Excepte sorpresa d’última hora, les eleccions catalanes seran el 14 de febrer, just quan es preveu el pic de la pressió assistencial als hospitals per la tercera onada del coronavirus. Sembla surrealista, però, tenint en compte la legislatura que portem a sobre, a ningú li pot sorprendre realment. La política catalana fa temps que està instal·lada en una permanent llei de Murphy, aquell adagi que afirma que «si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament».
Quan sembla que la corba de la tercera onada es comença a doblegar tímidament, és una llàstima pensar que la celebració d’aquests comicis i la seva pertinent campanya electoral ho poden enviar tot en orris. Tots els esforços de sectors com el de la restauració, el del comerç, el de la cultura o el de les extraescolars pot quedar en res si la crescuda d’activitat relacionada amb les eleccions s’acaba traduint en una quarta onada.
I ja sabem que si això passa, acabaran pagant els de sempre, amb noves restriccions a la seva activitat laboral, que s’allargaran durant setmanes i mesos. Quan això passi, recordem donar les gràcies a aquells partits i col·lectius que han presentat recurs al TSJC perquè no s’ajornin els comicis, així com al mateix tribunal que tant ha vetllat perquè puguem exercir el nostre dret a vot (altres cops no han semblat tan interessats a què poguéssim exercir aquest dret).
També recordeu-vos de donar les gràcies als dos partits que conformen el Govern de la Generalitat, que han estat més ocupats a llençar-se els trastos pel cap que a preveure un escenari electoral factible (moltes gràcies, també, al senyor Torra, per renunciar a fixar ell mateix la data de les eleccions quan ho podia fer, més pendent a treure rèdits de les seves batalletes de pancartes que de buscar un moment òptim per celebrar els comicis).
I les podeu donar també al, fins fa dos dies, ministre de Sanitat, que mentre ens demana responsabilitat i que evitem qualsevol activitat de risc o que comporti molta interacció social, mira cap a una altra banda amb aquest assumpte, no sigui cas que d’aquí dos o tres mesos les enquestes ja no li siguin tan favorables. Moltes gràcies a tots, per ser tan responsables.