La víctima de la Manada ha trencat el seu silenci. En una carta que ha enviat a 'El Programa de Ana Rosa', la jove ha explicat en detall com ha viscut tot el procés des d'aquella fatídica matinada del 7 de juliol de 2016. Dotada d'una enorme emotivitat, la missiva també pretén donar les gràcies a totes les persones que l'han ajudat al llarg d'aquest temps, sigui de manera directa o indirecta.
«Vaig recuperant el timó de la meva vida»
«Després de gairebé tres anys, aquest procés per fi ha acabat. Ha sigut llarg, intens i, sobretot, esgotador». Amb aquestes paraules començava l'escrit de la víctima, que continuava fent patent que «el pitjor no va ser la situació viscuda, sinó tot el que va venir després».
Amb tot, la jove també ha volgut deixar clar el següent: «Arribat aquest moment, puc assegurar que va valdre la pena i que a poc a poc vaig recuperant el timó de la meva vida».
La jove se sent profundament agraïda
«Gràcies a totes les persones que, des del primer moment, es van involucrar en ajudar-me», prossegueix. «No podia haver estat més afortunada amb la qualitat de les persones que m'han ajudat. Des d'aquell jutge d'instrucció que mai va dubtar de mi, fins a l'advocat que em va tocar aquell 7 de juliol de 2016, passant, sense cap mena de dubte, pel fiscal, metges, policies, psicòlegs i la parella que em va trobar».
I és que, si bé és cert que «són moments en els quals ningú sap com actuar», la jove considera que «vosaltres ho vau fer fàcil».
«Jo no sóc cap heroïna»
Fins i tot, la víctima confessa que la resposta de la gent ha aconseguit fer minvar la seva por: «Gràcies també a Pamplona i a Navarra, que amb tot el seu empeny han fet més fàcil que alguna vegada pugui tornar. Gràcies de nou a aquelles primeres associacions i persones per portar això al carrer, formant un eco per tots els racons d'Espanya. Gràcies per no haver-me deixat sola».
Fent èmfasi en aquestes afirmacions, la jove recalca que «us estaré eternament agraïda, però jo no sóc cap heroïna». En aquest sentit, vol fer patent que «la força per continuar, moltes vegades, me l'ha donat tota la calor i el suport que he sentit en aquest camí».
Per concloure la missiva, la víctima ha volgut llançar un missatge a la població: «No podem oblidar-nos que la lluita ha de continuar, i hem de ser el canvi que volem a la societat, ja que això s'ha cobrat la vida de moltes companyes. Recordeu: expliqueu-ho, no els deixeu guanyar a ells».