Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Conxi Leal, a la seva botiga a Valls, amb la seva salsa de calçot per a celíacs.

L’Alt Camp, comarca d’emprenedors i projectes innovadors

Parlem amb 5 empresaris que han aconseguit tirar endavant originals projectes que van des de l’alimentació a les noves tecnologies

Conxi Leal, a la seva botiga a Valls, amb la seva salsa de calçot per a celíacs.
Conxi Leal, a la seva botiga a Valls, amb la seva salsa de calçot sense fruits secs apta per a celíacs. | Júlia Giribets

Molts cops, allò que estudiem o que pensem que pot ser la nostra feina de per vida, no té res a veure amb el que acabem fent. Així ho demostren  les històries de 5 emprenedors de l'Alt Camp amb relats molt diferents a explicar:  una filòloga que ara es dedica al món alimentari, una banquera que ara té una botiga ecològica, un artista de circ que munta cúpules, un jove amb un projecte per a comerços 'online' o una emprenedora que ronda els 60 anys i ha patentat la seva pròpia salsa.

Són només alguns exemples de persones que han engegat projectes originals i innovadors; gent que ha canviat radicalment de vida per a complir un somni: tenir el seu propi negoci.  A Valls, l'organisme autònom Vallsgenera assessora els emprenedors perquè puguin fer realitat les seves idees. 

«Tinc 59 anys i he patentat la meva salsa de calçots»

Molts voldrien tenir l’energia i les ganes de treballar que té la Conxi Leal. La seva botiga ‘El rebost de la Conxita’ soluciona els problemes de moltes persones amb intoleràncies alimentàries, ja que elabora plats sense gluten. La seva, és una història d’aquelles que demostren que es pot tirar endavant un negoci a qualsevol edat si la idea és bona. I la seva ho és. 

Després d’estar anys treballant en una 'tocineria', amb 59 anys, va decidir emprendre el seu propi negoci alimentari obrint una botiga de plats preparats aptes per a celíacs. Gràcies a aquesta empenta, tot just acaba de fer un any de l’obertura d’El Rebost de la Conxita, a Valls.

Confessa que molta gent li diu que amb la seva edat hauria d’estar a casa gaudint de la vida, però la Conxi assegura estar «molt feliç» en aquesta nova aventura, perquè elabora els plats que fa a casa. «Tinc una nena celíaca i estic molt acostumada a fer el menjar per a ella», explica i alhora dona resposta a la necessitat de la gent amb intoleràncies alimentàries amb un lloc especialitzat en aquest àmbit.  «La gent m’anima molt perquè no troben llocs així a Valls».

Ella està sola al capdavant del negoci, tot i que la seva filla li dóna un cop de mà unes hores al dia. A més, la Conxi ven la seva pròpia salsa de calçots, feta sense fruits secs  perquè en puguin gaudir els celíacs. «Un dia se’m va acudir fer-la i després de provar em va sortir i vaig decidir patentar-la», explica.

La salsa porta el nom de la seva botiga i es pot comprar també en alguns llocs de Tarragona.  La Conxi assegura que es veu jubilant-se aquí en la botiga que ella ha creat tot i que les seves ganes i energia deixen entreveure que El rebost de la Conxita té corda per estona.

  

«Sóc filòloga. La crisi em va deixar sense feina i ara elaboro crema de garrofa»

La crisi econòmica va fer que la Clara Martín es quedés sense feina. Ella és filòloga i treballava a Barcelona fins fa uns anys. Quedar-se a l’atur va fer que reinventés totalment la seva feina i va deixar enrere els textos i per dedicar-se al món alimentari, tot i que les lletres la segueixen ajudant en moltes tasques del seu dia a dia.

Rebobinem. Érem a Barcelona, en el moment en què la Clara es queda sense feina, un fet que va suposar una oportunitat per fer un canvi de vida. Va canviar la ciutat pel camp, venint a viure a l’Alt Camp estirada per la seva parella, que és de la comarca.

La Clara Martín impartint un dels seus tallers per explicar el seu projecte de 'Menjamiques'.
La Clara Martín impartint un dels seus tallers per explicar el seu projecte de 'Menjamiques'. | Cedida

Un cop aquí, va fer un curs de producció ecològica a Reus. En aquesta etapa, sense voler-ho estava començant a crear el que després seria la seva feina, però ho feia per donar resposta a una necessitat pròpia. «Jo m’elaborava el contingut dels entrepans que portava a classe i els companys em preguntaven què era allò».

A causa de les seves intoleràncies alimentàries, la Clara considerava «que era millor fer-me un esmorzar a base de productes locals» i es va començar a fer la seva pròpia crema de garrofa, una matèria primera que tenia al seu abast, ja que el seu sogre és pagès i «ho teníem tot a casa». I si aquesta necessitat pròpia pogués donar resposta les necessitats d’altres persones?  Això és el que devia pensar la Clara després de la curiositat que generaven els seus entrepans entre els seus companys.

Després d’anar a l'organisme Vallsgenera i d’assessorar-se «vaig pensar que potser m’hi podria guanyar la vida». I així va néixer el projecte ‘Menjamiques’.  Primer, promocionava la seva crema de garrofa en fires fins a fer el salt a botigues,  pastisseries, restaurants o menjadors escolars. Ara, el seu producte, elaborat a Bràfim, es troba en una seixantena de botigues d’arreu de Catalunya i es prepara per fer el salt a la resta de l’Estat.

Explicat així, sembla fàcil. Però entremig hi ha una feina de moltes hores que ha fet ella tota sola, ja que no té treballadors a càrrec seu. Es dedica a elaborar el producte, a promocionar-lo i també fa tallers de divulgació  per explicar com es pot consumir la garrofa, posant en pràctica el seu vessant de filòloga. «No només pot servir per a fer coses dolces», diu, tot i que la seva crema recorda molt al gust de les cremes de xocolata.

La Clara assegura que ‘Menjamiques’ no té l’objectiu de quedar-se només amb la garrofa, ja que  «hi ha un munt de plantes que les tenim menystingudes però que tenen moltes propietats. En aquesta línia «vull elaborar nous productes amb altres plantes i que siguin fàcils de consumir per la gent». El projecte ‘Menjamiques’ va guanyar el primer premi en la categoria Salut i Esport dels Premis Emprèn que atorga la Diputació de Tarragona.

De treballar a la banca a obrir la primera botiga ecològica a Valls

La Lluïsa Campos feia 11 anys que treballava a la banca. Un ERO a la seva empresa va suposar per a ella una oportunitat: poder crear el seu propi negoci. Confessa que en l’inici no tenia clar què volia fer, «vaig rumiar molts negocis», diu, però sabia que volia fer un canvi de vida.

La Lluisa, propietària de la botiga Eco La Marieta, a Valls, en l'interior de l'establiment.
La Lluïsa, propietària de la botiga La Marieta, a Valls, en l'interior de l'establiment. | Carles Cubos

La casualitat va fer que la resposta al seu dilema la tingués a la seva pròpia casa. Per un seguit d’intoleràncies alimentàries, ella consumia productes molt específics i ‘dominava’ aquest camp. Això li va donar la idea de poder obrir una botiga d’alimentació ecològica i «em vaig llençar a la piscina».

Gràcies a això, l’any 2016 va obrir a Valls La Marieta, la primera botiga 100% d’alimentació ecològica a la ciutat.

La Lluïsa hi està al capdavant tot i que té una treballadora que li dóna un cop de mà. Conscient que tot el sector dels aliments ecològics i naturals està a l’alça, també aprofita l’espai de la botiga per a fer tallers i xerrades com a valor afegit  o com diu ella «per 'mimar' el client».

Precisament avui dia, els petits comerços com La Marieta han de competir amb les grans superfícies que, cada cop més, ofereixen aquesta mena de productes, per la qual cosa «hem de buscar sempre un valor que ens diferenciï, que en aquest cas seria la qualitat, l’assessorament al client i el tracte personalitzat».

«Jo vinc del món de l’espectacle. Ara em dedico al muntatge de domos»

En Jordi Gómez es dedica a muntar domos. Segur que molts no havíeu escoltat aquesta paraula mai. Certament, el seu és un sector d’aquells molt específics, un nínxol de mercat explorat per pocs, però que per a ell és el seu dia a dia. Per cert, un domo és una cúpula construïda a base de triangles connectats entre si.

En Jordi Gómez té un negoci de 'Domos', amb un mercat molt específic on es dedica a muntar cúpules.
En Jordi Gómez té un negoci de 'Domos', amb un mercat molt específic on es dedica a muntar cúpules. | Cedida

Va començar a la Cia. Passabarret a Valls. «Sóc artista de circ», diu. Abans, però, havia tingut el seu contacte amb el muntatge de cúpules de circ tradicional. Aquest va ser el pas previ per engegar el seu negoci actual.

Va veure l’oportunitat de treballar en un sector desconegut per a molts i es va atrevir a crear la seva empresa fa uns tres anys:Espais Geodèsics, que es dedica al muntatge de domos, especialment amb fusta, una feina «que no tothom sap fer».

Ara realitza el muntatge d’aquestes cúpules arreu de l’Estat, en diversos esdeveniments, ja que els domos tenen una estètica original,  molt característica que s’estila en molts actes, amb un acabat espectacular. Porta el negoci tot sol, encarregant-se de tot el que implica tirar-lo endavant. La seva feina té molt recorregut ja que a nivell europeu i el Jordi assegura que «no hi ha muntadors com nosaltres», la qual cosa fa que tingui un mercat potencial amplíssim per explorar. 

Un producte per fer més fàcils les compres ‘online’

«Tirar endavant aquest projecte ha estat un acte de valentia, no trobava el moment per fer-ho, però sóc jove i tinc temps d’equivocar-me». En Cristian Torrijos té 28 anys i tot just acaba de crear una ‘start up’ per facilitar la cerca de productes en les botigues ‘online’, també anomenades e-comerç.

Cristian Torrijos creador de Finder Ant.
Cristian Torrijos, creador de FinderAnt. | Cedida

Assegura que l’assessorament de Vallgenera va ser clau per fer el pas definitiu. Abans es dedicava al sector de les pàgines web, però paral·lelament, anava gestant el seu propi projecte, FinderAnt, que tot just veu la llum ara. El seu, és un producte acabat de crear, ja que fa 8 mesos que va començar. Actualment treballa des de casa, al Pla de Santa Maria, però la seva intenció és obrir una oficina d’aquí a un temps.

Es tracta «d’ajudar al client a buscar allò que vol en una botiga 'online' encara que s’equivoqui escrivint el nom en la cerca». El seu programa, doncs,  intueix allò què l’usuari busca i detecta els errors tipogràfics.

Per altra banda, també dóna facilitats al propietari de l’e-comerç, ja que pot saber en cada moment què busca el client, encara que sigui un producte que no té. «Això li dóna una  informació de quins productes són els més demandats i, si no els té, oferir-los».

Al món  no hi ha gaires productes com aquest, «potser n’hi ha dos o tres més» dels quals el Cristian n’ha volgut fer una versió millorada.

De moment hi ha diverses empreses de la regió de Tarragona que fan servir el seu aplicatiu amb la vista posada en expandir-ho molt més en tan sols uns mesos. En un parell de mesos la seva empresa obrirà portes oficialment i els clients podran fer una prova gratuïta per comprovar com funciona el seu producte, destinat a un sector totalment a l’alça i amb moltes possibilitats. «Estic convençut que el meu projecte és bo i que pot ser millor que la competència», conclou.

El projecte #Apujopersiana promociona els joves emprenedors de la comarca

El servei de joventut Valls Jove, l’Oficina Jove de l’Alt Camp i Vallsgenera han creat una plataforma per a la promoció, visualització i reconeixement dels joves emprenedors de l’Alt Camp amb el nom d’#Apujopersiana. A través d’una pàgina web  es recullen els projectes d’aquestes persones per localitzar-los i així poder contactar amb l’emprenedoria Km0.

El projecte s’adreça a joves d’entre 16 i 35 anys de la comarca que hagin iniciat una activitat econòmica en els darrers cinc anys. D'aquesta manera, qualsevol persona trobarà en aquest web, un recull de projectes d'emprenedoria juvenil classificats per sectors, el qual permet i facilita identificar i conèixer opcions per a practicar un consum de Km0.

Paral·lelament, els joves tenen la possibilitat de contactar entre ells a través de la Xarxa #Apujopersiana, perquè puguin trobar-hi altres persones emprenedores, establir intercanvis, trobar-hi suport, establir possibles col·laboracions, idees, o bé compartir coneixements, experiències i habilitats.