La pandèmia del coronavirus ha provocat la primera reculada seriosa de l'economia de les Terres de l'Ebre des de l'any 2013, segons el Butlletí d'Anàlisi de la Conjuntura Local que elabora la URV. Les xifres de les últimes dues setmanes i mitja del trimestre, just després de decretar-se l'estat d'alarma el 13 de març, han estat suficients per capgirar el creixement sostingut que l'ocupació havia experimentat durant els últims set anys. Això ha fet, segons la Càtedra d'Economia Local i Regional (CELiR) de la URV, que aquest primer trimestre s'hagi tancat amb el 3,4% menys d'afiliats respecte el mateix període de 2019. Cap dels grans sectors econòmics del territori s'ha salvat, però els més perjudicats han estat l'hostaleria i la construcció.
La xifra de persones que cotitzen ha estat de 50.873, és a dir, 1.797 afiliats menys que el primer trimestre del 2019, així com 2.871 afiliats menys que el trimestre anterior. La davallada més pronunciada ha estat d'afiliats al règim general —el 4,1% menys—, però la xifra d'autònoms continua baixant, un 1,7% interanual menys. «Podem dir que l'efecte del coronavirus ja ha estat notori en aquest primer trimestre de l'any, tant a les Terres de l'Ebre, com a Catalunya, i que previsiblement de cara el segon trimestre aquestes xifres seran encara molt pitjors», assenyala el director de la CELiR, Juan Antonio Duro.
Tots els grans sectors de l'economia de les Terres de l'Ebre han experimentat creixements negatius respecte al mateix trimestre de l'any anterior i els més damnificats han estat l'hostaleria i la construcció amb una davallada del 14,6% i el 12,5%, respectivament; seguits pel sector dels serveis empresarials (ha caigut el 3,6%), el sector primari (-3,2%) i el comerç (-2,0%). El sector de la indústria ha estat el que ha registrat una evolució interanual negativa menys marcada (-1,6%).
Per comarques, el creixement interanual de l'afiliació ha caigut en tres de les quatre comarques. Destaca l'evolució del Baix d'Ebre amb un valor de -4,3%, seguit del Montsià amb un valor de -3,3% i, de la Terra Alta amb un -2,1%. La Ribera d'Ebre ha registrat una evolució neutra respecte el mateix trimestre l'any anterior. D'entre els 21 municipis amb major nombre d'afiliats, Flix, Ulldecona i Móra la Nova, tots tres amb un important teixit industrial, són els que presenten una evolució positiva amb un creixement de 10,1, 4,7 i 0,9 punts percentuals. A l'altre costat, Deltebre, amb una gran dependència de la construcció, ha registrat un -13,6 %.
D'altra banda, l'atur ha registrat una variació interanual de l'1,2%, trencant la davallada constant dels últims sis anys. El nombre total d'aturats a la demarcació s'ha situat en 9.853, és a dir, 117 més que en el primer trimestre del 2019. Per comarques l'atur ha augmentat en tres de les quatre comarques de l'Ebre. On més ha crescut ha estat al Baix Ebre, un 3%; seguit de la Terra Alta, un 1,7% i el Montsià, un 1,6%. Per contra a la Ribera d'Ebre ha continuat disminuint a un ritme important, el -7,1%.
Optimisme amb el sector turístic
En el context d'aquest panorama de decreixement condicionat per la pandèmia del coronavirus, Duro ha volgut posar en valor que, dins del sector turístic, les Terres de l'Ebre estan «territorialment més ben posicionades que d'altres zones del país a l'hora d'atraure visitants, en factors com ara el pes del mercat domèstic, la pressió o la intensitat turística». Al mateix territori, el pes del mercat domèstic és del 82,63%, el més gran de totes les marques turístiques catalanes, d'acord amb les dades d'ocupació hotelera. «El sector ha de promocionar-se en base a atractius que ara són diferencials: menys pressió turística, més espais oberts, més natura», aconsella Duro, tot recordant que és on menys incidència ha tingut la pandèmia.