La Càtedra d’Economia Local i Regional (CELIR) de la URV ha presentat, el 26 de juliol, l’Informe d’Economia Local i Regional Terres de l’Ebre 2017 a l’Aula Magna del campus de les Terres de l’Ebre.
Aquest informe constata que, per tercer any consecutiu, l’economia de les Terres de l’Ebre va créixer, després del tram entre 2009 i 2012, que va ser el pitjor període de la crisi econòmica del país. Durant el darrer trimestre del 2017, el creixement de cotitzants totals va ser del 3,8%, percentatge major que el que es va assolir en el mateix període de l’any 2016.
Tot i això, també es remarca que aquesta situació realment no és positiva, ja que segons el director de la CELIR, Juan Antonio Duro, «hi ha indicis globals que aquesta recuperació en la quantitat de llocs de treball no té un reflex massa directe en la qualitat ni, per tant, en el creixement de les rendes disponibles». És a dir, que existeix una excessiva temporalitat dels llocs de treballs, una segmentació del mercat i sous insuficients.
L’Ebre és la zona amb més precarietat laboral
Si es compara amb la resta del territori català, les Terres de l’Ebre són la zona on hi ha més precarietat i temporalitat laboral. La taxa de contractes temporals durant el 2017 en aquest territori ha estat major al 92%, mentre que a la resta del país ha estat del 87,4%.
En general, tots els sectors econòmics han crescut durant el 2017: construcció 5%, serveis 4,5%, indústria 2,9%. Cal afegir que, a l’Ebre, el sector públic ha presentat un nivell d’ocupació superior al de l’inici de la crisi econòmica del 2009, creixent un 26%; però la resta de sectors encara decreixen, especialment la construcció, amb una caiguda del 57%, o la indústria, amb un 18% menys.
Si més no, l’informe també mostra una dada positiva pel territori, i és que cada vegada està guanyant més pes entre el jove empresariat català, encara minoritari, el model cooperatiu i d’economia social que impulsen els ateneus cooperatius. El territori de les Terres de l’Ebre té una llarga tradició cooperativista i val la pena impulsar aquest tipus de model per sobre de l’empresa tradicional i societària, que té pitjors xifres.
Pèrdua de població a les Terres de l'Ebre
L’informe també mostra que durant el 2017 la població resident a les Terres de l’Ebre va ser de 179.508 habitants, 1.347 menys que el 2016, decreixent en un 2,38% del total de la població global de Catalunya.
El que és pitjor és que la davallada més gran es troba entre els 25 i els 50 anys i, en aquest sentit, el director de la càtedra apunta que «podem interpretar que són fuites de talent i de gent jove molt preocupants per al nostre territori, i que poden acabar incidint en la vitalitat de l’economia ebrenca si no es capgiren».
Possibilitats d’expansió en el sector turístic
El sector turístic és un altre punt interessant de l’informe, ja que és un sector estratègic per a les Terres de l’Ebre, juntament amb el d’agricultura, amb moltes possibilitats d’expansió. Encara que, realment, aquest sector té tendència a augmentar l’ocupació tan sols durant les temporades fortes i oblidar-se durant els mesos de novembre a març, engrandint així la temporalitat laboral.
En aquest acte hi han intervingut el director de la CELIR, Juan Antonio Duro; el director del campus Terres de l’Ebre, Jordi Sardà; l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs; i el regidor de Promoció Econòmica de Tortosa, Emili Lehmann on, alhora, han proposat mesures per millorar l’economia i la demografia del territori. Per exemple, augmentar la coordinació entre el sector públic i el privat o fomentar l’emprenedoria.