Tradicionalment els jocs de rol han estat molt estigmatitzats i s'han associat a nois joves i 'frikis' i fins i tot en crims, pel que el rebuig que causaven a l'opinió pública era notori i la imatge d'aquests es va deteriorar. La realitat, però, mostra una visió molt diferent que sembla que per fi ja s'ha imposat. A Reus i a Tarragona hi ha dues associacions que es dediquen a promoure els jocs de rol i de taula des de fa anys. El rol i tota la cultura que envolta aquest món s'ha deixat de considerar 'friki' o, si més no, ja no se'n parla d'una manera desectiva i marginal.
D'altra banda, aquest univers sempre s'ha relacionat amb el gènere masculí i, tot i encara ser-ho, cada vegada hi ha més dones que s'interessen pels jocs de rol. Avui dia, aquesta cultura s'ha expandit i abasta un públic més ampli: infants, joves, adults o famílies senceres. Des de Tarragona Digital hem parlat amb el Club Diògenes de Tarragona i amb l'Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus perquè ens expliquin com s'ha viscut aquest canvi i quina visió es té avui en dia dels jocs de rol. Fins i tot, ens han assegurat que hi ha empreses que utilitzen aquesta mena de jocs a l'hora de fer la selecció del personal.
«Vam decidir compartir la nostra afició amb la ciutat»
Amb una cinquantena de membres, el Club Diògenes Tarragona és una associació sense ànim de lucre que pretén donar a conèixer els jocs de taula i els jocs de rol —a més de gaudir de la pràctica d’aquests— des de l’any 2012.
«Després de vint anys d’amistat, com que amb un company estàvem molt agraïts amb els jocs de taula i de rol, vam decidir compartir la nostra afició amb la ciutat. Volíem crear una associació que promocionés, de manera seriosa, la cultura lúdica» explica el president del Club Diògenes Tarragona, Albert Ruiz. El club es troba a la plaça Sant Fructuós de Tarragona i acull a tothom qui vulgui introduir-se en el món dels jocs de rol.
25 anys de rol a la ciutat de Reus
D'altra banda, a Reus s'hi troba l'Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus (AJJRR), una entitat sense ànim de lucre que també té com a objectiu promoure i practicar l’activitat lúdica, cultural, educativa i participativa dels jocs de rol, de taula i d'estratègia. Situats al carrer d'Eduard Roda, enguany celebren els seus 25 anys i compten amb una quarantena de membres.
Nascuda l'any 1994, l'Associació es va originar a partir d’un grup d’amics que acostumaven a reunir-se per jugar, així que van decidir crear un espai oficial on, altres joves que compartissin el mateix interès pels jocs de rol poguessin formar-ne part. En els seus orígens s'anomenava 'Associació Juvenil de Jugadors de Rol de Reus' (AJJRR), però l'any 2007 va adoptar el nom actual amb l'objectiu de ser una associació per a tots els públics.
Els jocs de rol estan de moda i han evolucionat
La presidenta de l'Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus, Meritxell Mas, i un dels vocals, Raül Abelló, expliquen que «els jocs han evolucionat i, actualment, s’han adaptat a la nova societat de les presses i de la immediatesa». Així doncs, els jocs més populars són els curts, ràpids i amb poques miniatures. Els jocs llargs amb partides interminables, com el Monopoly, ja no són tan populars ni tan sol·licitats.
Això, però, no impedeix que encara hi hagi autèntics amants del rol. Per exemple, el president del Club Diògenes Tarragona, Albert Ruiz, afirma que ha jugat en partides que s’han arribat a allargar fins a sis anys. En aquestes hi ha un 'master' que narra la història principal, la qual es veu modificada per tots els jugadors a través dels moviments i la presa de decisions dels seus personatges.
D’altra banda, des de l'AJJRR també argumenten que «la ficció de les sèries, de les pel·lícules i de les novel·les han ajudat a popularitzar els jocs de rol i de taula». Amb ‘El Senyor dels Anells’, ‘Joc de Trons’, ‘Star Wars’, ‘Harry Potter’ o, fins i tot, tota la cultura ‘friki’ que podem veure a ‘The Big Bang Theory’ han fet més populars aquesta mena de jocs. A més, també en sorgeixen de nous inspirats en tota aquesta fantasia televisiva. Així doncs, actualment, l’oferta de jocs és molt àmplia i molt variada.
L'Associació reusenca cada any, durant el primer cap de setmana d'octubre, organitza les 'Jornades de Rol' a La Palma de la ciutat. Es tractat d'un esdeveniment que, tant si s'és fan d'aquesta cultura com si no, tothom qui ho desitgi s'hi pot apuntar i participar en les diverses activitats que s'organitzen. Unes jornades amb les quals pretenen donar a conèixer els jocs de rol per tal de captar nous públics i nous socis.
Més presència femenina a les partides
«El món dels jocs de rol encara és molt masculí i està molt lligat als homes». Així ho afirma l'Associació de Jugadors i Jugadors de Rol de Reus que, d'una quarantena de socis, només set són noies. Meritxell Mas n'és la primera presidenta i explica que «encara costa molt que les dones s’introdueixin en aquest món» i afegeix que, malgrat això, «cada vegada n'hi ha més que s’interessen pel rol i, a poc a poc, la presència femenina anirà creixent».
Des d'un bon principi, els clubs de rol neixen de grups d’amics —generalment nois— que es reunien per jugar a aquesta mena de jocs. A més, sovint les partides segueixen un argument i una ambientació bèl·lica, temàtica que, tradicionalment, s’ha relacionat amb els homes. Tal com s'ha esmentat anteriorment, cal destacar que els clubs de rol han ampliat fronteres i, avui dia, també engloben tota mena de jocs i de temàtiques, cosa que ens pot fer pensar que, d'aquí a uns anys, deixarà de ser un món tan lligat al gènere masculí. De fet, l'abreviatura de l'AJJRR és Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus, un incentiu més per atraure el públic femení.
Els jocs de taula també tenen cabuda a les aules
La Patrícia Fernández, una de les membres del Club Diògenes, va començar a assistir a les trobades per tal de desconnectar de la rutina, però explica que li han servit per mostrar alguns dels jocs al seu fill, atès que «permeten mostrar als infants què és la companyonia, aprendre i saber perdre» i afegeix que «permeten gestionar emocions, tenir cura i desenvolupar l’empatia».
Joan Antoni Solano, professor Primària de l'escola Cèsar August de Tarragona, afirma que «molt sovint a l’escola es dóna importància a aspectes que un ordinador pot corregir, com és el cas de l'ortografia. Un ordinador, però, no pot arreglar la falta de coherència ni de cohesió que aporten els jocs». Aquests permeten estructurar el pensament i el discurs mentre es fa ús de la lògica. El mestre afegeix que «permeten aplicar tres de les quatre dimensions matemàtiques». Per començar, tracten la dimensió dels problemes —quelcom nou que no has fet mai i has de resoldre—. Actualment les directrius d’ensenyament parlen de problemes reals i l’alumnat fa ús d’una sèrie d’eines per resoldre la situació i, així, poder guanyar.
Relacionar i raonar: «Al joc contínuament hem de pensar en la situació que hem de solucionar, la quantitat de material que tenim i què està fent l’altra persona per seguir avançant», argumenta el professor de primària. De les quatre mesures, la de presentar informació no es pot dur a terme, però com bé assegura Solano «es pot crear un discurs coherent».
