El president de la Generalitat, Quim Torra, deixarà de ser-ho en qüestió d'hores. El Tribunal Suprem ha confirmat aquest dilluns, 28 de setembre la inhabilitació que ja va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el mes de desembre passat. Després d'estudiar durant onze dies el recurs de cassació presentat per Torra, el Suprem ha confirmat la inhabilitació per un any i mig i la multa de 30.000 euros, convertint en ferma la sentència. El president, doncs, no podrà ocupar cap càrrec públic fins el 28 de març de 2022.
La sentència no serà efectiva fins que Torra sigui notificat
Per ara, però, la sentència no és efectiva, tot i ser ferma. Ho serà quan el TSJC notifiqui la sentència a l'encara president de la Generalitat. De moment, el Suprem notificarà el seu veredicte als procuradors judicials de les parts, que poden demanar aclariments. Després, es notificarà al tribunal que va sentenciar en primera instància —el TSJC—, que és qui haurà d'informar Torra de la sentència. Just en aquell instant, Torra deixarà de ser president de la Generalitat. Es calcula que això podria passar, com a molt tard, aquest dimecres, un lapse de temps en què Torra encara podria convocar eleccions tot i que no ho farà atesa l'estratègia de la seva defensa i de Junts per Catalunya.
A banda de les qüestions simbòliques i l'acord de transició entre els socis de Govern, gairebé tancat, dimecres s'activarà el compte enrere per a les eleccions autonòmiques. El mateix dimecres o, a tot estirar, dijous dia 1 d'octubre —coincidint amb el tercer aniversari del referèndum convocat pel govern Puigdemont—, el BOE i el DOGC publicaran de manera simultània el decret llei de cessament de Torra, signat pel rei Felip VI. Començaran així els deu dies perquè el president del Parlament, Roger Torrent, dugui a terme una ronda de consultes entre els grups parlamentaris per trobar un nou candidat.
Eleccions el 7 de febrer?
El resultat està cantat: no hi haurà candidat alternatiu o bé, si C's en proposa un, no comptarà amb els suports necessaris. D'aquesta forma, cap al 10 d'octubre acabarà el termini de Torrent que, llavors, haurà de convocar un ple extraordinari on informarà que no hi ha candidat per rellevar Torra, activant així un període de dos mesos en què es podria buscar aquest candidat —tot i que això no passarà, segons l'acord dels partits independentistes. Entre la fi del termini de deu dies i la celebració del ple, poden passar diversos dies, que serviran per ajustar la data de finalització de tot el procés, és a dir, les eleccions, i fer que caiguin en diumenge. En tot cas, s'espera que el plenari que doni inici als dos mesos se celebri entre el 10 i el 16 d'octubre.
Passats aquests dos mesos —entre el 10 i el 16 de desembre—, el vicepresident en funcions de substitució del president, Pere Aragonès, signaria de manera obligatòria el decret de convocatòria electoral per 54 dies més tard, és a dir, entre el 2 i el 8 de febrer de 2021. El diumenge que encaixa entre aquestes dates és el dia 7 de febrer que, per tant, és el que té més números per ser el diumenge electoral. No es descarta, si els 'tempos' s'ajusten, el diumenge anterior, dia 31 de gener. En tot cas, prenent com a data més probable el 7 de febrer, la campanya electoral s'iniciaria la matinada de divendres, 22 de gener i acabaria per la jornada de reflexió, el 6 de febrer. Just un any després que Torra donés el seu govern per esgotat i anunciés unes eleccions 'sine die' que, finalment, no ha convocat ell.