En poques setmanes la nostra vida s’ha vist obligada a canviar. La crisi del coronavirus COVID-19 al nostre país ens ha mostrat una realitat insòlita i ha representat un abans i un després en el nostre ritme quotidià. L’arribada d’un microorganisme ha posat de manifest la nostra vulnerabilitat sense distinció de gènere, raça o nivell socioeconòmic. Ens hem trobat al mig d’una situació que molts de nosaltres ni tan sols podíem imaginar fora de la ficció. Potser estem habituats a sentir que “aquesta mena de coses” sempre passen en països llunyans, però aquest cop ho estem experimentant en primera persona.
Sens dubte es tracta d’una situació nova i estranya per a tots. També dolorosa per aquells que estan afectats, tenen algun familiar greu o fins i tot han perdut algun ésser estimat. Per a la resta, es barreja una sensació d’incertesa creixent, por, angoixa, preocupació, que mirem de contrarestar amb l’humor però que de vegades s’apodera de nosaltres.
Sovint no valorem el que tenim fins que ho perdem. Ara mateix es fa necessari privar-nos d’un bé preuat: la llibertat. I és així com podem contribuir a pal·liar aquest mal, a evitar que se segueixi propagant. És el moment de responsabilitzar-nos, sense alarmismes, atenent només la informació provinent dels canals oficials, de seguir les instruccions de les autoritats sanitàries així com de solidaritzar-nos amb els altres.
En moments de crisi com aquest és quan ens adonem que allò que realment importa és la nostra vida. Reduir els contagis és responsabilitat de totes i tots i per tant no podem fer allò que ens vingui de gust. Sabem que el personal sociosanitari treballa incansablement pel bé comú, combatent des de primera línia aquesta amenaça amb generositat i valentia així com altres col·lectius (les forces de seguretat de l’estat, el personal de neteja...) Es fa necessària la interdependència entre uns i altres i la implicació de tots els ciutadans. Tots hi estem exposats i es fa necessari extremar les precaucions mantenint una actitud de distanciament social en la mesura del possible, evitar les situacions de risc i respectar el confinament.
Davant la gravetat de la situació de pandèmia que travessem i que sens dubte tindrà un fort impacte humà, social i econòmic és hora de treure la millor part de nosaltres, la nostra actuació com a ciutadans és determinant. L’estat d’alarma ens està posant a prova a nivell psicològic i social. A nivell individual comptem amb una aliada, que és la nostra actitud davant dels fets, la qual ens ajudarà a combatre la simptomatologia que pugui aparèixer en aquests moments delicats i difícils; i a nivell social es fa necessari empatitzar amb els que pateixen i contribuir cadascú des de la seva posició en aquesta causa. Fins ara hem viscut en una societat eminentment individualista i ara ens adonem que la única forma que tenim de combatre la propagació d’aquest virus és fer-ho tots junts, cadascú aportant el seu granet de sorra.
Quan els xinesos escriuen la paraula “crisi” ho fan amb dos caràcters: un representa el perill i l’altre l’oportunitat. Quedem-nos amb la idea que aquesta crisi pot ser una oportunitat d’aprenentatge, perquè la humanitat avanci i, perquè es produeixi una transformació de la societat on els membres que la componen siguin més empàtics, resilients i solidaris.
Victoria García és psicòloga i coach (col·legiada 19674) a Tarragona — www.victoriagarciamasip.com
