«El dol és la reacció davant d'una pèrdua significativa», explica la psicòloga Lola Cabrera a TarragonaDigital. Tothom s'enfronta al dol en algun moment de la seva vida. Però son els professionals sanitaris els que, tot i que no de forma tan personal, conviuen amb el patiment i el dol cada dia. Amb l'objectiu d'abordar el dol dels professionals l'entitat Memora Serveis Funeraris ha posat en marxa un curs per professionals sanitaris de l'Hospital Joan XXIII i de l'Hospital Sociosanitari Francolí.
El dol, un procés
«El dol pot ser la pèrdua de salut, de feina, o la pèrdua de vida», aclareix Cabrera. Els professionals sanitaris s'han d'afrontar al dol —relacionat amb la pèrdua de vida— diàriament i a la vegada han d'ajudar als familiars i als pacients a suportar processos de dol.
El curs de Memora té per objectiu tractar «l'impacte emocional que té pels professionals el fet de treballar cada dia amb el patiment i la mort i a la vegada la relació amb les famílies», explica Cabrera. De moment, ja s'hi han sumat 30 professionals i es preveu fer una segona edició, ja que la demanda ha sigut molt alta. El curs es va iniciar la setmana passada i finalitzarà el 12 de desembre. Consta de dues sessions presencials (el primer i últim dia) i la resta es realitza a distància, a través d'una plataforma digital.
Afrontar el dol
Un dels objectius del curs és ajudar als professionals a desenvolupar eines per saber gestionar els dols personals i també els professionals. «Hem de saber gestionar les pèrdues que hem tingut a la nostra vida per ajudar a altres a afrontar-ne d'altres», explica Cabrera. I afegeix: «Si no ens hem preguntat què significa per nosaltres una situació de pèrdua és molt difícil poder ajudar a altres persones».
Per això el curs ofereix eines personals per poder afrontar pèrdues passades que hagin viscut els professionals i alhora eines professionals perquè en grup es puguin afrontar els dols que es pateixen en el transcurs de la feina. I és que els professionals sanitaris, depenent de l'àrea de treball, arriben a tenir relacions intenses i llargues amb els pacients i això pot comportar, també, patiment quan el pacient mor.
Cabrera diu que en molts casos el patiment dels professionals és tractat com un tema tabú i que quan, per exemple, mor un pacient, alguns professionals ploren tancats al lavabo i no ho comenten a ningú. «En molts serveis sanitaris els professionals tenen una relació intensa amb els pacients, i tot i ser professionals, son persones i estableixen vincles», remarca.
Per això, les dues sessions presencials també tracten de compartir experiències sobre situacions de patiment i dol a la feina amb els diferents professionals que hi participen: des d'auxiliars a infermers, metges o professionals del món sociosanitari.
«Hem hagut de fer-nos preguntes sobre la vida, la mort, el patiment i el que vol dir tot això per poder estar davant del patiment de l'altre», explica aquesta professional especialista en processos de dol i pèrdues i tutora del curs que s'imparteix per primera vegada a Tarragona.
Acompanyar els altres en el procés de dol
Més enllà de com els professionals gestionen la seva pròpia experiència personal davant de situacions de pèrdua personal o professional, una de les fites d'aquests professionals és saber acompanyar les famílies en els seus processos de dol. Cabrera assegura que per fer-ho és important haver fet aquest primer pas, superar els dols personals, i saber escoltar.
«No podem projectar el que nosaltres sentim en l'altre. El dol és una reacció natural però depèn de les circumstàncies i de la manera en com l'afronta cadascú», remarca. Per poder fer un bon acompanyament, diu, «cal saber separar les nostres vivències personals i treballar amb els altres». Inevitablement, explica, quan els professionals viuen situacions a la feina les relacionen amb el seu context personal.
I posa un exemple: «Si jo sóc pediatre, i sóc mare, i treballo amb un nadó que està entre la vida i la mort, això em pot connectar amb la meva vida personal. El mateix passa amb la gent que treballa amb gent gran».
Cal, doncs, saber separar la vida personal del que es viu professionalment, això si, havent treballat prèviament els dols personals passats de cadascú. «Justament perquè patim podem entendre i generar aquesta empatia amb les famílies, però ho hem de saber gestionar. Trobar la distància adequada», conclou.