La Conferència Episcopal Espanyola triarà aquest dimarts, 3 de març, el seu nou president en substitució de l'arquebisbe de Valladolid, Ricardo Blázquez, que no pot repetir en el càrrec. En les quinieles hi ha dos noms: el primer és el de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, de la línia de l'actual papa Francesc i ben vist pel govern espanyol; i l'altre és Antonio Cañizares, titular de l'arxidiòcesi de València, de tarannà més conservador —i proper a la línia dels anteriors pontífexs, Joan Pau II i Benet XVI.
Moviments contra el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella
A grans trets, la disputa per la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola serà entre tots dos però, com qualsevol procés electoral, hi pot haver girs inesperats. Es tracta d'una decisió interna sense candidats oficials i ni molt menys campanya, però sí que hi ha hagut moviments —més o menys subterranis— en el si dels bisbes espanyols en què cada sector, tant del sector més conservador com del més progressista.
El darrer moviment, i probablement l'exemple més clar de 'joc brut' en aquest procés és el paquet anònim que els 87 bisbes electors han rebut: un llibre, signat amb el pseudònim de Jacques Pintor, sota el títol 'Complot de poder en la Iglesia española: Barco contra Omella. En defensa pròpia', que relata com el sacerdot Miguel Ángel Barco va ser expulsat per una paternitat que ell nega i com l'escàndol va fer caure l'anterior arquebisbe de Saragossa, Manuel Ureña.
Darrere de tot plegat, segons aquest llibre, hi hauria Omella i el motiu de l'enviament del llibre és minar-lo com a candidat a la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola.
Omella, Cañizares o un tercer nom
L'entorn d'Omella ha fet circular que la seva elecció com a president de l'ens està pràcticament feta a causa dels suports que aglutina i de la divisió del sector conservador, que dona suport a Antonio Cañizares però també a un altre nom, més jove i més radical —vinculat a l'Opus Dei—, l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes. La divisió de vot conservador podria facilitar l'elecció d'Omella, però tot es començarà a intuir aquest dilluns a la tarda, quan se celebri una primera votació no-vàlida, merament de sondeig.
En funció del resultat, el vespre i la nit podrien ser llargs: s'obren hores de negociacions entre sectors i els candidats fan els seus últims moviments per fer decantar la balança. Dimarts es faran les votacions definitives i se sabrà, finalment, quin camí pren l'Església espanyola els propers anys: el de la modernització, d'Omella, o el del continuisme.