Durant els mesos freds de l’hivern és habitual encadenar infeccions, generalment respiratòries, una rere altra, i és inevitable fer-nos la pregunta de si tindrem un sistema immunitari potent o si, per contra, tanta infecció és conseqüència del seu mal funcionament.
Potser sí o potser no. No hi ha una resposta única i podem trobar-nos amb diverses explicacions per a tanta infecció.
La facilitat de transmissió
Si un patogen troba les condicions idònies per a la seva supervivència i propagació, és evident que tindrà més facilitat a l’hora d’infectar-nos. La temperatura i la humitat contribueixen notablement a la transmissió, tot i que no de la mateixa manera per a tots els patògens.
Així, si un virus es transmet per gotetes respiratòries (que són de gran dimensió, pesades i amb tendència a caure a terra aviat), una elevada humitat evitarà que es deshidratin i, per tant, que siguin més pesades i caiguin aviat a terra, tenint menys oportunitats per infectar-nos. Però com, encara que sembli el contrari, l’aire és més sec a l’hivern, aquestes gotetes respiratòries es deshidrataran aviat, pesaran menys i romandran a l’aire més temps, afavorint la infecció.
A això s’hi suma que les temperatures elevades inhibeixen la capacitat de transmissió d’alguns virus, amb independència de la humitat. Sense oblidar que en els mesos freds passem més temps a interiors, moltes vegades amb mala renovació de l’aire i molt exposats, per tant, a la infecció per aerosols. Arguments de sobra per entendre per què moltes malalties respiratòries són més freqüents a l’hivern.
I tot el que hem dit no té res a veure amb un sistema immunitari que no funciona bé, sinó amb l’elevada capacitat d’infecció del patogen.
Sí, pot ser que estiguem immunodeprimits
Les immunodeficiències són malalties que es caracteritzen per la incapacitat del sistema immunitari per muntar una resposta eficaç contra els antígens. Com a conseqüència, els pacients pateixen infeccions freqüents. Poden ser de naixement (immunodeficiències primàries, generalment greus) o adquirides (immunodeficiències secundàries).
Entre aquestes últimes, la més freqüent i greu ha estat la SIDA (síndrome d’immunodeficiència adquirida), produït per la infecció del VIH, amb les conseqüències que tots coneixem. Però no és l’única. Certs tractaments mèdics, com és el cas de la quimioteràpia, produeixen una depressió important del sistema immunitari. També és el cas de les persones amb trasplantaments, que han de prendre immunosupressors tota la vida per evitar el rebuig, o de molts altres pacients amb malalties autoimmunes, que també han de seguir aquest tipus de tractaments.
A més, el sistema immunitari també es veu alterat amb el pas dels anys, és un procés anomenat immunosenescència. Les persones grans no són capaces d’armar respostes immunitàries potents, i per això són susceptibles a patir infeccions que habitualment no causen patologia greu en persones adultes.
Un exemple de les conseqüències que té aquest procés d’immunosenescència i de les respostes alterades en els més grans l’hem vist amb la Covid-19, en què el principal factor de risc de mortalitat era l’edat avançada.
Una infecció ens porta a una altra
Fins i tot si el nostre sistema immunitari és robust, pot ser que uns dies després de patir una infecció ens vingui una altra (superinfecció). No ens ha de sorprendre. Des de fa molts anys sabem que patir una malaltia viral augmenta la probabilitat de patir una altra produïda per bacteris.-
Això ho hem vist, per exemple, en les successives epidèmies de grip en què moltes morts van ser degudes a complicacions per pneumònies bacterianes, incloent-hi l’anomenada Grip Espanyola de 1918 que va provocar uns 50 milions de morts.
Però, per què? L’explicació no ha començat a ser entesa fins fa ben poc. Per una banda, està relacionat amb el fet que els virus poden facilitar directament l'adhesió de certs bacteris als epitelis respiratoris, a través de la inducció de molècules d’adhesió o de receptors que afavoreixen aquesta unió. D’altra banda, el virus respiratori sincicial, que afecta especialment als nens, acostuma a unir-se a bacteris que provoquen pneumònia, i les fa augmentar la seva capacitat d’infecció.
Hi ha un altre grup de causes relacionat amb els danys que certs virus causen en les estructures respiratòries. Per exemple, el virus de la grip A causa múltiples danys als epitelis respiratoris que són aprofitats pels bacteris per infectar-nos amb una eficàcia major.
I la cosa no acaba aquí. La infecció en si mateixa pot augmentar la disponibilitat de nutrients per altres microbis. Com? Molt senzill: en modificar les estructures epitelials allibera elements com el carboni, nitrogen o ferro, necessaris per al creixement de molts bacteris.
Un sistema immunitari «tocat»
Que una infecció porti a una altra també té relació amb les alteracions que provoca el virus en el sistema immunitari. Per exemple, després de la infecció per grip es produeixen mediadors antiinflamatoris durant setmanes, a més de reduir la capacitat de les cèl·lules innates per eliminar bacteris. El virus respiratori sincicial, per la seva banda, inhibeix la interacció entre les cèl·lules presentadores d’antigen i les responen, cosa que deixa al sistema immunitari vulnerable a nous atacs. La infecció pel virus del xarampió disminueix substancialment la memòria immunològica, motiu pel qual perdem la protecció contra infeccions passades.
Com a cloenda, també hi ha infeccions causades per l’alteració de la microbiota respiratòria, és a dir, el conjunt de bacteris no patògens que resideixen a les nostres mucoses i que són essencials per mantenir-les sanes tenint, a més, un efecte beneficiós sobre el nostre organisme. Aquests bacteris fan d’escut en ocupar tota la mucosa, evitant la infecció per patògens. A més, modulen la resposta immunitària innata i la producció de citocines antivirals. Quan alguna cosa les destrueix o desequilibra, ens tornem una presa fàcil de la infecció per patògens.
La relació entre aquesta microbiota, respiratòria i intestinal, i una salut adequada és actualment un excitant camp científic.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.