La Denominació d'Origen Qualificada (DOQ) Priorat ha engegat un projecte per fomentar que els cellers siguin enèrgicament autosuficients a partir de fonts renovables. Una iniciativa que va de la mà amb tècnics especialitzats en la matèria, els quals han visitat els cellers per fer estudis individualitzats.
D'aquesta manera, es podrà dissenyar un pla adaptat a les seves necessitats que els permeti estalviar un percentatge important del cost de la factura. De moment, ja hi ha diversos cellers que volen instal·lar plaques solars.
En una fase posterior, hi ha una idea per aprofitar l'excedent d'energia. Els viticultors plantegen poder traspassar l'energia sobrant als municipis i que aquests també avancin cap a l'autoconsum.
El president de la DOQ Priorat, Sal·lustià Àlvarez, apunta que sempre han tingut clar que cal posar en valor el territori i que «cal mantenir la qualitat en el conjunt del paisatge».
Rebuig als grans projectes energètics
La iniciativa de la DOQ Priorat comporta un rebuig als grans projectes energètics que s'han posat damunt la taula en els darrers mesos, com ara parcs eòlics o la MAT. Però no donen l'esquena a les energies renovables, sinó tot el contrari. «Més que dir que no a tot, hem de tenir un sí. Sí, volem energia renovable, volem ser partícips de la revolució. Els cellers i el territori hi estem implicats», ha destacat.
En aquest sentit, es va iniciar la idea de crear un projecte propi per caminar cap a l'autoconsum, el qual està en una fase inicial. «Fem un recull de la realitat dels cellers. A partir d'aquesta anàlisi veurem com els cellers troben solucions puntuals. El següent pas serà com des de l'àmbit de la DOQ podem generar una energia per ser autosuficients. Estem fent l'estudi del model, d'allò que ens agradaria ser», detalla Àlvarez.
El president valora molt positivament l'acollida que ha tingut la proposta entre els viticultors. «La gent en té ganes i el preu de la llum també fa que vulguin ser proactius. Un cop tinguin l'estudi individualitzat, alguns ho voldran fer el més ràpidament possible», avança.
Un dels tècnics que acompanya l'entitat en el camí és el geògraf Sergi Saladié. Destaca que si el projecte es desenvolupa «incrementarà el valor de la marca DOQ Priorat i serà un element més, juntament amb el paisatge, que sumarà».
Sobre l'etapa inicial d'anàlisi dels cellers, Saladié és conscient que potser no tots ho podran fer, ja sigui perquè no tenen prou espai, una bona orientació o dificultats econòmiques. Per aquests casos planteja fórmules comunitàries que permetin unir dos o tres productors.
«Tècnicament no hi ha d'haver cap problema. Ara hi ha una limitació a l'hora de fer una comunitat energètica perquè el punt de producció i el de consum han d'estar a menys de 500 metres. Però amb una normativa europea això s'eliminarà en els propers mesos», detalla.
Un gran estalvi
Un dels primers interessats a instal·lar plaques fotovoltaiques és el celler La Conreria d'Escaladei. «Fem vi ecològic des de fa temps i també volem una energia que vingui d'una font sostenible», explica Jordi Vidal, soci i director tècnic.
En el seu cas mensualment consumeixen uns 8.000 quilowatts, i estima que amb la col·locació de les plaques poden arribar a estalviar prop d'un 60% de la factura.
A més, acostumen a tenir problemes de subministrament: «quan plou se'ns en va la llum». Això els va obligar a comprar un generador per garantir el flux elèctric. «Amb les plaques i les bateries podríem ser bastant autònoms i no dependre de Fecsa, i més en processos que són una mica crítics», detalla.
Es refereix a la climatització tant de la sala d'envelliment del vi com del condicionament de la verema i del procés de fermentació. Són els processos en els quals gasten més energia, però alhora són moments puntuals de l'any.
Per això, el viticultor confia a poder instal·lar bateries que els permeti emmagatzemar l'energia fotovoltaica i poder-la usar quan més ho necessitin. I si no n'hi ha prou, mantindrien la connexió amb la línia actual i tenir, així, tres fonts diferents.
Saladié està convençut que el sistema aportarà beneficis als viticultors i que s'estendrà. «Arreu d'Europa tenim exemples de projectes que van començar amb una o poques persones i després s'hi va sumar tothom. A més, en la conjunta actual de preus alts, els que tenen dubtes es decantaran quan vegin els avantatges de fer la transició des de baix», pronostica. «Passar pels preus que marquen des de l'IBEX 35 serà bastant insuportable per qualsevol economia, i pels cellers, també», afirma.
Una passa per una comarca sostenible
La idea estratègica de la DOQ va molt més enllà dels cellers. El projecte comença per ells, però a partir de l'any que ve, es vol traslladar la iniciativa als municipis. D'aquesta manera, començaran un camí cap a l'autoproducció. Saladié creu que tot plegat es pot fer en un parell d'anys i «demostrar que la transició és possible fer-la ben feta».
Per aconseguir-ho, els cellers podrien subministrar als pobles l'energia que els sobri, però la voluntat és que els municipis també siguin productors. «En alguns casos potser produiran el 60% del que necessiten, però potser poden compartir l'energia amb un altre poble», valora el geògraf.
Segons explica Saladié, actualment al Priorat hi ha el parc eòlic de la Teixeta i un parell de molins al Molar. «Només amb això la comarca ja produeix més del 50% d'energia elèctrica renovable», indica. Aquest 50% és, de fet, l'objectiu que la Generalitat s'ha marcat per al 2030.
De tota manera, pel geògraf el problema és que aquests aerogeneradors «no serveixen a la comarca» i, per tant, «ni l'energia ni els beneficis es queden aquí», sinó que van a altres territoris. «Cal que el 50% restant sigui també energia neta, però feta per i per a la comarca», sosté.
Per fer tota aquesta transició energètica en els darrers mesos han aparegut els fons Next Generation EU de la Unió Europea. El president de la DOQ reconeix que ells són experts en vi, no pas en subvencions.
Tot i això, reconeix que el Consell Comarcal del Priorat està al corrent de la iniciativa que desenvolupen, però creu que encara és aviat per parlar de quants diners necessitarien perquè encara estan fent l'estudi celler a celler. «Fins que no tinguem clar què hem de fer no sabrem com ho desenvolupem», raona.