Les dones de la Conca de Barberà es trobaran el proper cap de setmana a Rocafort de Queralt en ocasió de la V Trobada Comarcal de Dones. La jornada, organitzada per l'Associació de Dones Rocafortines de Rocafort de Queralt, servirà com a commemoració del Dia Internacional de la Dona Rural. Per posar en valor aquesta efemèride i per conèixer de prop el funcionament d'una entitat de dones, en un dels municipis més petits de la Conca de Barberà, hem parlat amb la secretària de l'entitat, la Mireia Bonet.
–El proper cap de setmana celebreu a Rocafort la cinquena edició de la Trobada Comarcal de Dones de la Conca de Barberà; com afronteu aquesta diada?
–La trobada és rotativa i passa per diferents pobles de la comarca. Fins ara no havíem pogut destinar temps a programar una diada com aquesta i vam pensar que era una bona oportunitat perquè les dones de la comarca vinguessin aquí, ens coneguéssim i poguéssim acollir-les. Des del Consell ens van oferir fer l'acte a Rocafort perquè ja s'havia repetit en molts pobles i aquí no s'havia fet mai.
–Quins són els objectius de la trobada?
–Que es conegui la cultura del nostre municipi, però també que hi hagi un intercanvi d'opinions i d'idees. Hi ha moltes dones que tenen diferents perspectives i idees, i el fet de posar-les en comú pot ser molt bo. A les reunions del Consell Comarcal de la Dona ja fem aquest intercanvi però aquesta trobada és una manera de coneixen's més.
–Fa prop de 4 anys que està constituïda l'Associació de Dones Rocafortines, com ha estat la resposta per part de de la població?
–Som una associació petita perquè no podem ser gran; Rocafort de Queralt és un poble molt petit i ja tenim 50 dones associades. Cada any augmenta el nombre d'inscrites. La resposta va ser molt bona. Hi ha diversitat d'edats i això és molt positiu. Tenim una mitjana d'edat jove i això fa que puguem fer activitats de diferents tipus per acontentar i satisfer les necessitats de tots els membres de l'entitat.
–Quin tipus d'activitats realitzeu?
–Moltes activitats formatives. Cal dir que sempre intentem que hi hagi una segona intenció en aquesta formació. Un dels objectius de l'associació és socialitzar les dones d'aquí; que surtin de casa, que facin coses sense els seus homes, 'entre cometes', i fer que aquest teixit associatiu permeti formar a gent que potser no es pot moure perquè és molt gran per desplaçar-se. També hem fet algun cine-fòrum de violència de gènere; ens interessa que a l'associació es parli d'aquesta temàtica. Veiem una pel·lícula i a partir d'aquí es debat. Aquí es veu la diferència d'edat; hi ha coses que per nosaltres són impensables i per elles, 'dones de més edat', ho poden trobar normal pel que han viscut. Ens agrada fer això perquè bullen coses.
–A Rocafort trenqueu el mite que les associacions de dones estan constituïdes per dones grans...
–És molt positiu trencar aquest mite. Les dones que conformem la junta tenim una visió de la dona molt diferent de la que té la gent més gran. Això fa que a les activitats que programem també s'hi vegi aquest enfocament. És important que les adolescents vegin una pel·lícula on la parella d'una noia de 15 anys està fent violència psicològica però també és important anar d'excursió. És important que a l'entitat hi hagi la visió de la gent jove i de la gent gran.
–Quines diferències principals trobeu entre una noia jove i una dona gran? Veuen la vida molt diferent..
–Pel que fa a la igualtat encara hi ha molta feina per fer, però cal dir que també se n'ha fet molta. Això es veu clarament en associacions on hi ha edats tan variades, des d'una dona de 85 anys a una de 20 anys. A vegades és impensable per una senyora gran que les feines de casa les faci l'home; et diuen: 'és que l'home treballa', i els hi diem:' és que nosaltres també treballem'. En aquest sentit és on es fa més palès les diferencies d'edat.
–Com és la vida en un poble petit?
–La situació és complicada tant per homes com per dones. Penso que hi ha feines que ni es planteja que hi hagi una dona treballant; 'la masculinització de les feines' que dic jo. Un dia hem van preguntar perquè hi ha associacions de dones i no d'homes: el dia que siguem iguals, que puguem decidir colors, feines...que no ens sentim pressionats ni homes ni dones per la societat, aquell dia la nostra feina s'acabarà, sobretot per les dones, perquè encara ho patim més que els homes.
–Rebeu assessorament, ajudes,... per tirar endavant l'entitat?
–Si sí. Estem en contacte amb el SIAD, el Servei d'Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, del qual rebem suport per organitzar esdeveniments, tramitar subvencions,....
–Com veieu el futur de l'entitat? Quins objectius teniu?
–És complicat que en pobles petits les associacions tirin endavant si no hi ha gent al darrere amb ganes de treballar. La meva visió ideal seria que l'associació es mantingués i seguis treballant per posar en valor el paper de la dona. Crec que hem d'arrossegar la gent jove a l'associació per tal de no deixar perdre la diversitat d'edats.