Anna, una doctora valenciana, va relatar en una carta com va morir la seva mare, contagiada per ella mateixa, després de tractar a «60 pacients diaris, doblant torns i sense cap mena de protecció». La carta, llegida per un emocionat José Juan Zaplana, va deixar tocat a tot el Parlament valencià.
«No hem tingut EPIs, ni protectors oculars. L'abandonament que hem patit ha estat total», manifestava la doctora, la qual vivia amb el seu fill i els seus pares i va contagiar-los a tots dos. A més, denuncia que no li van arribar els tests i demana que els polítics «tinguin la dignitat de no demanar perdó per alliberar les seves consciències» si aquesta disculpa no va acompanyada d'assumir les seves «responsabilitats». «Ningú dimitirà. En política ja sabem el que passa», afegia.
La doctora va fer arribar aquesta carta a Zaplana, el portaveu de Sanitat a la Comunitat Valenciana, després de les paraules de la consellera de Sanitat, Ana Barceló, on afirmava que molts metges s'havien infectat per estar amb les seves famílies. «Després d'haver estat lluitant contra aquesta maleïda bestiola com un gladiador romà amb les mans nues, fa uns dies van haver d'enterrar a la meva mare i no vaig poder estar al seu costat», explicava.
«He estat incapaç de cuidar-la com es mereixia i ha mort sola»
La doctora explica que va saber que va ser ella qui va contagiar la seva mare després que aquesta morís. «A la meva mare la vaig contagiar jo, la meva mare, la persona que em va donar la vida, jo li he arrabassat. Aquesta increïble dona que em va cuidar de petita i de gran, li vaig fallar. He estat incapaç de cuidar-la com es mereixia i ha hagut de passar els seus últims dies i morir sola».
«Comprendrà que no vulgui aplaudiments, no vull reconeixement ni pagues extres, vull tornar temps enrere i exigir que em donessin un EPI per atendre aquests 60 pacients que veia al dia. Vull poder tornar enrere per plantar-me davant la Conselleria amb la meva mare i no anar-nos-en d'allí fins que ens fessin aquest test que el senyor Puig i la Conselleria deien que estaven fent», prosseguia el text.
La metgessa assegurava que «viure amb aquesta culpa és el pitjor que se li pot oferir a un ésser humà, sobretot quan alguns somriuen i diuen que no es va poder fer res. Prego cada nit perquè el meu pare, també positiu, millori. I que el meu nen, gràcies a Déu lliure de contagi pugui oblidar-ho com més aviat millor», continuava la carta.
«En política ningú dimitirà ni assumirà les seves responsabilitats»
Des que va començar el seu confinament, confessa «que no para de plorar» i demana a la classe política que deixin de «discutir i tinguin la dignitat de no demanar perdó per alliberar les seves consciències».
«Digueu, si us plau, al meu nom però segur que en el nom de molts més, que no ens mereixíem el seu menyspreu quan haurien d'haver-nos donat el material que necessitàvem. No ens el van donar, quan reclamàvem test o proves ens els van negar. Digueu-li que encara que ells puguin passar pàgina i seguir amb els seus treballs, per a mi, part de la mort de la meva mare sempre la duran amb ells. En política ningú dimitirà, ningú assumirà les seves responsabilitats», finalitzava la carta.