que dóna suport al govern d’Espanya. Castillo afirma que «hi ha qui s’entesta en mantenir l’aposta per la unilateralitat i hi ha, també, qui està interessat a mantenir la màxima tensió, com podem veure en tota la polèmica al voltant del tema dels llaços».
Eusebi Campdepedrós, tarragoní, va ser el cap de llista de JuntsxCatalunya a la província en les eleccions al parlament del 21 de desembre. JuntsxCatalunya és un dels dos grups parlamentaris que va votar a favor de la investidura de Quim Torra. La CUP, sense representant tarragoní, es va abstenir.
Campdepedrós explica que «aquesta serà una tardor que ha de servir d’impuls per seguir endavantamb la consecució de la República. L’estat espanyol està perdent, sap que a mig plaç serà condemnat per la justícia europea i que la pressió política per exercir el dret d’autodeterminació serà imparable a la llarga».
El Partit Popular mantenia el govern d’Espanya fins al passat 1 de juny on, mitjançant una majoria dels diputats al Congrés a favor de la moció de censura contra Mariano Rajoy presentada per Pedro Sánchez, els socialistes arribaren a la Moncloa. Alejandro Fernández és qui defensa el projecte popular per Tarragona des de la Ciutadella.
Fernández sosté que «Torra cercarà generar, seguint l’exemple de Kosovo, escenaris deconfrontació política que justifiquin una intervenció internacional». «Aquesta intervenció que esperen no arribarà mai perquè obliden que Espanya és un motor de la Unió Europea. En aquest context, Tarragona seguirà liderant la resposta al separatisme», rebla el també president provincial del PP de Tarragona.
Ciutadans, la formació política més votada en les eleccions del 21 de desembre, estan convençuts, segons declara a TarragonaDigital Lorena Roldán, diputada tarragonina taronja al Parlament, que «Torracontinuarà insistint en l'enfrontament entre catalans, vulnerant drets i llibertats i posant el 'monotema' del procés per davant de les necessitats de la comunitat autònoma més endeutada d'Espanya i amb més barracons».
Roldán reclama a Pedro Sánchez, president del govern espanyol, que «exigeixi a Torra unaclariment sobre si pensa o no respectar i acatar les lleis i la Constitució i així no perdrem ni més temps ni més oportunitats». Recordem que el pas previ per activar l'article 155 de la constitució espanyola és un requeriment per escrit a la comunitat autònoma que correspongui.
Podem aposta per l'indult
Les posicions, podríem dir-ne més optimistes, arriben des de l’esquerra, tant l’independentista, ERC, com la no independentista, Podem. Noemí Llauradó, diputada reusenca d’Esquerra al Parlament, asseguraque «la nostra raó de ser és no caure en la crispació, defensar els drets fonamentals i les llibertats, denunciar l’existència dels presos i exiliats polítics i un procés judicial injust. Volem continuar explicant i defensant el nostre projecte de República que és inclusiu, de tothom i per a tothom». Llauradó considera que el millor per resoldre la situació que es viu a Catalunya és «fer un referèndum».
La vendrellenca Yolanda López, la diputada al Parlament de Podem, diu que «de l’inici de curs polític esperem que sigui l’inici del desbloqueig. El govern central ha d’assumir amb valentia els tres gransreptes que té sobre la taula: el reconeixement nacional de Catalunya; l’indult als presos i la necessitat de construir un nou model territorial que trenqui amb l’austeritat».
El paper de Tarragona
Preguntats per quin paper ha de jugar a Tarragona en el nou escenari que dibuixi l’independentisme, tots fan la mateixa anàlisi sobre les necessitats de la província: encarar la situació de l’atur i fer front a les qüestions derivades de les infraestructures viàries i ferroviàries, com el Corredor, l’A-27 o l’alliberament de peatges a l’AP-7. De nou, els matisos arriben a l’hora d’expressar posicionaments polítics.
Recollim primer l’opinió del diputat Castillo: «la província de Tarragona ha de marcar el seu perfil propi». Per Alejandro Fernández, diputat popular tarragoní, aquest perfil propi es concreta en què «Tarragona ha de continuar liderant la resposta al separatisme». Yolanda López, de Podem, considera que «Tarragona ha d’empènyer per aconseguir el canvi polític. Tarragona ha de ser escoltada al Parlament».
I pel que fa als partits independentistes, paga la pena destacar que Campdepdrós ha sigut l’únic que ha fet una menció especial a les Terres de l’Ebre i considera que «hem de continuar lluitant perquè, malgrat l’ofec pressupostari i d’infraestructures de l’estat, puguin continuar sortint d’una situació injusta que condiciona el futur de la seva gent».
Tant JuntsxCatalunya com ERC tenen com a objectiu la república. «La República la farem entre tots i alCamp de Tarragona, la segona àrea metropolitana de Catalunya, és el lloc on més es poden materialitzar els valors que aquesta defensa: la integració, la llibertat, el respecte per totes les identitats i llengües, i oportunitats per tothom vingui d’on vingui» manté Eusebi Campdepedrós.
La també regidora a l’ajuntament de Reus, Noemí Llauradó, espera que «Tarragona doni suport alParlament i al Govern de la Generalitat en els aspectes de defensa del dret a l’autodeterminació, els drets i llibertats fonamentals i la denúncia de l’existència de presos i exiliats polítics».