L'estudi 'Ciber UCI Covid', creat per investigadors del CIBER de Malalties Respiratòries (Ciberes), que va ser dut a terme des del juny del 2020, buscava ampliar el coneixement sobre els pacients amb Covid-19 ingressats a l'UCI. A més, es va executar per identificar els factors de risc i el pronòstic, així com l'evolució després de l'alta hospitalària.
El juny de l'any passat va començar l'estudi amb el primer pacient inclòs al 'Ciber UCI Covid', i fins a finals del 2021 s'han analitzat prop de 8.000 pacients. Així, s'han registrat dades d'uns 6.000 de 69 UCI espanyoles. Alhora, s'han analitzat altres aspectes com els biomarcadors de 1.068 mostres de sang.
Tal com apunta el coordinador, Antoni Torres, «ha estat possible gràcies a l'esperit col·laborador» d'un gran nombre de metges. Sobre aquest projecte ja s'han publicat 20 estudis, però hi haurà més, ja que encara queden «incògnites per aclarir sobre el maneig i el tractament d'aquests pacients que no acaben de desvelar-se en els assajos aleatoritzats, sinó en grans estudis com aquest», revela Torres.
Els factors que més influeixen en el risc de mort per covid
L'edat és el factor que influeix de manera més notòria en la mortalitat per covid als pacients en vigilància intensiva, segons apunta l'estudi del Ciberes. A més, són claus les malalties de tipus pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i la malaltia renal crònica.
Per exemple, la taxa de mortalitat dels pacients amb MPOC que ingressen a l'UCI per covid és entre 50 i 58%. Per contra la diabetis, encara que mostra una tendència a més mortalitat, no seria un factor de risc tan obvi com les altres dues patologies esmentades.
A nivell general, aquest estudi mostra que la mortalitat hospitalària dels pacients amb covid a l'UCI és del 31%. Així que, la xifra sobrepassa la taxa relacionada amb pneumònies per altres virus que no són el SARS-CoV-2. Alhora, explica Torres que «en la mateixa situació de gravetat, la mortalitat per una pneumònia bacteriana es trobaria al 20%».
Tot i això, entre els pacients amb covid que abandonen l'UCI, la mortalitat arriba a l'1%. «Una cosa que dista molt del que passa a la pneumònia bacteriana, on es calcula que un 35% dels que sobreviuen a l'UCI moren a l'any».
És cert que la covid, després de passar la fase aguda, provoca menys morts que altres malalties de tipus respiratori. Però no cal deixar de banda que «un 15 o 20% dels malalts tindran la síndrome postcovid. Un trastorn molt variable respecte a les seves manifestacions i curació», revela Torres.
Com cal administrar l'ús dels corticoides?
D'altra banda, l'estudi ofereix alguns aspectes sobre diverses normes que no sempre s'estan duent a terme i a més, posa el focus en altres estratègies que es podrien executar.
Una de les esmentades és l'ús dels corticoides: «S'han d'administrar als pacients indicats, en el moment adequat i amb la durada indicada. Hem vist en aquesta investigació que si s'administren durant el període de set dies des de l'inici dels símptomes, els pacients moren més».
I és que Torres sap que aquesta manera de procedir «encara no s'ha entès bé. Es donen corticoides de forma generalitzada, cosa que no sempre és convenient. I és que el virus es replica a la primera fase de la infecció i els corticoides poden augmentar la seva virulència».
Una altra de les grans conclusions de l'estudi, aconseguida a partir de l'anàlisi de mostres de sang, és que pot tenir relació en aquest pronòstic «el nivell o l'absència d'anticossos davant de la proteïna S del SARS-CoV-2. També la presència d'antigenèmia al plasma (quan passen les proteïnes del SARS-CoV-2 a la sang) i la quantitat d'ARN víric», conclou l'entrevistat.