L'evolució econòmica a les Terres de l'Ebre entre 2011 i 2016 va ser «dramàtica i diferencialment negativa» en comparació amb altres territoris de Catalunya. El PIB en aquest període va patir una davallada del 4% mentre que creixia un 2% a Ponent o més d'un 7% al Camp de Tarragona. Entre 2011 i 2014 es va registrar un declivi tan gran, del 9% al PIB, que ja no es va poder contrarestar amb la recuperació dels dos anys següents, quan el PIB va créixer un 5,5%.
El decreixement de la construcció (-2,7%) i la indústria (-3,9%) van ser els principals motius. Els experts adverteixen que la regressió demogràfica maquilla la recuperació del PIB a l'Ebre i insisteixen en la necessitat d'un model de «governança» que fomenti les potencialitats del territori.
[predef]tarragona-digital-app-180[/predef]
Gran declivi del PIB entre 2011 i 2014
L'estudi del qual es desprenen les dades ha estat elaborat per la Càtedra d'Economia Local i Regional de la URV. S'ha fet amb la informació oficial de l'Idescat i per això s'acaba la comparativa, de moment l'any 2016, quan el PIB territorial de les Terres de l'Ebre era un 4% inferior al d'abans de la crisi, mentre que la resta del país ja havia evidenciat un creixement i una recuperació.
La causa principal de la desacceleració de l'economia ebrenca es deu al declivi del 9% del PIB entre 2011 i 2014, tot i que els comportaments van ser diferenciats a les quatre comarques del territori. Per exemple, mentre en tot el període avaluat, a la Terra Alta el PIB creixia un 12,8%, a la Ribera d'Ebre descendia un 12,1% o al Montsià 4,1%. L'efecte capital i l'especialització en serveis va mantenir l'economia del Baix Ebre estable (-0,8%).
El PIB per càpita va arribar a baixar per sota dels 21.000 euros el 2014 però va incrementar als 22.626 euros el 2016. Tot i això, són xifres molt inferiors a les dels territoris de referència. Per exemple, és un 11% menys que el PIB per càpita de Ponent. A més, com ha advertit el catedràtic Juan Antonio Duro, aquest increment està relacionat amb la davallada demogràfica que han experimentat les quatre comarques en els últims anys. La caiguda de la població ha estat superior a la baixada del PIB.
També el creixement del PIB per càpita s'atribueix a la pseudo-taxa d'ocupació que ha crescut, perquè la productivitat ha caigut «clarament», com es remarca en l'estudi. «Creixem, però la productivitat no tira i tenim el problema demogràfic però s'ha compensat en la creació d'ocupació. Llums i ombres», ha resumit Duro. «Tenim els elements qualitatius que no estan resolts», ha afegit. Els experts de la Càtedra de la URV insisteixen que cal canviar el model econòmic ebrenc perquè té potencial i que cal convèncer la Generalitat resolgui la seva «problemàtica diferencial». «Ens hem de posar mans a l'obra per treballar en la governança perquè en aquests moments no està preparada. El territori pot ser la punta de llança per fer-ho com es fa en altres territoris», ha defensat el catedràtic.
Recuperació desaccelerada
El darrer butlletí trimestral, del primer trimestre d'enguany, certifica el creixement de l'economia de les Terres de l'Ebre però també una certa desacceleració respecte al trimestre anterior, donat en bona part per l'efecte estacional del sector serveis i la tardana Setmana Santa que farà comptabilitzar els nous contractes turístics en el segon trimestre. Així, el nombre total d'afiliats a la Seguretat Social els tres primers mesos de l'any va ser de 52.670, és a dir, 490 afiliats més que el trimestre anterior, un 0,9% més i 1,5 punts percentuals menys respecte el període anterior.
Les Terres de l'Ebre acumulen ja 20 períodes consecutius amb creixements interanuals positius i en aquest últim període ha estat liderat per la construcció (5,9%) i la indústria (2,8%). Paral·lelament l’atur ha continuat baixant fins a una taxa del 9,3%. El nombre total d'aturats a les comarques de l’Ebre s'ha situat en 9.736, és a dir, 925 menys que en el primer trimestre del 2018.