El president dels Estats Units, Donald Trump, ha mogut fitxa en l'assoliment de la rúbrica pacífica a Afganistan. Després d'anul·lar la cimera secreta amb els caps talibans per arribar a un acord el passat 8 de setembre al·legant els dos atemptats suïcides dels insurrectes a Kabul en què va morir un soldat americà, ha decidit reprendre el diàleg per posar fi a la guerra. La presa de contacte de fa més de dos mesos contemplava, a banda de la conciliació, una retirada considerable de militars a la nació asiàtica a canvi del compromís dels talibans, en condició sine qua non, de no donar asil a Al Qaeda.
Així mateix, Trump ha visitat Afganistan el dia d'Acció de gràcies (en anglès: «Thanksgiving day»). El màxim representant de Nord-amèrica s'ha reunit amb els soldats desplegats al país —un número que es vol reduir— i amb el president afganès, Ahsraf Ghani. Es tracta de la primera encaixada de mans entre els alts càrrec al país des que Trump va instal·lar-se a Washington ara ja fa tres anys. Un diàleg que neix amb la caiguda de l'URSS i la candidatura de Clinton a la presidència; i que va morir l'any 1998 amb els atacs a Kènia i Tanzània dels talibans i l'aliança geopolítica —matrimonial— amb Al Qaeda per l'únic fet de tenir enemics comuns.
La resposta talibana
No obstant això, el portaveu dels talibans, Zabihullah Mujahid, ha declarat que «és molt aviat per parlar», en referència a la represa de les negociacions. Aleshores, mentre que Trump, per la seva banda, assegurava que els talibans «volen arribar a un acord», sembla que des de la cúpula dels nacionalistes insurrectes volen establir, novament, unes línies vermelles.
Un conflicte amb una difícil solució
El problema d'Afganistan a escala nacional és la reconstrucció del país, que grinyola per qüestions etno-religioses i geopolítiques. Els talibans, facció paramilitar fonamentalista de la branca sunnita de l'Islam, són paixtus, una tribu majoritària al país, que es tradueix a 13 milions de persones; el doble a Pakistan, un dels agents veïns més rellevants del conflicte afgà. L'enderrocament del poder a Kabul —de l'Emirat Islàmic afgà— va suposar l'any 2001, amb l'establiment d'un govern llavors provisional i que ara presideix Ghani, l'esclat de la guerra més llarga en què han participat els Estats Units.
El casus belli de la guerra, malgrat les postulacions de diversos politòlegs divergents, radica principalment en la Doctrina Bush. Un fort convenciment propugnat pels mitjans de comunicació per fer creure a l'opinió pública que el llavors president d'Iraq, Saddam Hussein, tenia posició d'armes de destrucció massiva (ADM), un fet que mai ha quedat demostrat. A més, els atemptats del 2001 al World Trade Center i al Pentagon (Departament de Defensa dels EUA) van suposar l'excusa perfecta per envair Kuwait i establir tropes i campaments a Afganistan.
Conclusions d'una guerra de 18 anys
L'interès geopolític d'Afganistan és reduït, ja que no disposa de territori costaner ni d'una ingent quantitat de petroli o minerals com és en el cas dels països veïns. Malgrat això, la proximitat geogràfica amb Iran i Pakistan podria esdevenir guany potencial. Els Estats Units, però, sí que n'han tret benefici: la guerra afganosoviètica, que inicia l'any 1979 després de l'aflorament del Partit Demòcrata del Poble Afganès —d'ideologia comunista i aliats en armes amb Rússia—, fou una victòria, sense participació activa, per contribuir a la desaparició de l'URSS, el gran enemic dels nord-americans per antonomàsia.
Obviant l'expansió estatunidenca mitjançant la creació d'empreses hidràuliques en les dècades dels anys 20 i 30 —en recuperació del crac del 29—, la inversió de capital privat en instal·lacions aeroportuàries a Afganistan va desembocar en un perfecte objectiu: atiar el vesper per assolir la derrota i la posterior retirada de les tropes soviètiques l'any 1989. Amb tot, l'esclat de la guerra l'any 2001 ha resultat contraproduent per als Estats Units arran la proclamació de l'Emirat Islàmic afgà i la connivència política i estratègica dels talibans amb el terrorisme d'Al Qaeda, i per tant, de Daesh.