L'Associació Reus Refugi reclama a l'Ajuntament de Reus que aprovi un protocol d'empadronament de domicili no fix per garantir aquest dret. Els activistes han denunciat que la Guàrdia Urbana ha emès vuit informes «negatius» en la comprovació dels domicilis dels sol·licitants, dels deu casos que n'han fet seguiment. El col·lectiu, que s'ha concentrat aquest dissabte al parc 1 d'Octubre, també ha lamentat la manca d'informació en totes les modalitats del procés d'empadronament. L'entitat s'ha adherit a la campanya 'PadróXTotes', que impulsen la Coordinadora Obrim Fronteres i la Fundació FICAT. L'associació treballa per crear consciència social i participar activament en la resolució de la crisi migratòria a Europa afavorint l’acollida de persones refugiades a la ciutat de Reus.
Segons l'activista de Reus Refugi, Víctor Pérez, dels deu casos que han fet seguiment, dos s'han renovat els padrons, mentre que els vuit restant, els agents de la Guàrdia Urbana han emès un informe desfavorable, ja que no han pogut certificar que el sol·licitant visqués en l'habitatge especificat en la documentació. «No pots dir a una persona que d'aquí a dos mesos passaran en algun moment a comprovar que realment viu allà, sense concretar la data ni l'hora», ha lamentat Pérez.
De fet, ha assenyalat que quan la policia local fa les comprovacions, els familiars dels sol·licitants neguen que els coneixen per por perquè alguns d'ells es troben en una situació administrativa irregular. Per això, Pérez ha demanat que s'apliqui un protocol «clar» per tal que es garanteixin els drets d'aquests ciutadans.
En l'acte, que ha reunit una vintena de persones, s'ha llegit un manifest de denúncia i també hi han intervingut persones afectades. Una d'elles és la Fatimata Diop, del Senegal, que ha denunciat que el seu germà no s'ha pogut empadronar a casa seva, malgrat haver entregat tota la documentació requerida per l'administració. «No ho entenem, té l'autorització nostra, del propietari i el passaport en vigor. Llavors, que és el que ens falta?», s'ha preguntat.
«Fa més d'un any que ha demanat el padró. Ell el necessita per tenir la targeta sanitària, perquè si està malalt no podem fer res. A més, és la clau d'obertura de totes les oportunitats que necessitem», ha afegit. En una situació similar es troba en Chafik Morhli, que va arribar amb la seva família a Catalunya a principis d'any i encara no té els papers. Això li impedeix poder llogar un habitatge.
En el seu cas, es va poder empadronar a Lleida a través d'un centre cívic i, ara, demana poder fer els mateixos tràmits a Reus per tal de tenir accés a la sanitat i poder matricular la seva filla a l'escola el curs vinent. «Vivim en una infravivenda, on no ens podem empadronar, el nostre familiar no ho vol, perquè li podria portar problemes amb el propietari», ha tancat.