El nou curs comença a rodar. Si la setmana passada ens ocupàvem de les previsions anímiques en l’àmbit nacional i de com sobreviure a la tensió entre el discurs polític i el carrer avui donarem un cop d’ull a l’agenda regional. Serà el primer curs que Tarragona Digital seguirà, com a hereva de delCamp.cat, la informació de tot el que passa i es pensa a les comarques tarragonines. Amb el mateix compromís, però amb més il·lusió i amb més mitjans per tal de continuar sent el mitjà líder de la regió metropolitana.
L’horitzó de les eleccions municipals de la primavera del 2019, dominarà per complet la carpeta política i el gruix de l’actualitat de Tarragona. S’enceta un cicle nou i tenim incògnites a tots els nuclis principals de població. Les principals, segurament, saber si Ballesteros i Pellicer aguantaran la pressió i el desgast després de legislatures que per motius diferents han estat delicades. Els alcaldes de les dues grans ciutats hauran de donar moltes explicacions, sobretot de la gestió dels Jocs Mediterranis l’un, i dels fets al voltant del referèndum del Primer d’octubre l’altre. Mentre es va fent grossa una bola de neu, la de la regió sanitària i el dèficit de l’Hospital de Sant Joan, que a hores d’ara es fa difícil saber què i qui més s’endurà a la nevera de l'obit civil.
Però no només a Reus i a Tarragona s’entreveuen batalles campals per arribar als consistoris o mantenir-hi les majories. La tercera, quarta i cinquena ciutat del Camp també presenten panorames incerts. A Cambrils, l’alcaldia més important en poder d’Esquerra, sembla difícil que el pacte amb els socialistes, que ja està agafat amb pinces, es pugui reeditar. La conjuntura en l’àmbit estatal, però, amb l’entesa creixent de les dues direccions nacionals, hi podria ajudar, però. Per més que les declaracions dels responsables de la política municipal insisteixin en el caràcter local del dels comicis, és clar que el moment d’implosió del sistema de partits serà determinant a l’hora de configurar els nous plens.
Això també aplica en els casos de Salou i Vila-seca, on la gestió del llegat de l’antiga Convergència pot ser un factor clau, com a Reus. Tant Granados com Poblet, alcaldes no independentistes, es trobaran amb la complicació de modular el punt just de proximitat que han de mantenir amb el moviment entre un electorat molt allunyat de les tesis separatistes que ja es va mobilitzar massivament el 21-D. Quan es defineixi amb quina marca electoral concorrerà l’entorn del centredreta catalanista, més proper al PDECat o a Puigdemont, es podrà quantificar amb més exactitud les opcions reals de cadascú. Aquí, la celebració del judici contra els consellers empresonats i les dinàmiques de poder entre ells i els exiliats seran decisives.
L’altra incògnita important a les cinc ciutats serà observar el comportament electoral de Ciutadans i saber si és capaç de consolidar els resultats extraordinaris dels atípics comicis autonòmics del desembre passat, on van aconseguir ser per primer cop la força política més votada de Catalunya. No són pocs els analistes que asseguren que molts dels vots de la formació taronja són conjunturals i que en una situació normalitzada tornaran al PP i sobretot, al PSC. Sembla probable que si Ciutadans no aconsegueix mantenir l’estratègia de tensió i enfrontament pels espais simbòlics al carrer, a poc a poc s’aniran desinflant les seves expectatives. Però caldrà veure-ho.
Sigui com sigui, és interessant observar el caràcter homogeni d’aquests factors. La gestió de les marques electorals de l’antic catalanisme hegemònic, les noves convergències entre republicans i socialistes o la crescuda del partit d’Albert Rivera en aquestes cinc ciutats (descomptant les especificitats polítiques de Reus, tot i que poc a poc s'anairan reduint), no fa altra cosa que refermar la idea d’un bloc sociològic cada cop més compacte en el seu comportament electoral. Un triangle, amb vèrtexs a Cambrils, Tarragona i Reus, habitat per més de tres-centes mil persones, que a banda de compartir cultura, dinàmiques socials i interessos econòmics, cada cop tendirà més a ser un sol espai polític. D'aquí l’aposta que cal fer per veure l’àrea metropolitana com a una prioritat, globalment, i com el millor marc de referència i actuació per al futur de la regió. La Ciutat del Camp s’acosta, ja no queda gaire.