Ecologistes en Acció reclama que s'iniciïn de forma immediata les proves pilot de transferència de sediments des dels embassaments del tram final de l'Ebre per salvar el Delta. En un comunicat, l'entitat remarca que el pas del temporal Filomena ha tornat a posar novament la vulnerabilitat d'un espai que és Reserva de la Biosfera així com la «ineficàcia d'intentar solucionar la regressió i la subsidència del Delta de l'Ebre sense considerar les tones acumulades als pantans de Riba-roja d'Ebre, Mequinensa i, en molt menor mesura, Flix». Recorden, en aquest sentit, que aixecar murs perimetrals de defensa i els moviments de sorres són mesures «cares, ineficaces i de gran impacte ambiental».
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
L'entitat ecologista considera «transcendental per a la vida del Delta», i «de més de 50.000 persones» que l'habiten, accelerar al màxim els projectes pilot de transferència de sediments. Calculen que al sistema de Mequinensa-Riba-roja s'acumulen 8,8 milions de tones anuals i només 330.000 traspassen la presa. «El 96,35% dels sediments queden retinguts en aquests grans embassaments construïts a més de 100 quilòmetres de la desembocadura del riu», emfasitzen, tot reclamant revertir de forma imminent aquesta situació.
«És necessari planificar i actuar de forma integral. Les propostes i accions que estan en marxa disseccionen el riu Ebre, el seu Delta i les seves aigües costaneres. La planificació hidrològica ha de considerar les aigües superficials continentals, de transició, les costaneres i les subterrànies, prevenint tot deteriorament addicional per a protegir i millorar l'estat de tots els ecosistemes aquàtics. El Pla Hidrològic de l'Ebre, del tercer cicle de planificació que aviat es presentarà, ha d'implementar el trasllat de sediments i iniciar com més aviat millor projectes pilot», insisteixen. Juntament amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) denuncien la manca de cabals ambientals i de sediments suficients per al tram final, en detriment de l'expansió de milers d'hectàrees de regadiu amb la construcció prevista de desenes d'embassaments.
Per contra, els ecologistes sostenen que no té cap rigor «dissociar la retenció de sediments als embassaments, així com la falta de cabals generadors al llarg de l'Ebre, de la subsidència, la regressió i la vida al Delta». En aquest context, consideren que, els «moviments ingents de sorres» d'una a platja a una altra i la proposta de creació d'un cordó artificial de sorres que actuï de mur de contenció del mar davant les tempestes i l'augment del seu nivell, té un elevat cost econòmic i ambiental i resulten ineficaces, i fins i tot contraproduents. «Des que es va construir l'embassament de Mequinensa i varen deixar d'arribar sediments al Delta, l'Ebre va deixar de dominar l’equilibri entre la terra, el mar i el Delta i aquest espai natural varen quedar a mercè del mar», tanquen.