Els catalans i catalanes decideixen aquest diumenge, de les nou del matí a les vuit del vespre, els seus futurs governants en les eleccions al Parlament. Un total de 5.623.962 ciutadans estan cridats a les urnes, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Això representa un increment de l'1,24% (69.979 electors) respecte als comicis que van tenir lloc el 21 de desembre del 2017. En aquesta xifra s’inclouen 211.668 nous votants que hi participaran per primera vegada, després d’haver complert els 18 anys des de les darreres eleccions al Parlament l’any 2017.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Del total d’electors amb dret a vot aquest diumenge, 5.368.875 viuen a Catalunya. Per demarcacions, les xifres es reparteixen de la següent manera: 3.998.431 a Barcelona, 510.481 a Girona, 297.936 a Lleida i 562.027 a Tarragona. També cal comptabilitzar 255.087 electors residents a l’estranger i inscrits al Cens Electoral dels Residents Absents (CERA). En total, hi ha 2.764 col·legis electorals —84 més que el 2017— repartits per tot el territori i 9.117 meses electorals —870 més que el 21-D.
La pandèmia marca la jornada electoral
Aquestes seran unes eleccions marcades per la pandèmia, ara en retrocés a Catalunya, però amb una estimació que aquest diumenge hi ha unes 96.000 persones en quarantena, sumant contagiades i contactes de positius. És per això que des del Govern de la Generalitat s'ha recomanat votar anticipadament per correu i, en cas de fer-ho presencialment, en franges diferenciades, reservant de 9 a 12 hores per a la gent gran i col·lectius vulnerables; de 12 a 19 hores horari general obert; i de 19 a 20 hores, per a persones en quarantena, siguin persones contagiades o contactes de malalts.
Així mateix, per prevenir possibles contagis, s'ha incrementat el número de centres de votació, canviant ubicacions tradicionals en altres comicis a espais més grans i millor ventilats, així com incrementant la xifra de meses electorals. Així mateix, a l'interior dels col·legis hi haurà el mínim de gent, fent cues a l'exterior. En aquest sentit, els membres de les meses electorals rebran equips de protecció individual —que s'hauran de posar en la franja de votació dels ciutadans que estan en quarantena—, guants, mascaretes FFP2 i gel hidroalcohòlic.
A partir de les vuit del matí, s'hauran de començar a constituir les més de 9.000 meses electorals arreu de Catalunya, amb la incògnita si totes elles es podran constituir. Cal recordar que dels més de 82.000 escollits per estar en meses, uns 37.000 han presentat excuses per lliurar-se'n. En aquest sentit, la Junta Electoral Central (JEC) va avalar aquest dijous que els suplents de meses electorals es puguin moure per ocupar vacants en altres meses incompletes, així com la possibilitat que la Junta Electoral de Zona obligui els primers votants a formar-ne part per completar-les.
El vot per correu
La situació epidemiològica i les crides al foment del vot per correu han fet que la xifra d'aquesta modalitat s'hagi disparat. Aquesta modalitat de vot permetrà reduir la presencialitat als col·legis electorals durant la jornada d'avui, ja que fins a 284.706 catalans i catalanes van optar per votar anticipadament. D'aquestes 284.000 sol·licituds de vot per correu, més de 80.000 es van fer de manera telemàtica, una xifra que representa un 30% del total.
Aquesta xifra representa més d’un 350% més que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, el 2017, quan se’n van acceptar 78.876. També és una xifra molt més elevada que les sol·licituds de vot per correu dels comicis del 2015 (107.421), del 2012 (63.142), del 2010 (45.000) o del 2006 (41.551).
El futur polític de Catalunya, en joc
Els comicis d'aquest diumenge marcaran el futur polític de Catalunya, sent els catalans i catalanes els que decidiran si l'independentisme suma una vegada més per formar govern o si l'aritmètica parlamentària obre altres escenaris més transversals. En el bàndol independentista, caldrà veure si Esquerra fa bones les enquestes i supera Junts per Catalunya o si els de Puigdemont acaben imposant-se una vegada més. Així mateix, les urnes també decidiran si el PDeCAT, deslligat del jou de Waterloo, aconsegueix entrar al Parlament i amb quina força, i si la CUP torna a tenir la clau de la governabilitat.
Pel que fa a les formacions constitucionalistes i espanyolistes, sembla clar que la primera força seran els socialistes, que podrien, fins i tot, guanyar les eleccions. La nit electoral definirà també la magnitud de la tragèdia de Ciutadans —guanyador dels comicis el 2017—, quants diputats de la ultradreta de Vox tindran un escó al Parc de la Ciutadella i si el Partit Popular millorarà els resultats aconseguits el 21-D. Per últim, també caldrà veure la rellevància que tindran els comuns en l'aritmètica parlamentària.
La campanya electoral ha estat marcada pels atacs contra el candidat socialista Salvador Illa —a qui les enquestes donen possibilitats de guanyar els comicis—, les crítiques des de l'espanyolisme i des de JxCat a PSC i ERC per una possible reedició del tripartit, així com el compromís signat pels partits independentistes en què tanquen la porta a un pacte amb els socialistes. Les respostes a totes aquestes incògnites, a partir de les 20 hores.