La jornada electoral que s'ha celebrat aquest diumenge, 14 de febrer, ha dibuixat clarament com serà el Parlament en la seva tretzena legislatura. A les comarques de Girona estaven en joc un total de 17 escons, prop d'un 13% dels 135 que hi ha en total a la cambra catalana. A continuació, podeu consultar com s'han distribuït els vots emesos a les comarques gironines i quina ha estat la seva traducció en escons:
L’efecte Puigdemont es va notar especialment a Girona el 2017
El darrer precedent d’unes eleccions autonòmiques a Catalunya se situa ara fa tres anys i dos mesos, al mes de desembre de 2017. El context polític d’aquell moment era excepcional: s’anava a les urnes dos mesos després de les setmanes de més tensió de la història recent de la política catalana. Sens dubte, els fets que van ocórrer l’octubre de 2017 van condicionar del tot aquells comicis: des del referèndum de l’1-O fins a la declaració de la independència i l’onada de reacció de l’Estat, amb l’aplicació de l’article 155, l’empresonament i marxa a Bèlgica del govern Puigdemont i la convocatòria electoral feta per Mariano Rajoy per al 21 de desembre.
Qui havia estat president de la Generalitat fins poques setmanes enrere, Carles Puigdemont, va guanyar les eleccions a la circumscripció de Girona, de la qual és originari, factor que se suma a la tradició nacionalista i independentista d’aquestes comarques, històricament més forta que a la resta del país. Junts per Catalunya va assolir vora el 37% dels vots, gairebé 150.000, i es va endur 7 dels 17 diputats gironins en joc aquella nit.
La segona força va ser ERC, en una llista que llavors liderava l’exconsellera de Treball, Dolors Bassa, en llibertat en el moment dels comicis però empresonada pels fets de l’1-O abans i després d’aquell 21 de desembre. Els republicans van assolir vora el 22% dels vots, més de 88.000, cosa que els va suposar quatre diputats al Parlament. Per darrere, la tercera força va ser C’s (19,5% dels vots, amb gairebé 80.000), que aquell desembre va ser el partit guanyador dels comicis a Catalunya.
Dues formacions més van obtenir representació al Parlament per Girona, amb un diputat cadascuna d’elles: el PSC, amb 35.000 vots (8,6%) i la CUP, amb gairebé 22.000 (5,3%). Van quedar fora En Comú Podem, que es va quedar amb el 4%, i el PP, que no va superar el 2,85%.
JxCat també va vèncer a la capital de la demarcació
A la ciutat de Girona, de la qual Carles Puigdemont havia estat alcalde entre 2011 i 2016, també es va imposar Junts per Catalunya calcant el resultat de la circumscripció: vora el 37% del vot, pocs menys de 20.000. La segona força, però, va ser C’s (10.500 vots, quasi un 20%). Per darrere, el tercer lloc va ser per ERC (9.950 vots, el 19%), el quart per al PSC (5.100 sufragis, 9,5%) i la CUP en cinquena plaça (3.500 suports, 6,6%). En Comú Podem es va quedar amb el 4,2% i el PP, amb el 3%.