Enrique Martin, entrenador del Nàstic, ha estirat de les orelles públicament a la plantilla de jugadors després de finalitzar l'entrenament d'aquest matí. El navarrès, que ha definit el seu estat d'ànim avui a la sala de premsa com a «guerrer», ha recriminat una acció al gruix de futbolistes de la plantilla després de finalitzar l'entrenament. Martin ha relatat els fets afirmant que els jugadors «se'n van (als vestidors) i deixen les porteries fora del seu lloc, un hàbit fastigós i una falta de respecte. Les hem posat nosaltres, les traiem nosaltres». Això ha provocat que quasi la totalitat de l'equip hagi hagut de sortir del vestidor quan alguns començaven a desvestir-se per anar a la dutxa per recollir les porteries i deixar-les als seus llocs.
Un detall molt important
Tot i que no ha deixat de ser una anècdota un cop finalitzat l'entrenament, Martín li ha donat molta importància perquè «els detalls que passen fora, després es porten al camp. Si no hi ha ningú que ho pari, doncs visca Catalunya, com dic. És molt important, aquesta ximpleria aparent és el que passa en els partits. No passa res, et treuen un corner, et rematen... A part d'estar, s'ha de ser. No és suficient en estar, cal ser. S'ha de ser futbolista. Els petits detalls denoten el que jo vaig descobrir. I fins aquí puc llegir».
El 'show' de Martín per aixecar els ànims
Enrique Martín treballa l'optimisme dels seus jugadors però també el dels seguidors i els que envolten l'equip. El navarrès ha explicat a la sala de premsa quina és la seva història a can Nàstic i demana oblidar tot el que ha succeït fins ara: «Cada temporada parlo d'una història. A Pamplona va ser l'àtic perquè el meu pare va morir estant l'Osasuna líder, a Albacete vaig parlar de la de l'avió 747 i avui toca recordar a Paco Umbral. O parlem del meu llibre o me'n vaig. I jo vinc a parlar del meu llibre, un que comença el dia de l'Oviedo. El que hagi passat abans no m'interessa absolutament res. Les ments negatives no tenen cap futur. Hi ha una negativitat absoluta pel que va passar fa dos anys. El que ha passat anteriorment no m'importa. Portem tres pàgines del meu llibre i no estan malament. No aguantaré cap motxilla de ningú. Que el Nàstic es va salvar fa dos anys en la darrera jornada? I a mi que m'importa?».
És més, Martín ha parlat d'un Málaga a qui, segons la teoria del llibre de Martín, es troba a només un punt de distància: «L'equip contra el qui jugarem demà té un punt més que nosaltres en les últimes tres jornades. La classificació general no és el meu problema. De moment, mirem que dinem avui i després ja pensarem en el sopar. Al Málaga el respectem però en el trajecte d'Enrique Martín ells només tenen un punt més que nosaltres. Tenim la possibilitat d'avançar-los i agafar al sisè, titllin-me de boig però és la realitat, la meva realitat. Tenen un gran equip, un gran entrenador, estadi i ciutat però seguiré parlant del meu llibre amb respecte».
Il·lusionat amb el futur immediat
Enrique Martín segueix treballant de valent per aconseguir la imatge del Nàstic que ell desitja. La progressió és lenta per constant: «Del partit de demà no hem parlat pràcticament. Hem tocat quatre detalls però estic tan ocupat en el fet que el grup quedi alineat en la dinàmica que jo vull, que no hi ha res ni ningú que em tregui d'aquí. Tot funcionarà millor i tots estaran més contents quan adaptin uns hàbits i es treguin uns altres que, sota la seva creença limitant, pensaven que eren bons. Els nous hàbits que un servidor porta són els que han escollit, crec que són llestos».
El navarrès afirma que «això s'està gestant, m'agrada el ninot que un vol i estic il·lusionat. Vull que la gent també ho faci, que no miri la classificació, que no se'n recordi de l'ahir que no serveix de res, el futur és apassionant. M'agradaria que el club agafés iniciativa per a què no hi hagi 4.000 persones a l'Estadi, sinó 8.000. Això no ha de ser els tres últims partits, ha de ser ja. Hi ha temps suficient». Martín ha anat més enllà afirmant que «cada dia estic més il·lusionat, l'equip entrena d'una manera molt diferent respecte al meu primer dia. L'Oviedo es van poder ventilar quan no teníem la pilota i contra el Zaragoza, els gols van arribar a pilota aturada».