La caça s’associa normalment a una pràctica realitzada per homes. Tot i això, hi ha dones que també surten a caçar cada cap de setmana. Al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre n’hi ha una vintena i volen reivindicar la seva presència. És per aquest motiu que aquest diumenge 17 de novembre va tenir lloc la Segona Cacera de Dones del Camp de Tarragona al poble de Prades. La trobada va servir per visibilitzar la figura de les dones en el món de la caça i celebrar un acte de germanor i foment de l’activitat cinegètica del col·lectiu.
[predef]tarragona-digital-84[/predef]
La coordinadora de la Segona Cacera de Dones del Camp de Tarragona és Mayte Jiménez. «Ara cada vegada n’hi ha més però encara som poques. Any rere any fem més activitats i trobades perquè es vagin aficionant més dones», indica. Després del resultat i la bona experiència de la trobada de l’any passat es va decidir repetir l’acte i convertir-lo en una cita anual en el calendari de la Federació Territorial de Caça de Tarragona.
La trobada va comptar amb la presència de la Societat de caçadors de Prades-La Febró i la Societat de Capafons-Montral. Durant tot el dia es van aplegar més de 120 persones i 10 colles de gossos. Tots ells van sortir a caçar durant el matí per després dinar plegats a la vila vermella.
«És una afició que t’ha de sortir de dins»
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, l'any 2018 es van emetre a Catalunya 37.452 llicències de caça: Barcelona (6.742), Girona (3.893), Lleida (4.550), Tarragona (5.643) i Oficina Virtual de Tràmits (16.624). Tot i això, cada vegada hi ha menys caçadors, tal com assegura Jiménez, i es que no hi ha relleu generacional i s’espera que en els pròxims anys les dades disminueixin ja que actualment un 70% dels caçadors són gent gran.
Mayte Jiménez, que també és tresorera de la Federació Territorial de Caça de Tarragona, explica que en el seu cas l’afició per la pràctica de la caça li ve de la família. «Jo fa molts anys que m’hi dedico. El meu pare i el meu tiet són caçadors i sempre ho he tingut a la família. Tenia 19 anys quan m’hi vaig aficionar i ara en tinc 39», reconeix la caçadora.
«Abans només feia caça major perquè els meus gossos són d’aquest tipus de caça i caçàvem espècies com senglar o cérvols. Ara també caça menor amb espècies com conills. Es para algunes setmanes a l’estiu però la caça dura pràcticament tot l’any. Sobretot el senglar que cada vegada més fa més mal», assenyala Jiménez. «Habitualment surto sempre diumenge a la zona de Poboleda, Prades, Morera del Montsant,... i algun dissabte també. Inclús els dijous, depèn del torn que tingui. És una afició que t’ha de sortir de dins. De vegades sortim a la província de Huesca, anem al Pirineu...però normalment ens quedem per aquí»
La Miriam Granados és una altra de les caçadores que hi ha al Camp de Tarragona. Assenyala que avui dia encara hi ha molta gent que es sorprèn que té aquesta afició i comenta que s'hi dedica des de fa uns quinze anys. «Des de petita vaig aprendre dels pares, els tiets i avis. Un dia vaig anar a provar i des de llavors que només he parat dos anys», assenyala Granados.
«La veritat que el tracte amb els homes sempre ha anat molt bé, mai he tingut problemes i amb les trobes de l'any passat i aquest han aparegut més dones que s'hi dediquen. Ara em dedico a la caça de postura que consisteix a esperar a un punt concret per si surt l'animal. És diferent de la caça tradicional on camines i estàs més entretingut amb els gossos», afegeix Granados. La caçadora valora «molt positivament la trobada d'aquest diumenge i esperar que es vagi repetint en els pròxims anys.
«Hi ha d’haver un control i una gestió perquè hi ha animals com els senglars que fan molt mal»
La coordinadora de la Segona Cacera de Dones del Camp de Tarragona, Myriam Jiménez, reconeix que en els darrers anys «hi ha molt soroll amb els animalistes» però indica que «hi ha d’haver un control i una gestió perquè hi ha animals com els senglars que fan molt de mal». De fet, aquests animals s’acostumen cada vegada més a baixar a zones urbanes a alimentar-se i sovint destrossen vinyes i horts. «S’ha construït en llocs que era casa seva i els animals baixen cada vegada més. Això és un problema greu».
«Et trobes gent de tot: n’hi ha que ho accepten i ho entenen i d’altres que estan oberts a què expliquis en què consisteix la caça. La caça no és només matar animals, no és això. Comporta convivència, amistat, connexió amb la natura, cuidar els gossos... és una qüestió de control cinegètic», afirma Jiménez. Malgrat això, la caçadora entèn que «la sensibilitat avui en dia és diferent» i explica que mai ha tingut problemes.
«Els gossos porten un geolocalitzador de muntanya i en tot moment sabem que estan fent. Hi ha gent que s’ha trobat el gos i ha llençat el geolocalitzador i després no trobes l’animal. Ens trobem també que hi ha gent que camina per la muntanya que ho respecta i d’altres no. S’ha d’intentar conviure i que hi hagi el màxim respecte», comenta Jiménez.
La caçadora Miriam Granados, que és mestra a una escola, lamenta que manca conscienciació sobre «què és realment la caça», sobretot entre els nens i nenes, i assegura que «cal més pedagogia». «No anem matant amb llibertat els animals sinó que complim unes normes i unes lleis», conclou Granados
«La connexió que tenim amb els gossos no es pot explicar»
La Segona Cacera de Dones del Camp de Tarragona també ha servit, tal com indica Mayte Jiménez, per reunir les dues passions més importants del col·lectiu: la caça i els gossos. Els animals es converteixen en una peça clau en la pràctica d’aquesta afició i la caçadora reconeix que «la connexió que tenim amb els gossos no es pot explicar». Assenyala que a casa seva té més d'una desena de gossos i que tots ells formen part de la pràctica de la caça.