La pandèmia de Covid-19 pot passar factura al personal sanitari des del punt de vista psicològic. Per intentar pal·liar aquest risc i començar ja a treballar els efectes adversos que es poden constatar des d'ara i durant els pròxims mesos, l'Institut Pere Mata ha posat en marxa un servei de suport psicològic específicament destinat a aquest col·lectiu.
[predef]tarragona-digital-grup-583[/predef]
L'impacte del coronavirus en l'estat anímic de les persones pot ser molt important. Mesures com el confinament poden arribar a deixar una petjada important en la salut mental de qualsevol persona tal com alerten els experts. El personal sanitari no només no n'és una excepció, sinó que ha rebut una càrrega addicional a la del gruix de la població.
El servei de l'Institut Pere Mata ja està en marxa i ha servit per atendre consultes que, majoritàriament, tenen a veure amb «la dificultat en la gestió emocional de les situacions viscudes, aparició de símptomes d’ansietat i dificultats en agafar el son», segons detallen.
Des d'estrès posttraumàtic fins a depressió
El coronavirus, tant al sistema sanitari com al conjunt de la societat, ens ha tret de la zona de confort. Així ho exposa la doctora Mireia Cabero dels estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. «Sortir de la zona de confort té un impacte en les persones, sempre hi ha un impacte emocional», explica.
Aquest impacte pot ser especialment significatiu per al personal sanitari. «Saben que estan acompanyant persones que moren, hi ha persones que estan greu i conviuen amb el seu patiment, hi ha persones que moren sense que se les pugui acompanyar, hi ha companys i companyes que han agafat la malaltia, algunes han mort... És una situació absolutament traumàtica», sentencia.
Un dels riscos que tot això comporta, apunta, és l'estrès posttraumàtic, però no és l'únic. Les altres tres conseqüències que es poden produir més fàcilment, afegeix, són «una depressió reactiva, reaccions neuròtiques d'ansietat, por, angoixa o inseguretat i la síndrome d'estar cremat».
El que pot provocar aquestes conseqüències és que «durant un temps estic fent un esforç tan gran a tants nivells, intentant gestionar les emocions pròpies, ser eficient, ser ràpid, ajudar, no desmuntar-me... No hi estem acostumats, i passat un temps, el cervell emocional i el cervell racional s'esgoten», exposa.
Un risc per al sistema sanitari
El problema, igual que durant la primera tapa d'expansió de l'epidèmia, és haver de reaccionar davant un increment sobtat de casos en aquest àmbit. «El risc és que els equips sanitaris, en un percentatge elevat, acaben tenint conseqüències així, és fàcil que acabin agafant baixes, que baixi el seu rendiment i la seva capacitat d'atendre», alerta la doctora Cabero.
«Seguirem necessitant equips sanitaris que segueixin donant resposta a tot allò que s'ha aturat durant el coronavirus, però que s'ha de recuperar, com proves mèdiques, operacions o tractaments», explica. És per això que fa incís en la necessitat d'anticipar-se a aquestes situacions.
L'objectiu és, per una banda, garantir el benestar dels professionals, i de l'altra, el dels equips sanitaris. «Tot el que puguem treballar ja ara ens facilitarà que quan baixin les estadístiques tinguem equips sanitaris que haurem acompanyat i que tindran recursos per fer front al postCovid; al final el que volem és donar recursos quan hi ha mancança, i ara n'hi ha, no en tenim cap dubte».
Quatre línies d'actuació
Per fer front a aquest escenari, apunta, hi ha algunes consideracions generals que poden servir, tot i que deixa clar que «els processos psicològics, igual que la resta de processos mèdics, s'han de personalitzar». A grans trets, però, s'ha de buscar «fer un diagnòstic i detectar quins recursos li poden fer falta a cada persona per afrontar el present que està vivint».
En resum, un primer àmbit d'actuació és «aconseguir donar sentit a allò que estem vivint, aprendre a acceptar-ho i conviure-hi». Un segon nivell és el de l'autolideratge, «saber com podem liderar allò que sents perquè no et faci patir tant». Una possible tercera línia d'actuació és la del lideratge d'equip.
«Consisteix a aconseguir que els equips treballin, es coordinin i es donin suport per cuidar el benestar dels seus integrants, que puguin tenir espais de conversa, d'ajuda mútua», explica la doctora Cabero. Per últim, s'ha de tenir en compte també que «després de l'assistència bàsica s'han de crear estructures en el sistema sanitari que posin la persona al centre».
En clau de futur, doncs, cal que prengui el protagonisme el professional, «no la persona ciutadana, que ja ho és, el centre, sinó també el treballador i la treballadora, que se'ls cuidi, que es vetlli pel seu benestar emocional de manera real, i això requereix que la cultura corporativa inclogui una cultura pel benestar emocional», proposa.
Suport psicològic per al personal sanitari
Precisament davant d'aquest escenari, des de l'Hospital Universitari Institut Pere Mata s'ha posat en marxa un servei d'assessorament psicològic per al personal sanitari. Des del centre es considera que «la sobrecàrrega emocional actual pot provocar experimentar un elevat volum de reaccions i símptomes afectius».
Entre aquestes reaccions hi pot haver «ansietat, alteracions cognitives, conductes de risc i fins i tot estrès posttraumàtic, en els mesos posteriors a la superació de l'actual crisi sanitària». Apunten, de fet, que estudis realitzats a Hunan i Wuhan, a la Xina, estimen que es produeixen en entre el 10% i el 15% de les plantilles de Cures Intensives, Medicina Interna, Pneumologia i Malalties Infeccioses i Infermeria.
És per això que es va posar en marxa el servei, per fer «un acompanyament i una detecció precoç de les conseqüències que genera l’estrès agut». En paral·lel, afegeixen, «calia fer una prevenció de la clínica que pot aparèixer per l’exposició sostinguda a aquest estrès. Des de la seva posada en marxa han rebut consultes de personal d'atenció directa, com són les àrees de medicina, infermeria i auxiliars d'infermeria, però també han atès personal no assistencial d'àrees com administració.
Primer àmbit del servei de suport: el benestar personal
Amb el suport de la Regió Sanitària Camp de Tarragona s'ha posat en marxa un servei de suport per als professionals en general i per a les Unitats Bàsiques de Prevenció de Riscos Laborals en concret. Un equip format per quatre psicòlogues clíniques de la Xarxa de Salut Mental de l’Institut són les encarregades del servei, que s'ofereix via telefònica i per correu electrònic.
Un primer àmbit d'actuació és el del benestar personal dels professionals. L'objectiu principal és «donar suport psicològic als professionals sanitaris amb la finalitat de reforçar l’afrontament individual de l’estrès, generar estratègies adaptatives i afavorir la cohesió dels equips», expliquen.
A més, també es vol fer prendre consciència a aquests professionals de les possibles conseqüències afectives, comportamentals i relacionals en l’actual situació sanitària. Alerten, de fet, que «existeix una pobra percepció del risc de sobrecàrrega emocional entre els professionals» que, afegeixen, és major entre els homes.
Alleugerir la càrrega emocional
De manera més concreta, en aquest àmbit es treballa per facilitar estratègies de gestió de l'estrès, «fer una escolta activa i oferir suport psicològic específic, intervenir per millorar estratègies d’afrontament en situació de confinament dels professionals o proporcionar estratègies per a desactivar la sobrecàrrega emocional abans d'acabar la jornada per a no portar-la a casa i enfortir-se per al proper torn de treball».
També es vol «proporcionar informació sobre com afrontar situacions conflictives amb pacients i els seus familiars o acompanyants, incloses les derivades de l'aïllament i de la impossibilitat d'acomiadar-se dignament dels seus, prevenir l’aparició de patologia associada a situació d’estrès i identificar professionals amb simptomatologia suggerent d’estrès agut».
Aquest primer nivell d'actuació s'ha pensat per als professionals sanitaris, siguin o no d'atenció directa, així com per als professionals de les residències de gent gran. Hi ha, també, un segon àmbit d'actuació, el del suport a les Unitats Bàsiques de Prevenció de Riscos Laborals de les diferents organitzacions sanitàries de la Regió Sanitària Camp de Tarragona.
La prevenció de riscos laborals: segon nivell d'actuació
Dins del mateix servei també s'ha previst atendre de manera específica les consultes que es rebin per part de les unitats de prevenció de riscos laborals. En aquest cas, es vol assessorar els seus integrants «en situacions complexes en relació amb la salut psicològica dels professionals».
A més, es contempla ajudar-los «en estratègies de prevenció i promoció de la salut mental vinculades a la pandèmia de la Covid-19 en les organitzacions de salut», com poder facilitar material divulgatiu, dissenyar procediments de detecció de reaccions d'estrès agut i poder arribar a derivar els professionals que ho requereixin cap a l'assessorament psicològic.