La crisi econòmica derivada de la pandèmica de la COVID-19 ha tornat a la primera plana la problemàtica de l'accés a l'habitatge, un dels principals temes de l'anterior crisi econòmica, el cataclisme financer de l'any 2008. Derivat de les dificultats per accedir o mantenir un habitatge, s'ha incrementat la problemàtica de les ocupacions. L'ocupació il·legal d'habitatges té el vessant delinqüencial, aquells que ocupen per no haver de fer front a un seguit d'obligacions, i el vessant social, aquells que ocupen perquè no estan en condicions de poder assegurar-se un sostre.
A Tarragona ciutat, en els darrers mesos, s'ha posat fil a l'agulla per acabar amb dues ocupacions d'habitatges que estaven causant problemes de convivència veïnal: el 'Rancho Grande', al barri marítim del Serrallo, i el número 7 del carrer dels Ferrers, a la Part Alta. En tots dos casos, el consistori ha actuat a favor de millorar la convivència i ha desallotjat els immobles mitjançant una decidida actuació policial que ha combinat amb una actuació social, cercant un indret per dormir als joves ocupes.
Però com se soluciona una ocupació sense tenir el suport de l'administració i havent de fer front a la lentitud de la justícia? Per cobrir aquest buit, s'han multiplicat les empreses de desocupacions. Es tracta de negocis polèmics, sobre els quals hi ha dubtes de la seva legalitat, però que incrementen la seva presència i estan fent un esforç de transparència a les xarxes socials.
'AntiOkupa Tarraco' i 'OkupAcción'
'OkupAcción' és una empresa de Saragossa que, en les darreres setmanes, està en converses amb uns clients de Tarragona per recuperar tres habitatges, dos al barri de Sant Pere i Sant Pau i un a la Pineda. Sant Pere i Sant Pau, tal com va denunciar públicament el president de l'associació de veïns del barri, Luís Trinidad, s'està transformant en un dels nous punts calents de l'ocupació a la ciutat després que el consistori aconseguís pacificar el Serrallo i la Part Alta.
'AntiOkupa Tarraco' és una empresa de Mont-roig del Camp que es dedica també a la desocupació d'habitatges. El seu portaveu, Andrei, especifica que ells només desallotgen «pisos de bancs». En les darreres setmanes, tal com es pot consultar a la seva pàgina de Facebook, han actuat a Mont-roig i a Miami Platja. Una d'elles, la feina de Mont-roig, ha sigut «amb unes ocupes conflictius que tenien espantats els veïns, amenaçant-los durant la nit».
La plantilla d''AntiOkupa Tarraco' està formada per sis treballadors i l'únic requisit per poder fer aquesta feina «és que tinguin bona presència», segons explica Andrei. Aquest negoci assegura oferir cobertura legal pel client i per l'ocupa. Pel client perquè l'empresa «es fa responsable de les accions per treure als ocupes dels habitatges» i pels ocupes perquè els hi asseguren que «no seran denunciats pels propietaris».
De fet, Andrei posa sobre la taula un argument que no acaba de lligar bé amb la fama que tenen aquestes empreses, sobretot en el debat polític: «Molts ocupes creuen que estan entrant a habitatges de bancs i resulta que no és així. Nosaltres no actuem en habitatges de bancs, només de particulars». El primer pas d'aquesta empresa, així com de moltes altres, és la mediació però si no funciona, si els ocupes no es mostren disposats a abandonar l'habitatge, l'empresa instal·la un control d'accés a les zones comunes, amb el permís, segons ells, de la propietat i tard o d'hora els ocupes han de sortir de l'habitatge. Un cop es produeix aquest fet aquest fet, recuperen l'habitatge.
«Són el fracàs de la legislació i el retard endèmic dels jutjats»
Pere Lluís Huguet és un dels advocats amb més i millor currículum de les comarques tarragonines. Aquest advocat reusenc ha sigut degà del Col·legi d'Advocats de la seva ciutat i vicepresident del Consell General de l'Advocacia Espanyola. Preguntat per l'origen d'aquestes empreses, Huguet afirma que «es tracta d'una problemàtica molt similar a la que es va produir en temps de crisi amb les empreses de cobrament morosos».
Pere Lluís Huguet considera que aquests negocis «són el resultat del fracàs de la legislació i el retard endèmic dels jutjats, abans amb la protecció del crèdit i ara amb la protecció de la propietat. En les dues situacions, les empreses actuen al llindar de l'il·lícit penal, però generalment busquen sistemes per no traspassar la línia i mantenir-se dins de la legalitat per evitar la reacció de l'ocupa o el deutor amb la interposició d'una denúncia».
Per aquest reconegut advocat, «l'aparició d'aquest tipus d'empresa, tal com es va produir amb les de cobrament de morosos, posen de manifest una defectuosa legislació en la protecció de la propietat i, per tant, requereix una reforma legislativa que protegeixi la propietat incrementant les penes de l'ocupació il·legal. Així mateix, s'han d'habilitar sistemes àgils a l'administració de Justícia perquè es pugui recuperar la propietat en poques hores i, sobretot, conscienciar als dirigents de les nostres administracions públiques que l'ocupació és un greu problema i no val, com fins ara, mirar cap a un altre costat».
Huguet conclou desmuntant un dels tòpics més arrelats sobre les ocupacions: «És habitual que els cossos i forces de seguretat davant d'una ocupació, i seguint instruccions dels responsables polítics, manifestin que si l'ocupació s'ha produït en més de 48 hores, s'ha consolidat la mateixa i no es pot fer res. És absolutament incert. No hi ha cap norma a la legislació que estableixi aquest termini i, per tant, hagin transcorregut o no les 48 hores, la policia té l'obligació d'actuar perquè, recordem, l'ocupació també és un delicte».