«La Llei dona per més del que estem fent», ha admès Elsa Artadi, consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en l'acte institucional a Reus contra la violència masclista, «però també es va quedar curta en alguns aspectes», sentencia. La consellera ha fet aquestes declaracions en el marc del seu discurs a l'auditori Higini Anglès del Conservatori de la Diputació de Tarragona a Reus, al carrer de Llovera.
Abans d'arrencar els discursos, Elsa Artadi ha atès la premsa per referir-se a aquesta mateixa qüestió i ha volgut deixar clar que «hem de treballar en la violència institucional, que en el seu moment no va poder recollir la Llei i que es veu, per exemple, en el sistema de justícia». «Sentència rere sentència se segueix abusant de les dones, d'aquestes dones que són supervivents de la violència masclista», sentencia.
Artadi considera la Justícia més masclista que la societat
En concret en l'àmbit de les denúncies per violència contra les dones, la consellera de la Presidència ha recordat que són dones «que han aconseguit denunciar i seguir tot el procediment judicial, que és lent i dolorós, i que un cop arriben al final, es troben davant uns jutges masclistes fent unes sentències que són inhumanes».
La justícia no és un reflex de la societat, ha sentenciat, sinó que, ha apuntat, és encara més masclista que la societat mateixa. Ha posat d'exemple la sentència de 'La Manada', però també d'altres de més recents, com la d'un home que va apunyalar i intentar ofegar la seva parella i «el jutge decideix que no és massa greu perquè l'home decideix no matar la seva dona, ens sembla extraordinari que hàgim de donar les gràcies per ser vives».
Més a prop, a Lleida, ha recordat la consellera de la Presidència, un home i el seu nebot van forçar i penetrar vaginalment una noia que es va resistir, «la noia plora i diu que no, el jutge reconeix que va ser una relació no consentida però, en canvi, considera que com que no s'ha resistit prou, com que no ha posat en risc la seva vida, no és una violació».
La presència dels homes en actes contra la violència masclista
És per casos com aquests i per les dinàmiques que els provoquen, que encara queda tanta feina per fer en aquest àmbit. Ha recordat l'etiqueta que es va instaurar fa anys a les xarxes socials, 'on són les dones' —utilitzada com #onsonlesdones—, i ha reivindicat, també, utilitzar l'etiqueta 'on són els homes' en actes i situacions com les d'avui, en què amb la violència masclista com a protagonista, «el 90 % de l'auditori són dones, i no som nosaltres que ens peguem entre nosaltres», ha reblat.
La CUP considera l'acte «una escenificació»
La Candidatura d'Unitat Popular ha fet una compareixença de premsa just abans de l'acte a l'auditori Higini Anglès amb la presència de membres dels col·lectius feministes L'Hora Violeta i La Revolta de Tambores. Ho han fet per criticar el que consideren «una escenificació» segons ha reblat la portaveu cupaire a l'Ajuntament de Reus, Marta Llorens.
La convocatòria de la CUP volia, per tant, «denunciar a quina mena d'actes se'ls dóna una instrumentalització per tractar un tema tan contundent com és la violència masclista». Marta Llorens ha volgut fer recompte dels ponents a l'acte institucional i a la posterior taula rodona i ha considerat que «no és legítim que en un acte com el d'avui, de les vuit persones que intervindran, cinc o sis siguin homes».
En àmbit estrictament municipal, la portaveu de la CUP ha carregat contra el que consideren que és una manca de recursos en la defensa de les dones víctimes de violència. L'acollida d'urgència per a dones víctimes, els pisos d'urgència, ha recordat, «es van practicar fins al 2014, a l'Ajuntament de Reus, però a partir del 2014 se'n perd el rastre; assistir a una escenificació com aquesta no té cap mena de sentit si no practiquem polítiques pragmàtiques en el dia a dia».
Des de l'Hora Violeta, Jessica Gil ha posat sobre la taula la feminització de la pobresa i, en concret, els talls de subministrament. «Un 68 % de les afectades són dones i un 44 % són dones amb menors a càrrec». A més, ha etzibat, «ni les polítiques de la Generalitat ni les polítiques municipals no són efectives per garantir el dret a l'habitatge, com ha d'estar garantit el d'una dona?».