La pandèmia del coronavirus s'ha convertit en el gran tema de l'actualitat a casa nostra i a arreu del món —de fet, gairebé l'únic tema. L'impacte de la pandèmia en la salut i en l'economia acapara des de fa setmanes qualsevol debat públic, de manera que altres temes més comuns —el procés, la rivalitat entre JxCat i ERC, la taula de diàleg entre els governs català i espanyol o la incògnita sobre els Pressupostos Generals de l'Estat, per posar diversos exemples polítics— han quedat absolutament sepultats i amb una importància molt minvada.
Els plans, truncats pel coronavirus
L'estat d'alarma es va decretar el 14 de març, en dissabte. Aquella setmana, les notícies sobre l'afectació de la pandèmia a Catalunya i a Espanya van anar 'in crescendo': des de les notícies cada cop més adverses de la Xina i d'Itàlia, fins a la irrupció de la malaltia al nostre país i el confinament d'Igualada i tota la Conca d'Òdena. Tot plegat, va esclatar a pocs dies que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya anessin al Parlament, on ja comptaven amb els suports necessaris i haurien estat aprovats.
El guió previst era clar: el 18 de març es votava el pressupost a la cambra, que tirava endavant amb el suport de JxCat, ERC i Catalunya en Comú Podem. Tal com el 31 de gener havia anunciat el president Torra, un cop aprovats els números —els primers de la Generalitat de Catalunya des de 2017—, s'anunciaria la data de les eleccions. Els comicis es preveien entre els mesos de maig i juny, tot i que tampoc no es descartava una possible convocatòria immediatament després de l'estiu, al setembre.
Eleccions a finals d'any o a principis del proper
Però el coronavirus va esberlar tots el plans. Catalunya continua amb l'activitat política ordinària aturada 'sine die' i el debat electoral està del tot desaparegut. Òbviament, no hi ha data per a la represa de l'activitat al Parlament i, per tant, de la possible aprovació pressupostària.
Tot plegat situa les possibles elecciona catalanes, com a molt aviat, entre els mesos de novembre i desembre d'enguany, tot i que no es descarta que se celebrin durant les primeres setmanes de 2021, segons 'Nació Digital'. Una situació, doncs, que necessàriament allargarà la legislatura —«esgotada» des del gener, segons Torra— i la situarà al llindar dels tres anys, la més llarga a Catalunya des del tripartit Montilla. De moment, Torra ja ha superat Puigdemont en longevitat a la presidència del govern català: el mes vinent s'acompliran dos anys de la seva investidura.