Les eleccions al Parlament del 14-F arribaran just tretze mesos després de l'explosió a l'empresa IQOXE de la Canonja que va causar tres morts. Un sinistre que va obrir un debat social sobre la seguretat a la petroquímica de Tarragona i va generar pèrdua de confiança de la ciutadania vers aquesta indústria. Amb una investigació judicial encara en marxa, el retorn del Plaseqta a la demarcació i després d'haver-se fet una comissió d'estudi al Parlament sobre la seguretat al complex, les formacions defensen unànimement que calen més mecanismes per incrementar la seguretat. És a l'hora de concretar les mesures quan apareixen els matisos.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
La petroquímica és segura? La majoria dels partits opinen que sí. JxCat, PDeCAT, VOX i PSC són els que n'estan més convençuts. El cap de llista per Tarragona de JxCat, Albert Batet, i del PDeCAT, Marc Arza, expressen «amb rotunditat» que les companyies no són un perill. Batet posa en valor «els esforços» que han fet les empreses, que afirma «treballen amb qualitat». Arza defensa que «la majoria» de les firmes «tenen uns índex d'accidents baixíssims» i considera que la societat està "condicionada" per l'explosió a IQOXE.
En aquest sentit el discurs del número 2 de Vox, Sergio Macián, és força similar, ja que opina que el sinistre que va causar la mort de tres persones «va ser un fet aïllat» i creu que «no es pot criminalitzar tota la indústria per un fet puntual» perquè «genera molts llocs de treball». La cap de llista del PSC, Rosa Maria Ibarra, indica que «en tota activitat humana hi ha accidents», però que la química «ha demostrat que és segura».
Amb menys contundència s'expressa la cap de llista d'ERC a la demarcació, Raquel Sans. D'entrada afirma que «no és segura», però ràpidament matisa que «no ho és cap indústria». «El risc zero no existeix, ni a la petroquímica de Tarragona ni a cap indústria. Nosaltres el que hem de fer és que —el risc— tendeixi a ser el mínim possible». En una línia semblant s'expressa el seu homòleg de Cs, Matías Alonso, que lamenta que en el darrer any hi ha hagut «diversos accidents molt greus» tot i que no creu que sigui una indústria «insegura».
Qui no està d'acord que la indústria petroquímica sigui segura és la CUP. La cap de llista per Tarragona, Laia Estrada, manifesta que el complex ja va néixer «envoltat de corrupció en ple franquisme i segueix envoltat de corrupció, opacitat, connivència política i amb els mitjans de comunicació i impunitat». En la seva opinió tots aquests elements posen en perill la ciutadania i el medi ambient. «No pot ser que s'infantilitzi la població cada vegada que hi ha fuites o males olors», defensa. Estrada sosté que actualment no hi ha «una legislació prou estricta en matèria de seguretat laboral i industrial» ni tampoc una bona fiscalització per part de l'administració.
Canvi de paradigma
Les formacions són conscients que l'explosió a IQOXE ha canviat la percepció de la ciutadania —especialment de la que viu a tocar dels polígons—, que ha sortit al carrer per reclamar més mesures de seguretat a l'interior de les companyies, més informació de què passa als polígons i més formació sobre com actuar en cas d'accident.
Aquest nou escenari «preocupa molt» la candidata del PP, Inma Rodríguez. «La ciutadania està preocupada, com és lògic, i els veïns estan atemorits», indica. Però creu que la desconfiança, més que cap al mateix polígon «s'ha de generar cap als responsables polítics» perquè durant el darrer any considera que «la Generalitat no ha fet res» per millorar la situació.
És en aquest punt quan es fan evidents les diferències entre els partits que han format part de l'executiu —JxCat, ERC i PDeCAT, en menor mesura— i la resta. Els primers defensen la feina feta mentre que els grups de l'oposició retreuen la manca d'acció a l'hora de trobar solucions per millorar la seguretat industrial, laboral i exterior. A la vegada, adverteixen que el retorn del Plaseqta a la demarcació és insuficient si no es dota de recursos econòmics. «El que s'ha fet és canviar els acrònims, de Plaseqcat a Plaseqta. Quan hi ha un problema la Generalitat el passa als ens locals. Em sembla indignant que en un any no s'hagi fet cap simulacre de sirenes», assevera Rodríguez. Les crítiques al Govern per les declaracions del conseller d'Interior, Miquel Sàmper, en les quals afirmava que no hi havia diners per fer la xarxa perimetral de sensors, són clares per part de PSC, PP, En Comú Podem, CUP i Cs.
Amb tot, hi ha consens al voltant d'implementar les mesures que els grups van acordar a la comissió del Parlament. Entre aquestes hi havia una manera diferent de gestionar les emergències, bunqueritzar les sales de control, fer més simulacres i donar millor formació i informació a la població. La CUP, PSC, Cs o ECP van més enllà i demanen que s'escolti més els sindicats i s'incrementi la presència de la inspecció de treball: «S'ha d'anar a aquestes empreses per saber si compleixen una sèrie de mesures tècniques», apunta Jordi Jordan, cap de llista dels comuns a la demarcació. Des de Cs, Matías Alonso reclama que l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) faci un pas endavant i "a més de ser un lobby representatiu també tingui un mecanisme de millora continua i de la seguretat de les indústries".
En els darrers mesos també s'ha parlat força de l'impacte mediambiental que tenen les empreses químiques. La CUP defensa que es faci un estudi independent de la qualitat de l'aire, especialment al polígon sud, mentre que la candidata socialista remarca la «necessitat d'incrementar la xarxa d'estacions de mesurament d'emissions i els Compostos Orgànics Volàtils que s'analitzen» i reclama que es reactivi la Taula de la Qualitat de l'Aire.
Finalment, els partits estan d'acord en la necessitat que la indústria química evolucioni cap a un model més sostenible i que això garanteixi el seu futur al Camp de Tarragona. ERC, JxCat i PDeCAT parlen obertament de l'hidrogen verd com el vector que ha de permetre la transició energètica de la indústria en els propers anys, mentre que en aquest àmbit la CUP reclama «taules de treball amb els diversos agents» de la societat «per analitzar diferents propostes».