Aquest passat dimarts,14 de juliol, es va presentar el Catàleg d'elements patrimonials vinculats al cicle de l'aigua, un treball fet a tres bandes entre Ematsa, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. La investigació pretén difondre el cicle integral de l'aigua en l'àmbit de l'arqueologia i el patrimoni històric, i gràcies a la documentació bibliogràfica i el treball de camp realitzats, ha pogut llistar, localitzar i catalogar fins a 104 elements patrimonials repartits entre els termes de Tarragona, els Pallaresos, la Canonja i el Catllar.
Aquest projecte és la primera acció del conveni marc de col·laboració signat per Ematsa, l’ICAC i la URV per a la promoció de la recerca i la preservació i difusió del patrimoni arqueològic i històric relacionat amb la captació i portada de l’aigua als quatre municipis tarragonins. Així, el catàleg col·loca les bases per a elaborar, posteriorment, un Pla Estratègic que desenvolupi propostes per integrar els elements patrimonials documentats en els circuits culturals dels quatre municipis. Una cosa que també es pretén fer en línia, ja que s'ha establert una base cartogràfica amb la geolocalització de tots els elements com a eina de consulta.
El primer pas, localitzar els elements per valorar-los posteriorment
El catàleg inclou elements de diverses èpoques, des d’elements romans fins a xarxes de distribució i captació contemporànies i encara en ús que són considerades patrimonials. En aquest sentit, Anna Farré, tècnica del projecte, ha explicat que s’ha fet «una tasca exhaustiva de llistar tots els elements presents al territori per, en una segona fase, valorar-ne el seu valor patrimonial».
Així, per exemple, el Pou de Boronat, propietat de la família Boronat i que es localitza a la zona de l'Horta Gran de Tarragona, és un element de període contemporani. Els molins del Mas de Mascaró i de l’Horta, ubicats a la part nord de l’horta de Tarragona, són del període medieval, mentre que el conjunt de tres dipòsits actualment emplaçats als Jardins de la Diputació són del període romà.
Cada punt d'interès catalogat compta amb una fitxa d’informació que inclou una fotografia, la descripció de les dades patrimonials, el context històric i la documentació consultada. Així mateix, s'ubica cada element en un mapa de la zona i es fa una valoració tècnica del seu interès patrimonial i l’estat de conservació en què es troba. En concret, s'han trobat vuit aqüeductes i sistemes, una dotzena de molins, sínies i altres estructures; una dotzena més de conduccions i trams i dotze dipòsits i cisternes; vint-i-vuit fonts i abeuradors, vint-i-una torres i respiralls i onze pous.
Les tres entitats valoren la feina feta i la possibilitat de conèixer l'entorn
El president d’Ematsa, Jordi Fortuny, ha destacat la bona tasca feta en una col·laboració amb l’ICAC i la URV, que «volem que sigui ben llarga i fructífera». Fortuny ha assegurat amb rotunditat que «ens hem aliat amb els experts que tenen la competència tècnica i acadèmica per documentar i catalogar el nostre ric patrimoni vinculat a l’aigu».
Per la seva banda, Josep Maria Palet, director de l’ICAC, ha ressaltat la importància de la col·laboració interinstitucional i el component patrimonial del projecte, «que és on es pot captar de manera clara la transferència del coneixement». En aquest sentit ha afegit que les estructures de l’aigua «són línies en el paisatge que han esdevingut elements organitzadors de la vida de les persones». Un aspecte que també ha assenyalat el responsable del projecte de la URV, Josep Maria Toldrà, «el catàleg és un exemple de col·laboració entre l’arquitectura i l’arqueologia que mostra com la lògica territorial configura el serveis» i ha destacat la importància de comptar amb aquest primer document perquè «conèixer és el primer pas per valorar».