La crisi sanitària de la Covid-19 ha disparat les sol·licituds d'adopció i acolliment d'animals en protectores com la SPAC de Torredembarra. «És una bogeria, tot i que la demanda ha baixat els darrers dies», apunta Myriam Esquís, una portaveu de l'entitat. Com que la protectora està tancada, els treballadors s'ocupen de portar els gossos a domicili. L'entitat, però, descarta aquelles persones que només s'ofereixen a acollir un gos mentre duri el temps de confinament. Tot i que es fa difícil saber si tothom ho fa per solidaritat o si hi ha picaresca per tenir l'excusa de sortir al carrer, el missatge és clar: «Se'ls han de quedar fins que els trobem una llar definitiva perquè, sinó, per a ells seria un nou abandonament».
La SPAC de Torredembarra manté oberts els canals d'adopció, i fa les entrevistes i tràmits pertinents de forma telemàtica. Un cop validat el protocol, els treballadors es desplacen a domicili amb l'animal i el lliuren al destinatari respectant les mesures de seguretat establertes. A més, es manté l'opció de l'acolliment temporal a casa. Tot i això, no es busquen acollides només mentre duri l'estat d'alarma, sinó durant el temps que es trigui a trobar una llar definitiva per a algun dels 400 gossos del refugi.
«Hi ha gent que s'ha ofert només pels dies de confinament, però els expliquem que no pot ser i ho entenen. Altres et diuen que sí, que l'acolliran durant el temps que faci falta», assenyala Esquís. El perfil de persones interessades és molt divers. Famílies amb nens, gent més gran, o persones que no tenien cap animal i que, aprofitant que han de teletreballar, consideren que aquest és el millor moment per fer el pas.
La Perla, en acollida a l'espera de poder viatjar a Alemanya
Helena Albaladejo és una voluntària habitual de la protectora torrenca que, com la resta de col·laboradors de l'entitat, fa quinze dies que no pot anar al refugi a passejar i tenir cura dels animals. En el seu cas s'ha decidit a acollir a la Perla, una gossa mestissa de set anys i mig que portava uns mesos a la protectora i que, quan les autoritats ho permetin, viatjarà cap a Alemanya, on la lliuraran a una entitat d'adopció amb la qual col·laboren.
L'Helena té més animals a casa, entre elles una gossa que va adoptar fa dos anys. Ara, explica, va decidir acollir a la Perla perquè, com que haurà de viatjar aviat i té «pors», considerava que així ho podria treballar amb ella. Albaladejo recomana a les persones que tenien la idea d'adoptar un animal que ho facin ara. «És un bon moment perquè, a l'estar a casa, tindran més temps per a l'adaptació de l'animal», apunta.
Altres entitats aturen la sortida d'animals
De la seva banda, entitats com l'Última Llar de Reus han frenat les adopcions, però fan una crida a fer-ho un cop acabi la crisi del coronavirus. «Tant de bo la gent que s'interessa vingui després en caravana a adoptar», explica Roman Casanovas, director tècnic de l'Última Llar. I és que el centre està ara més ple que de costum perquè manté el servei de recollida d'animals abandonats. L'any passat van entrar a l'Última Llar uns 56 gossos al mes, de mitjana, fruit dels convenis signats amb diverses institucions locals i supramunicipals de la zona.
Pel que fa als abandonaments, diverses entitats del Camp de Tarragona consultades per l'ACN afirmen que no han anotat un increment dels abandonaments. La Fiscalia de Medi Ambient espanyola ja ha alertat de les conseqüències penals d’abandonar gossos adoptats quan acabi l’estat d’alarma. En un ofici dictat dilluns el ministeri públic diu que sospita que l'allau d'acolliments que s'ha registrat en diversos punts de l'Estat podria ser una «excusa» dels amos per «poder sortir al carrer». Cal recordar que passejar les mascotes està permès, però que alguns ajuntaments s'han vist obligats a fixar límits —de distància permesa o de freqüència diària màxima— davant l'abús d'alguns ciutadans.