Dues candidatures ebrenques estan formades únicament per dones. Es tracta de la llista de Juntes per Corbera d'Ebre (Terra Alta) formada per dotze candidates, i la independent Fem Poble de Miravet (Ribera d'Ebre), de nou. En 32 dels 52 municipis de les Terres de l'Ebre es presenten candidatures encapçalades per dones i en alguns pobles, totes les llistes les lideren elles. Són els casos d'Aldover, Benifallet i Tivenys (Baix Ebre), i Tivissa i Vinebre (Ribera d'Ebre).
Carme Lleixà, alcaldable a Miravet, creu que més enllà del gènere cal valorar les idees i l'alternativa que plantegen a un projecte polític municipal esgotat. Carme González, candidata a l'alcaldia a Corbera d'Ebre reivindica que estan preparades per governar i ha explicat que han signat un programa basat en propostes i suggeriments de la gent del poble.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
L'antecedent del 2003, a Rasquera
L'any 2003, una llista formada íntegrament per dones sota les sigles del PSC va concórrer a les eleccions municipals de Rasquera (Ribera d'Ebre). La seva presentació va aixecar, llavors, un gran rebombori mediàtic durant setmanes. Tot i aconseguir tres regidores, van quedar-se a gairebé 30 vots de la victòria sobre l'altre contrincant electoral, ERC. Setze anys i quatre comicis després, just al poble veí de l'altra riba de l'Ebre, l'experiència es repeteix.
Ara, però, el progressiu empoderament de les dones durant els últims anys en tots els àmbits converteix aquest fet en força menys excepcional. Tot i que, actualment, la llei obliga a mantenir la paritat en la composició de gènere de les llistes, aquesta prescripció tampoc afecta els pobles de menys de 3.000 habitants. «En l'àmbit de la igualtat hi ha molt recorregut encara: si fóssim nou homes a la candidatura, no seríem notícia», retreu Carme Lleixà, cap de llista de Fem Poble, Fem Miravet.
Una formació «espontània»
En el cas d'aquesta població de la Ribera d'Ebre, la formació d'una llista exclusivament femenina no va ser premeditada, segons explica. «Va sorgir de forma espontània en una reunió de veïns amb inquietuds, que volíem canviar la política municipal i qui finalment va fer un pas endavant per formar la candidatura i implicar-se vam ser dones i per això totes les candidates ho som», aclareix.
Tenen entre 32 i 49 anys. Són gestores comercials de banca, mestres, periodistes, administratives o enginyeres. Cap d'elles té experiència política municipal prèvia. Volen escoltar els veïns i animar-los a participar de la vida política municipal. «Pensem que s'ha de valorar el projecte per les idees i no pel gènere de les persones implicades. Venim de mons diferents, cadascuna té el seu cercle d'amistats, la seva feina i la seva família», insisteix.
Les uneix, però, remarca Lleixà, la «capacitat de treballar» pel poble i aportar una alenada d'«aire de canvi» a la política municipal, dominada gairebé exclusivament per Entesa per Miravet-AM —candidatura vinculada a ERC— durant ells últims quatre mandats, que serà també l'únic contrincant que tindran el pròxim 26 de maig.
El projecte republicà a Miravet, «esgotat»
De fet, creuen que el projecte dels republicans està esgotat —qui va ser fins fa poc alcalde, Antoni Borrell, va dimitir fa poques setmanes després de donar-se a conèixer que va ser detingut i està sent investigat per un suposat cas de violència de gènere— i que cal una política sòlida per donar noves oportunitats al poble. Surten a guanyar per materialitzar la seva proposta i és «lluny del partidisme». Si finalment es queden a l'oposició, apunta Lleixà, treballaran pel poble.
Tot i que la candidatura s'havia de presentar inicialment sota el paraigua de la FIC, les mateixes sigles amb les quals concorrerà l'alcalde de Riba-roja d'Ebre, Antoni Suárez, van desestimar la idea perquè es posicionen clarament contra l'abocador que promou en aquest municipi. Malgrat no concórrer sota el paraigua de cap partit concret, tampoc descarten, en l'àmbit comarcal, establir vincles amb altres agrupacions d'electors que comparteixin inquietuds polítiques similars «en defensa del territori».
Idea entre amigues a Corbera
No massa lluny de Miravet, a Corbera d'Ebre, quatre candidatures s'enfronten per governar els pròxims quatre anys. Una d'elles, la de Junts per Corbera l'han format exclusivament dones. La idea va sorgir entre amigues, no ha estat cap casualitat sinó una condició buscada. «Vam creure que era una bona oportunitat política, vam animar altres noies i amigues i va tenir una acceptació molt, molt, molt positiva», explica la cap de llista Carme González. «Totes volem treballar pel poble i fer una cosa diferent, emprendre una nova manera de fer les coses», ha afegit.
La meitat de les candidates de Junts per Corbera d'Ebre ja havíem format part d'altres llistes electorals i dues d'elles han estat regidores de l'Ajuntament, sempre a l'oposició. «Creiem que podem treballar a l'altra banda i governar», ha reivindicat González. La decisió no és un gest de denúncia, sinó 'd'empoderament'. Volen sumar, amb altres regidores o altres regidors, i aportar una visió a la política municipal «realista» i treballada «des d'una perspectiva diferent».
«Signem un programa on han estat crucial les propostes i els suggeriments de la gent del poble i ha tingut una rebuda molt bona», ha explicat. «Animaria a més a gent a encapçalar una llista política, indiferentment si és home o dona. El més important és tenir ganes de treballar amb honestedat i respecte», ha defensat González.